El Suprem rebaixa les penes pel cas de corrupció policial dels prostíbuls Riviera i Saratoga

El Tribunal Suprem (TS) ha rebaixat substancialment les penes als empresaris dels prostíbuls Riviera i Saratoga de Castelldefels (Baix Llobregat) i als policies implicats en una trama de corrupció. L'Audiència de Barcelona havia imposat penes de fins a deu anys i mig de presó per als responsables dels clubs per explotar sexualment desenes de dones, i penes de fins a sis anys de presó per als responsables policials que es van deixar subornar per no fer inspeccions d'estrangeria a canvi de diners i regals luxosos. Ara però, les penes més altes han quedat en tres anys i mig com a màxim per als empresaris i diversos mesos d'inhabilitació per als màxims comandaments policials.

Així, el Suprem ha estimat parcialment la majoria dels recursos de cassació interposats per quinze dels vint condemnats. La sentència absol Raúl P.S., propietari del prostíbul Saratoga, --condemnat a deu anys i mig de presó--, al seu soci José Carlos H.P. --condemnat a set anys i onze mesos- i Antonio H.L., amo del Riviera --condemnat a set anys i onze mesos-- dels delictes d'inducció a la prostitució i associació il·lícita, entre d'altres, tot i que manté les condemnes, en el cas del primer, a tres anys i cinc mesos de presó per dos delictes continuats de suborn actiu i, en el cas del segon i del tercer, a un any i onze mesos de presó pel mateix delicte. Els responsables dels clubs havien estat condemnats a penes d'entre quatre i deu anys i mig pels delictes d'inducció a la prostitució, associació il·lícita, suborn i aprofitament de revelació d'informació, a més d'inhabilitació per a feines relacionades amb l'hostaleria o la prostitució.

En la sentència, de més de 200 pàgines, el Suprem argumenta que l'explotació sexual il·legal només es dóna quan la víctima es prostitueix de forma forçada per la violència, intimidació, abús o frau del prostituïdor. A més, també diu que la necessitat econòmica o vulnerabilitat social de la víctima no suposa que qui s'enriqueix de la seva prostitució ho faci de forma il·lícita.

Els policies no van fer la seva feina

La sentència va condemnar al comissari L.G.G., excap de la unitat contra la immigració il·legal de la policia espanyola, a sis anys de presó i 14 d'inhabilitació per a càrrec públic per no fer les inspeccions en els dos clubs a canvi de certes quantitats de diners, invitacions a menjar, allotjament en un hotel amb la seva dona i fins i tot el pagament d'una consulta mèdica al seu fill per part dels responsables dels prostíbuls. El Suprem l'absol del delicte de suborn de l'article 419 del Codi Penal pel qual va ser condemnat a sis anys de presó i el condemna com a autor d'un delicte de suborn de l'article 421 a la pena d'inhabilitació especial per a l'exercici del càrrec per tres anys i al pagament d'una multa de 12.000 euros, en considerar que no va fer cap acció o omissió delictiva, sinó simplement va deixar de fer part de les inspeccions. També és absolt del delicte continuat d'omissió de perseguir delictes de l'article 408 del Codi Penal.

El comissari condemnat va argumentar en el seu recurs que la seva activitat no es va produir per protegir, afavorir o no perseguir cap delicte, ni al Saratoga ni al Riviera. La sentència del Suprem afirma que el que figura en els fets provats com a conducta sancionable és deixar de realitzar les inspeccions policials que havia de fer als dos clubs per evitar la presència de ciutadanes estrangeres en situació irregular. Afegeix que el que van obtenir els empresaris del comissari a canvi dels diners i dels regals que va rebre, no va ser la realització d'una acció o omissió constitutiva de delicte, en raó que haguessin estat delictes allò que no es va perseguir, sinó l'abstenció d'unes actuacions degudes, les inspeccions sota la seva responsabilitat per raó del càrrec, que havien de haver-se practicat i no ho van ser.

La Sala Penal del Suprem aplica el mateix argument sobre el suborn en el cas dels inspectors A.O.B. i J.J.M.P., àlies 'Jordi', i els deixa les penes per suborn passiu en tres anys d'inhabilitació i multes de 12.000 i 6.000 euros respectivament. Així mateix, la sentència absol el policia I.L.G. de suborn continuat pel qual va ser condemnat a un any i mig de presó i manté les condemnes dictades per l'Audiència per al seu company M.M.R., multa de 1.800 euros per suborn, i per l'inspector A.N.M., tres anys de presó per falsificació de document oficial. Les penes imposades per l'Audiència ja eren molt inferiors a les demanades per la Fiscalia Anticorrupció, que acusava els policies d'associació il·lícita, afavoriment de la prostitució i extorsió.

Dures condicions per a les prostitutes

L'Audiència va considerar demostrat que tot i pagar 65 euros diaris per pensió completa, les dones no podien disposar d'una habitació concreta per a cadascuna d'elles, sinó que eren compartides entre totes les prostitutes per als seus serveis, i només hi podien accedir durant les hores d'obertura dels locals. El local també es quedava la meitat de l'import de les consumicions dels clients, mentre que l'altra meitat se la quedaven les noies. Alguna d'elles, a més, era portada i recollida a la porta del club per proxenetes, que es quedaven la seva recaptació, cosa que els amos del local coneixien, assegurava la sentència de l'Audiència.

Tots els serveis sexuals de les noies eren controlats al detall i la direcció del club els cobrava una tarifa si volien sortir del local, així com 60 euros de forma periòdica per fer-los anàlisis de sang per vigilar que no tinguessin cap malaltia de transmissió sexual.

Segons els càlculs del tribunal barceloní, el Saratoga, per exemple, ingressava uns 5,6 milions d'euros anuals, a raó de 15.700 euros diaris, comptant el que pagaven les noies, les consumicions i els pagaments dels clients pels serveis sexuals.

Suborns per alertar de batudes policials

Després d'una batuda policial el 2002 va ser arrestat l'encarregat del Saratoga i això va fer que els responsables del club decidissin subornar amb diners, regals i accés lliure al club i a les habitacions als responsables policials d'estrangeria, per tal d'evitar inspeccions o almenys ser avisats quan volguessin fer noves inspeccions, per tal d'amagar dins del club o fora les noies en situació irregular. Per això, van "propiciar un clima amistós que portés a la laxitud o relaxació en l'actuació policial". Quan els policies van deixar de ser els responsables de les batudes, van mantenir contactes amb ells per obtenir informació policial privilegiada a canvi de regals "particulars".

Gràcies a aquests suborns, fins el 2003 no hi va haver cap altra batuda, quan l'inspector responsable de la zona estava de baixa i el va substituir un comissari. En aquesta batuda hi va haver una vintena de detencions, cosa que va fer que el Saratoga volgués subornar aquest nou comissari, que va impedir les inspeccions fins el 2005, quan es va jubilar. Els pagaments de 3.000 a 6.000 euros mensuals es feien en metàl·lic en un restaurant, però també van rebre rellotges de luxe i viatges pagats.

A partir del 2005 les batudes van ser semestrals, però van tenir pocs resultats perquè, algun policia no identificat avisava que es produirien. Un nou inspector, J.J.M.P., de sobrenom 'Jordi', va fer algunes batudes però es va oferir al Saratoga per evitar-les a canvi de diners. Durant el judici va dir que ho feia per infiltrar-se i saber qui passava informació als responsables, però l'Audiència va assegurar que no tenia autorització de cap superior per fer-ho ni ho va comunicar. A més, l'encarregat del Saratoga va gravar una reunió amb aquest inspector on li demanava diners, i la va portar a la Fiscalia Anticorrupció que va ordenar a la Guàrdia Civil parar una trampa a 'Jordi'. Quan aquest havia agafat un sobre amb 3.000 euros va fugir en cotxe i va poder-se desfer dels diners en veure's perseguit.

Les trobades entre membres del Saratoga i els policies es van seguir produint els següents anys. El 2008 un jutjat de Barcelona va ordenar intervenir els telèfons de responsables del Saratoga i mesos després un jutjat de Gavà va ordenar als Mossos entrar al club per esbrinar si hi havia menors, com denunciava una dona de la neteja, on va ser arrestat un dels responsables. Finalment, el març del 2009 el jutjat de Barcelona va ordenar l'entrada i registre al local, que va quedar precintat fins l'actualitat.

La sentència de l'Audiència relatava que el funcionament del Club Riviera era pràcticament idèntic, tot i que arribava a ingressar uns 16 milions d'euros anuals. Després d'una important sanció el 2003, els responsables també van voler subornar els policies i ho van aconseguir.

Més rebaixes de penes

D'altra banda, dels 20 acusats, tres eren advocats d'un despatx que defensava els interessos dels locals d'oci nocturn i dels prostíbuls. Segons l'Audiència, haurien extorsionat amos de locals per tal d'evitar-los ingressar a presó, ser arrestats o rebre més inspeccions policials. L'amo del despatx, Fernando M.M., va ser condemnat a set anys i mig de presó per extorsió i coaccions, a més d'inhabilitació per exercir d'advocat, mentre que els altres dos lletrats van ser condemnats a un any i mig i dos anys i mig. Ara el Suprem els ha absolt en no considerar demostrat que els advocats extorsionessin els seus clients.

A més, l'Audiència també va condemnat un enginyer, un funcionari de Barcelona i un hostaler per suborns a l'hora d'obtenir llicències municipals d'activitat. L'enginyer i el funcionari van ser condemnats a quatre anys de presó, mentre que l'hoteler a un any i mig.

La fiscalia considera que els 20 acusats van cometre multitud de delictes com afavoriment de la prostitució, associació il·lícita, extorsió, suborn, revelació de secrets, omissió del deure de perseguir delictes, falsedat documental, infidelitat en la custòdia de documents i violació d'informació per raó de càrrec. Per això, demanava penes de presó de 44 anys per a 'Jordi'; 21 per a L.G.G., comissari; 17 per a A.O.B., inspector en cap; 22 per A.N.M., inspector en cap, i penes inferiors per altres policies. Pels responsables dels prostíbuls els va demanar al voltant de 15 i 20 anys de presó, mentre que als advocats els demanava penes de 5, 15 i 20 anys de presó.

El macrojudici, amb 20 acusats i més de 300 testimonis, es va allargar de setembre del 2013 a gener del 2014, amb més de 160 hores de gravació en total i uns 13.000 fulls de sumari, que abasta fets del 2002 al 2009.