Catalunya homenatja Neus Català i les dones deportades als camps nazis

'La vida és preciosa'. És el títol de l'acte d'homenatge de Catalunya a les dones deportades als camps nazis, just el dia que l'última de les supervivents catalanes, Neus Català, celebra els cent anys. L'auditori del Conservatori del Liceu s'ha omplert per aplaudir, lloar i recordar les dones que el règim nazi va sotmetre a camps com el de Ravensbrück. De fet, el d'aquest vespre era l'últim dels actes que s'han dut a terme aquest any per commemorar-ne el setantè aniversari de l'alliberament. "Assumir i donar testimoni de recorregut personal continua sent per la Neus la manera de reivindicar la humanitat solidària i la vigència d'aquestes vides entregades", ha conclòs la seva filla, Margarita Català.

La filla de Català, Margarita, ha explicat que la seva mare va batallar per buscar informació i tractar amb "lluitadores ancianes" per recuperar la memòria històrica de l'extermini nazi. "Assumir i donar testimoni de recorregut personal continua sent per a la Neus la manera de reivindicar la humanitat solitària i la vigència d'aquestes vides entregades", ha conclòs. "Mai va dubtar que fos el seu camí, ni va posar punt i final al record", ha dit Català en nom de la seva mare.

Per Català els testimonis que ha recollit la seva mare al llibre 'De la resistència i la deportació. 50 testimonis de espanyoles' "commouen i transmeten que segueix amb força la causa per la qual van combatre". De fet, el Memorial Democràtic, que ha organitzat l'acte, ha reeditat l'obra i n'ha entregat el primer exemplar a Català. Tot plegat, "contribueix a què la història no sigui alguna cosa llunyana i abstracte, sinó que s'encarna als destins individuals d'aquests homes i dones que encara viuen entre nosaltres, que ens demostren que no hi ha pels pobles llibertat sense memòria", ha sentenciat.

L'acte 'La vida és preciosa' ha arrencat amb l'obra de teatre 'Neus Català. Un cel de plom'. L'actriu Mercè Arànega ha interpretat el text que narra des del viatge en tren durant la deportació, la seva estada als camps nazis, la relació amb les preses i les condicions d'esclavatge, salut i mala alimentació a què es va sotmetre milers de dones. També la lluita des dels camps, la por i la mort afloren així com la vida després de l'alliberament ara fa 75 anys: perdre el marit, mantenir el partit des de París, els fills i el retorn a casa amb seixanta anys de la dona a qui van obligar a ser la presa número 27.534.

La consellera de Governació i Relacions Institucionals, Meritxell Borràs, també ha fet una crida a preservar la memòria històrica i per donar veu a qui va patir "els horrors" dels camps de concentració i extermini. "Per evitar que es repeteixin cal explicar-los i recordar-los", ha dit en agrair la tasca de Català, de l'Amical de Ravensbrück i del Memorial Democràtic.

També ha intervingut la presidenta de l'Amical de Ravensbrück, Anna Sallés; així com la presidenta de l'Institut Català de les Dones, Montse Gatell. Després dels parlaments, la cantautora Marina Rossell ha posat veu als temes del disc 'Cançons de Resistència' mentre l'acompanyaven de fons els ballarins de la BCN City Ballet.