Malaltes, però "aptes" per treballar

Sonia Romero no pot fer vida normal. Pateix esclerosi múltiple, fibromiàlgia, sindrome de fatiga crònica i diabetis tipus 1, fet que li provoca “dolors, i esgotament general durant tot el dia”, a banda de tenir una mobilitat reduïda que sovint li impedeix realitzar tasques quotidianes, com anar a buscar el seu fill a l'escola. Malgrat les seves dolències, aquesta veïna de Vilanova ha perdut la pensió d'invalidesa per incapacitat absoluta que li havia estat concedida.

La seva situació és ben similar a la d'Antonia González, una veïna de Santa Margarida i els Monjos a la qual la pensió també li ha estat retirada, tot i patir síndrome de fatiga crònica i síndrome química múltiple. Les dues malalties li afecten el llenguatge i la memòria, i li provoquen greus problemes digestius. “No puc anar a treballar, ni fer vida social, ni tenir una vida normal”, sosté González. L'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques (ICAM), en canvi, creu que ambdues dones poden treballar, assegurant que presenten “millories” tot i tractar-se de malalties cròniques degeneratives, i retirant completament la pensió que els havia estat concedida.

Dos casos que no són aïllats

El cas de Romero i González no és aïllat, segons el Col·lectiu Ronda, que defensa les dues malaltes en la seva lluita per recuperar la pensió. La cooperativa d'advocats explica que “des de principis d'any, l'ICAM ha retirat les pensions d'invalidesa concedides a desenes de persones afectades de fibromiàlgia, fatiga crònica o síndrome de sensibilitat química múltiple, entre d'altres patologies, argumentant suposades millores en el seu estat de salut que els permetrien tornar a desenvolupar activitats laborals remunerades”. Per a Miguel Arenas, advocat del Col·lectiu Ronda expert en Seguretat Social, l'actuació de l'ICAM en moltes d'aquestes revisions que conclouen amb la retirada de les prestacions d'invalidesa “és absurda i salvatge; una autèntica barbaritat”.

“Les resolucions de l'ICAM es produeixen després de breus i insuficients revisions mèdiques que, en casos com el de la nostra clienta Sònia Romero, constaten incomprensiblement milloria en malalties incurables i cròniques com l'esclerosi múltiple que pateix en combinació amb una fibromiàlgia severa, fatiga crònica i diabetis”, s'assegura des del col·lectiu.

“No és que no vulgui treballar, és que no puc”

Romero, de 41 anys, mostra la contradicció que suposa la retirada de la pensió malgrat que el mateix informe de l'ICAM reconeix que el grau d'esclerosi múltiple detectat li ha augmentat en els darrers mesos. “Com una malaltia degenerativa es cura miraculosament?”, es pregunta Sonia Romero. “No és que no vulgui treballar, és que no puc”, assegura.

Obligada a deixar la feina per salut

Terapeuta ocupacional de professió, Antonia González, de 56 anys, recorda que va haver de deixar la feina arran les seves malalties. Posteriorment va tornar a treballar a través d'un pla d'ocupació, però els problemes de salut van seguir. “Em desmaiava a la feina arran la síndrome de sensibilitat química multiple”, explica. El 2011 va demanar la incapacitat, que li va estar concedida en grau d'absoluta el 2012. “Al cap de dos anys em van citar a l'ICAM, em van mirar els punts de dolor de fibromiàlgia i em van donar l'alta, dient que he millorat d'una malaltia que jo no tinc. Em diuen que sóc apta per treballar, i passen de donar-te la invalidesa absoluta a treure-te-la tota”, lamenta González.

Pèrdua de les unitats especialitzades

La veïna de Santa Margarida i els Monjos també critica que el servei de les unitats especialitzades de malalties de la Síndrome de sensibilitat central -que agrupa la síndrome de fatiga crònica i la fibromiàlgia, entre altres malalties- de la Vall d'Ebron i l'Hospital Clínic hagi deixat d'atendre els pacients que no viuen a la ciutat de Barcelona. En no existir altres unitats com aquesta al territori, malalts com Antonia González han perdut una atenció especialitzada. “Ens hem quedat sense la nostra unitat de referència. Ara em visita el metge de capçalera”, sosté González, que posa en evidència que aquesta retallada en el servei també impossibilita que s'elaborin informes adients sobre les seves malalties, provocant, per tant, greus dificultats a l'hora de reclamar la seva incapacitat.

La retirada de la pensió ha deixat les dues malaltes amb una paga de 426 euros que durarà un màxim de 18 mesos, i amb la que han de pagar importants despeses en medicaments. “És increïble que passin coses així. Després d'haver fet la demanda encara no tenim data de judici, i no sabem quant de temps passarà”, lamenta González.