Mor Manuel Fornés Marín, un dels últims maquis

Manuel Fornés Marín ha mort als 85 anys després d'una vida marcada per la seva militància a la Federació Ibèrica de les Joventuts Llibertàries. Era un dels últims maquis en vida i va ser jutjat en un consell de guerra per la seva participació en l'expropiació de La Casita Blanca. Fornés residia a Segur de Calafell, tot i que va néixer el gener de 1930 al barri de les Casas Baratas de Can Tunis anomenades abans 'Eduardo Aunos' del Prat Vermell. Va participar als grups d’acció dels maquis llibertaris de l’interior i va formar part de l'anomenada generació del silenci.

Des de la CGT, aquesta setmana han recordat la figura de Manuel Fornés Marín: "portava massa temps batallant contra els seus pulmons danyats des de 1949, des d’aquell dia que es va fumar un paquet de cigarrets sencer, un darrere l’altre, perquè els seus companys només li havien pogut passar un llumí en aquella fúnebre masmorra de Via Laietana on va estar tancat".

La seva passió va ser el futbol, ??que va intentar compaginar amb la seva militància a la Federació Ibèrica de les Joventuts Llibertàries (FIJL) des de l’any 1947 i la seva implicació en els grups d’acció llibertaris de Barcelona. Va participar el 9 d’octubre de 1949 en l’expropiació del meublé La Casita Blanca, en què es van requisar 37.000 pessetes i els documents dels clients habituals. Va ser detingut el 1949 quan era membre de la Junta de Defensa de Barcelona i se li va jutjar en un consell de guerra, celebrat a Barcelona el 6 de febrer de 1952, contra trenta companys supervivents dels grups d’acció, en què es van imposar nou penes de mort, de les que van ser executades cinc.

Va rebre una condemna de trenta anys de presó. Va estar empresonat a les presons de Sant Miquel dels Reis a València i a la de Burgos, en les quals va aprendre anglès, francès i comptabilitat. Va sortir en llibertat condicional el 1960 i va col·laborar en l’obra col·lectiva L’oposició llibertària al règim de Franco (Madrid, 1993).