Les entitats LGTBI denuncien que la llei contra l'homofòbia no s'ha desplegat un any després d'aprovar-se

Les entitats del col·lectiu LGTBI (lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals) han denunciat aquest dimecres que la llei catalana contra l'homofòbia no s'ha desplegat un any després d'aprovar-se al Parlament. El col·lectiu considera que el Govern ha tingut "una falta absoluta de voluntat política" per aprovar la reglamentació que desenvolupa la llei i aplicar alguns dels articles que van convertir la legislació en "pionera" a Europa. També han recriminat al Govern que encara no hagi resolt cap de les denúncies per discriminació rebudes.
La plataforma LGBTI Cat ha volgut fer balanç del primer any de vigència d'una llei que consideren "pionera" a Europa i que properament explicaran al Parlament Europeu. A més, comunitats com Andalusia, Extremadura, Navarra o Euskadi també s'han interessat per la llei. Malgrat el poc desenvolupament de la llei per part de la Generalitat, les entitats han elogiat el fet que altres administracions com la Diputació de Barcelona i una trentena d'ajuntaments com els de Barcelona o L'Hospitalet de Llobregat hagin desenvolupat normatives a l'empara de la llei catalana.

Per això, lamenten aquesta "falta de voluntat política" de la Generalitat, que atribueixen directament a CiU i en concret a UDC, que no volia aprovar una llei específica contra l'homofòbia, sinó una més genèrica contra tot tipus de discriminacions. Finalment CiU hi va donar suport, però qui va haver de desenvolupar la normativa era la secretària de Família, Dolors Gordi, que era d'UDC. No obstant això, el passat mes de juny va deixar el partit democristià quan aquest es va separar de CDC.

Entre els aspectes concrets per desenvolupar hi ha la normativa sancionadora, que actualment es basa en una normativa genèrica del 1993, o la creació del Servei d'Atenció Integral a les víctimes d'homofòbia. Segons les entitats, ningú del col·lectiu coneix el servei o els funcionaris que se'n fan càrrec, i a la web del Govern no apareix. Tampoc s'ha regulat i desenvolupat el Consell Nacional d'LGTBI, creat el 2007 per decret però que havia de ser un òrgan consultiu. Les entitats demanen tenir més pes en aquest consell i que es creï un organisme autònom de control de l'homofòbia, similar al Síndic de Greuges o l'Oficina Antifrau.

Durant aquests mesos, les entitats han recollit unes 80 denúncies, la majoria de les quals han traslladat a la Generalitat, i algunes d'aquestes han arribat a la fiscalia. Però les entitats no tenen constància de cap resolució concreta amb sanció. El 60% de les denúncies eren d'homes gais i bisexuals, el 18,75% eren queixes generals, el 12% eren de lesbianes i el 8,7% eren de transsexuals. Més del 50% de les denúncies eren de Barcelona ciutat, seguida de Girona, el Vallès i L'Hospitalet de Llobregat. Per àmbits, els més habituals són el laboral, insults, el dret d'admissió a locals públics i la reassignació de sexe.

Una altra queixa important és el fet que les dones lesbianes o sense parella no puguin accedir encara a la reproducció assistida a la sanitat pública. Una llei estatal del 2006 ho permetia, però un protocol intern de la Generalitat va limitar l'accés a les parelles heterosexuals. La llei del 2014 preveu l'accés igualitari per a totes les persones, però això encara no ha arribat a la pràctica.