Els rellotges passen la matinada de dissabte a diumenge de l'horari d'estiu al d'hivern

Els rellotges s'hauran d'adaptar la matinada d'aquest dissabte a diumenge a l'anomenat horari d'hivern. En concret, quan siguin les tres de la matinada els rellotges s'hauran d'endarrerir una hora, per situar-los a les dues. Es tracta d'una directriu comunitària de compliment obligat. Segons estimacions de l'Institut per a la Diversificació i l'Estalvi de l'Energia (IDAE per les sigles en castellà) l'estalvi potencial en il·luminació que propicia aquesta mesura podria arribar al 5%, que equival a uns 300 milions d'euros a l'Estat. Per la seva banda, l'Institut Català d'Energia (ICAEN) xifra l'estalvi a Catalunya d'entre 10 i 11 euros per llar.

El canvi d'hora es va començar a aplicar el 1974 en el context de la primera crisi del petroli. Alguns països van decidir avançar els rellotges per aprofitar millor la llum diürna.

La directriu europea que regula el canvi d'hora és la novena i és de caràcter obligatori i indefinit. Estableix les dates d'inici del període de l''Hora d'estiu' (quan el rellotge s'avança una hora) i d'acabament d'aquest termini (quan es retarda una hora). Els canvis es produeixen l'últim diumenge de març i l'últim d'octubre.

A finals dels anys 90 la Unió Europea va encarregar un estudi sobre la idoneïtat de la mesura, que va concloure que tenia impactes positius no només sobre l'estalvi sinó també sobre altres sectors com el transport, les comunicacions, la seguretat vial, les condicions laboral i els modes de vida, la salut, el turisme o l'oci.

D'acord amb l'Institut Català d'Energia, l'horari d'estiu ha generat un estalvi de 30 milions d'euros a Catalunya, impostos inclosos, incloent les llars, on es nota el 90% dels efectes de la mesura, i serveis, comerç i indústria. Les millores en l'eficiència han anat reduint el pes de la il·luminació en les llars, fins al 7%, malgrat que l'estalvi es pot aconseguir fent un ús responsable de l'energia i, per exemple, adequant el tipus d'il·luminació a cada necessitat i instal·lant sistemes electrònics de regulació del consum elèctric.

Per altra banda, segons estimacions de l'IDAE, el potencial d'estalvi en il·luminació a l'Estat podria arribar a representar el 5% del consum elèctric en il·luminació, que equivaldria a 300 milions d'euros. D'aquesta quantitat, 90 milions correspondrien al potencial de les llars estatals, fet que suposa un estalvi de 6 euros per casa. Els 210 milions restants s'estalviarien en els edificis del sector terciari i a la indústria.