Absolen la mestra del Baix Penedès acusada d'abusos sexuals i corrupció de menors

L'Audiència de Tarragona ha absolt la mestra del Baix Penedès, Remei B., acusada de tres delictes d'abusos sexuals i dos delictes de corrupció de menors per uns fets ocorreguts entre el 2003 i 2005. Segons la sentència, el tribunal ha decidit aplicar el principi 'In dubio pro reo' -en cas de dubte afavorir la imputada-, ja que en el judici no ha quedat acreditat que l'acusada abusés de cinc alumnes en dues escoles de Calafell i El Vendrell. Durant la vista oral, celebrada l'abril passat, la professora va negar els fets, mentre que els pares van declarar que els seus fills els havien dit que tenien un "joc secret" amb la professora al lavabo de l'aula. La fiscalia demanava 29 anys de presó.

En la sentència, del 29 de setembre del 2015, la secció segona de l'Audiència Provincial de Tarragona assegura que ha optat per aplicar el principi de presumpció d'innocència i el principi 'In dubio pro reo' en considerar que no ha quedat acreditat que cometés cap acte de caràcter sexual amb els alumnes que va tenir al seu càrrec entre els anys 2003 i 2005 a les escoles CEIP Àngel Guimerà del Vendrell i Castell de Calafell, al Baix Penedès.

Segons relata el tribunal, no ha quedat acreditat que Remei B., durant el 2005 a tres menors alumnes de P4, es baixés la roba, pantalons i calces, i es pugés els sostenidors, deixant a la vista els seus òrgans sexuals, ni tampoc que es fessin tocaments ni que introduís cap dels seus dits a l'anus d'un menor.

Respecte els fets a l'escola del Vendrell, succeïts durant el curs 2003-2004, l'Audiència considera que no ha quedat acreditat que la mestra mostrés els seus pits als alumnes de P-3, ni que se'ls pintés amb llapis de colors, ni que toqués a les nenes, ni que quan les acompanyava al servei les exhibís les seves natges nues ni que arribés a introduir algun dels dits o altres objectes, tipus pal, a la vulva de les menors.

En la sentència, el tribunal també considera que algunes de les exploracions fetes als menors no es poden considerar vàlides, i fa referència a una instrucció, iniciada fa deu anys, "farragosa i extremadament dilatada en el temps". Basant-se en les declaracions dels pares i directores d'escoles en els judicis, el tribunal recorda que els menors no van declarar ja que l'equip d'atenció a la víctima va fer un informe on s'indicava que els podria causar una situació perjudicial.

Amb una anàlisi acurada dels cinc casos denunciats, el tribunal fa referència a uns informes de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona on s'indica que els menors examinats tenen "un discurs molt après", que aporta "elements no lògics". El tribunal es pregunta "com és possible que un menor de cinc anys pogués fer un relat d'uns fets que van passar fa més de dos anys quan tenien només 3 anys". Segons continua, "ens sembla completament impossible que un menor de 3 anys", i més quan no tenia experiències sobre aquest tipus de situacions, pugui explicar aquests fets.

També es qüestiona la credibilitat del testimoni d'un nen de 8 anys relatant uns fets ocorreguts fa cinc anys quan només en tenia 3. "Decididament no ens convenç, sembla un relat après", argumenta el tribunal, que apunta que els fets denunciats "únicament són fruït de les manifestacions dels pares dels menors, sense que es disposi de cap altre testimoni".

Davant d'aquests "dubtes", el tribunal decideix optar per primar el principi d'innocència i afavorir l'acusat. El judici es va dur a terme a l'Audiència de Tarragona entre el 13 i el 20 d'abril, després de gairebé deu anys de l'inici de la instrucció als jutjats del Vendrell, i l'acusada va negar els fets. Contra aquesta sentència, es pot presentar recurs de cassació.