Salut té registrades 1.500 persones a Catalunya amb conducta suïcida

Abans d'acabar l'any, el Codi Risc Suïcidi arribarà a tot el territori sanitari català. De moment, i desplegat al 40% del territori, ha donat resultats que els seus responsables consideren molt positius tot i no tenir dades comparatives amb anys anteriors. Així, s'han identificat 1.500 persones amb conducta suïcida, però el codi només s'ha hagut d'activar en 7 de cada 10 casos, és a dir, en 1.150 persones. La resta eren casos ja tractats o molt lleus. En un 68% dels casos alertats ja hi havia diagnosticat algun trastorn mental, principalment depressió i angoixa. Salut es marca pel 2020 reduir un 10% la mortalitat per suïcidi que el 2013 va afectar 537 persones, amb una taxa més baixa que l'europea.

El codi risc suïcidi, pioner a l'estat espanyol, i que busca reduir la mortalitat de les persones que intenten treure's la vida estarà implantat a tot el territori català a finals d'any, implicant tots els centres de salut i hospital i els professionals que donen servei. Ara, està implantant en fase pilot al 54% del territori, i de moment, ha donat resultats satisfactoris segons els seus responsables.

El Departament de Salut ha fet publiques aquest dijous les dades obtingudes a partir de la implantació al 40% del territori, en motiu del Dia Mundial de la Salut Mental que se celebra dissabte. Així, el Codi Risc de Suïcidi (CRS) ha identificat 1.500 persones amb conductes suïcides i només s'ha hagut d'activar en 7 de cada 10 casos. La resta, tal i com ha explicat Josep Pifarré, gerent de la regió sanitària de Lleida i l'Alt Pirineu, podien ser persones que ja estiguessin en tractament o presentessin possibles trastorns molt lleus i que el professional així ho considerés.

El CRS consta de tres fases. La primera és d'alerta i activació des de l servei d'urgències que ha atès la persona en situació de risc, que pot ser detectada per qualsevol servei sanitari. En la segona etapa es fa un seguiment telefònic i presencial des de serveis especialitzats i en una tercera, el metge de família fa un seguiment integral preventiu de l'estat de salut.

Les primeres dades que s'han obtingut del CRS, a banda d'iniciar un registre prospectiu inexistent actualment, també han permès detectar que el 94% d'aquestes persones havien fet una sola temptativa de suïcidi i que en un 68% dels casos existeix trastorn mental diagnosticat; els més habituals depressió i ansietat. Pifarré però, ha volgut destacar que 2 de cada 3, o sigui un 60% aproximadament, han acudit a la visita de seguiment, una dada destacable perquè estudis anteriors ho xifrava en 20%, i per tant, ha valorat la ''vinculació'' d'aquestes persones.

Salut es fixa com a objectiu pel 2020, reduir un 10% la mortalitat per suïcidi a Catalunya, que el 2013, va ser de 537 persones, és a dir, una taxa de 7,2 defuncions per cada 100.000 habitants. Pifarré ha ressaltat que aquesta taxa és molt més baixa que la mitjana europea, que se situa a les 11,85 defuncions i fins i tot que l'espanyola, de 8,31. En general, les dones registren més intents de suïcidi que els homes, en totes les franges d'edat, però el sexe masculí consuma en més ocasions el suïcidi, suposadament, perquè utilitza mètodes més violents i letals, tal i com ho ha explicat el doctor Santigo Duran-Sindreu, cap del programa de prevenció del suïcidi de l'Hospital de Sant Pau.

El conseller de Salut ha destacat que Catalunya ha estat pionera amb aquesta eina que l'estat espanyol es fixa com a repte el 2019, i ha assegurat que la prevenció del suïcidi és un element en les polítiques sanitàries. Per Ruiz, és un codi paradigmàtic perquè les coses perquè surtin, les fan les persones afectades, els professionals i l'administració. També ha volgut destacar que ''la salut mental hi és cada dia'' malgrat que se celebri només un dia mundial.

Suport als supervivents

Es calcula que per cada mort per suïcidi hi ha sis supervivents, és a dir persones properes al difunt que pateixen el dol. Per aquest motiu, s'estima que cada any hi ha 3.000 supervivents nous que necessiten també una xarxa de recolzament i suport per superar la situació de ''devastació emocional, social i econòmica'' que suposa una mort per suïcidi. Així ho ha explicat Cecília Borràs, presidenta de l'Associació de Supervivents, que ha demanat ser considerats com a població vulnerable per una pèrdua que va acompanyada d'importants tabús. En aquest sentit, considera que la feina dels mitjans de comunicació és cabdal per canviar aquesta consideració i que, tot i que la mort d'algú per suïcidi no ha de ser notícia, si que se n'ha de poder parlar reflexivament.