La matinada del diumenge s'adopta l'horari d'hivern i s'endarrereix una hora el rellotge

La matinada del proper diumenge, 25 d’octubre, el rellotge s’endarrerirà una hora a les tres del matí, que passaran a ser les dues. Tots els països de la Unió Europea, de forma harmonitzada, adoptaran l’horari d’hivern i posaran fi al període de set mesos de l’horari d’estiu per al 2015, que segons les dades de l’Institut Català d’Energia (ICAEN) ha suposat un estalvi d’entre 10 i 11 euros per llar a Catalunya, impostos inclosos, en forma d’un menor consum d’energia, com a resultat de la menor necessitat d’il·luminació artificial. Un 90% dels efectes d’aquesta mesura es produeixen en el sector domèstic.

Tot i que les millores en l’eficiència han anat reduint el pes de la il·luminació en el total del consum energètic de les llars, fins a situar-lo a l’entorn del 7%, l’estalvi en aquest capítol es pot incrementar mitjançant un ús responsable de l’energia, que es posa en pràctica en mesures com adequar el tipus d’il·luminació a cada necessitat o bé la instal·lació de sistemes electrònics de regulació del consum elèctric. El canvi horari també permet estalviar energia en els serveis, el comerç i la indústria. En total, l’ICAEN estima que l’adopció de l’horari d’estiu ha generat un estalvi de 30 milions d’euros a Catalunya (impostos inclosos).

Aplicar l’horari d’estiu als mesos d’hivern permetria un estalvi energètic associat a l’allargament de la llum natural durant les tardes, però això no compensaria el consum addicional resultat d’enllumenar una hora més de foscor al matí. A més, la major part dels ciutadans prefereix que hi hagi llum natural al matí, a les hores quan es desplacen per treballar o estudiar. La diferenciació entre l’horari d’estiu i el d’hivern, que es posa en pràctica a una vuitantena de països de tot el món, es va iniciar l’any 1974 com a mesura d’estalvi davant de l’encariment del petroli i, per tant, de l’energia. La Comissió Europea es responsabilitza d’harmonitzar els canvis horaris a Europa, i actualitza i renova aquesta norma, si s’escau, cada cinc anys.