Alt Penedès: territori ZER

Les escoles d’Avinyonet, Sant Cugat Sesgarrigues i Sant Pere Molanta van constituir l’any 1988 la primera ZER (zona escolar rural) del Penedès, sent, a la vegada, una de les quinze que aquell any naixien oficialment a Catalunya. Aquesta primera ZER al nostre territori s’anomenà Font del Cuscó.

La pretensió d’una ZER és unir esforços i recursos entre escoles petites de municipis propers, tot compartint un mateix projecte educatiu.
L’avinyonetenca Maria Guilera, exdirectora de l’Escola d’Avinyonet del Penedès i de la ZER Font del Cuscó, va ser una de les principals impulsores de les ZER a la comarca i recorda que “tot va començar amb reunions que teníem els mestres d’Avinyonet, Sant Pere Molanta, Sant Cugat Sesgarrigues i Sant Pau d’Ordal enmig del moviment de renovació pedagògica. En aquell moment a totes aquestes escoles ens feia falta un mestre d’educació especial, i vam aconseguir-ne un de comú després de sol•licitar-ho a la Generalitat”.

La necessitat de compartir recursos no se sintetitzava en mestres especialistes, sinó que implicava més qüestions tal i com explica Guilera: “en tenir poca quantitat d’alumnes i de diferents edats se’ns feia complicat poder realitzar excursions. És per això que omplíem autocars amb nens de tres pobles diferents, havent-los agrupat prèviament entre grans i petits”.

Iniciatives com aquesta van ser l’embrió de les ZER, que van tenir el seu auge a la dècada dels 90. A territori altpenedesenc n’hi havia quatre de manera oficial i també d’altres centres que tenien llaços de col•laboració puntuals, si bé no es constituïren com a tal i foren únicament “agrupacions funcionals”.

Passats més de 25 anys, el panorama ha canviat. L’Alt Penedès ja no té la seva degana però conserva tres ZERs (Cep de Sis, Subirats i Serra d’Ancosa) que engloben deu escoles petites, dues d’elles pertanyents a la veïna comarca de l’Anoia. El Baix Penedès en té una (la que conformen les escoles de Bonastre i Masllorenç) i el Garraf no en té cap.

Guilera argumenta que el canvi “és deu a les necessitats existents. De la mateixa manera que la falta de recursos va propiciar la seva creació; el fet que els pobles augmentessin notablement la seva població va provocar que les escoles veiessin incrementat el seu nombre d’alumnes i que, conseqüentment, les necessitats prèvies desapareguessin”.

És així com la ZER Font del Cuscó va veure com primerament Sant Pere Molanta se n’escindia. La seva presència fou reemplaçada per l’escola d’Olesa de Bonesvalls, però posteriorment, el creixement demogràfic dels pobles i per extensió dels centres educatius va fer que acabés desapareixent.

En aquest sentit, l’estancament actual en el creixement de població dels pobles és probablement l’element que garanteix més la continuïtat de les ZERs actuals.

Una de les característiques més destacades d’aquestes escoles és que alumnes de diverses edats comparteixen aula. Guilera assegura rotundament que “tenir nens de diferents edats en una aula de cap manera disminueix el nivell, tot el contrari, està demostrat que els alumnes tenen un nivell força elevat”, alhora que matisa que “aprenen amb més autonomia i això, de grans, els és molt útil”.