Memòria històrica

Carles Querol omple el Casal d'Entitats explicant els 75 anys de la fi de la Guerra Civil

Carles Querol va recordar els esdeveniments previs al 22 de gener de 1939, quan Sant Sadurní es va veure ocupada per les tropes franquistes

Ajt Sant Sadurní d'Anoia. Carles Querol omple el Casal d'Entitats de Sant Sadurní

Ajt Sant Sadurní d'Anoia. Carles Querol omple el Casal d'Entitats de Sant Sadurní

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Un Casal d'Entitats ple amb una seixantena d'assistents, diversos familiars de víctimes sadurninenques de la Guerra Civil i fins i tot algun testimoni viu de la guerra va acollir dimecres a la tarda la xerrada de l'historiador Carles Querol sobre els 75 anys de la fi de la Guerra Civil.

I és que, en paraules de Querol, 'A les 10 del matí del diumenge 22 de gener de 1939, dos avions Stuka de la Legió Cóndor nazi van sobrevolar Sant Sadurní i van descarregar tres o quatre bombes. Era l'inici d'una jornada en la que el poble de Sant Sadurní despertà republicà i se'n va anar a dormir franquista'.

En la presentació de la xerrada, la regidora de cultura, Montse Medall, va recordar que es tractava del primer acte dins el programa Cultura Tot l'any 2014 i va mostrar la seva satisfacció a l'hora de fer balanç del primer any d'aquest projecte, que tindrà continuïtat enguany. Medall va donar algunes pistes de quins seran els propers actes, entre els quals un cine-fòrum i un concert.

Recuperar la memòria històrica

Carles Querol va recordar els esdeveniments previs al 22 de gener de 1939, quan la vila es va veure ocupada per les tropes franquistes. Va recordar alguns dels episodis més destacats de la guerra, com l'explosió a Codorniu en què es van perdre més de mig milió d'ampolles de cava o l'esfondrament dels ponts de la vila pel bàndol republicà, en el seu intent per frenar l'avenç dels nacionals.

Querol va recordar que en aquells moments Sant Sadurní comptava amb 4.200 habitants i que totes les famílies, d'una manera o una altra, es van veure afectades per la guerra, 'l'Esdeveniment més tràgic de la història d'aquest poble, i de molts altres'.

En aquest sentit, l'historiador va donar algunes dades, com els 705 soldats sadurninencs mobilitzats per la guerra, els 30 assassinats entre 1936 i 1937, els 8 afusellats després d'un Consell de Guerra, els 168 vilatans exiliats a partir de 1939 o els 6 morts en camps de concentració nazis.

Querol va convidar i animar a la població i a les famílies a facilitar informació per continuar recuperant la memòria històrica i honorar les víctimes i va recordar alguns sadurninencs, repassant detalls de la vida de diverses víctimes. Entre els destacats, Joan Casanovas i Maristany, president del Parlament de Catalunya i que es va exiliar al Rosselló.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local