Comencen a desxifrar el 98% del genoma desconegut fins ara, en comprovar que condiciona el càncer

Fins aproximadament fa 10 anys, les investigacions mèdiques, sobretot focalitzades en el càncer, s'havien centrat en l'estudi del 2% de l'ADN del qual se'n coneixia les funcions concretes. El 98% es va començar a anomenar ADN 'escombraries' perquè es considerava que no aportava informació rellevant. Tanmateix, els grups d'investigadors han anat descobrint que aquest material genètic més ''fosc'' també alberga funcions que poden condicionar l'aparició i l'evolució de determinades malalties. El més important és el càncer i un dels beneficis es troba en poder definir tractaments personalitzats per als pacients, o l'esquizofrènia. L'epigenètica ha estat el motiu del darrer B.Debate que organitza Biocat al costat de l'Obra Social ''La Caixa''.

L'ADN que alberguen les cèl·lules humanes ocuparia uns 2 mestres de llarg. D'aquests, fins fa pocs anys, només s'havia tingut en compte un 2% del material, en descobrir-ne la seva funció concreta que ha ajudat a determinar l'origen, les causes i el desenvolupament de moltes malalties. El 98% restant es va passar a anomenar ADN 'escombraries' i s'havia deixat de banda en ser 'no codificant'.

Actualment però, els grups de recerca han hagut de canviar de paradigma i començar a identificar què hi ha en aquest material genètic ''fosc'' perquè s'ha descobert que condiciona l'aparició de moltes malalties com pot ser el càncer però també l'esquizofrènia o el síndrome de Rett.

Així ho ha explicat Luciano Di Croce, investigador del Centre de Regulació Genòmica que creu que s'obre tot un ventall gran de possibilitats per poder descobrir l'origen d'algunes mutacions i sobretot, millorar el tractament personalitzat de càncers diagnosticats en funció del perfil de cada pacient.

De fet, aquesta és una de les funcionalitats que més destaca Di Croce, ja que la indústria i les investigacions farmacèutiques desenvolupen projectes d'investigació a més llarg termini, i per tant, la funcionalitat pràctica hores d'ara és bàsicament, ''estratificar'' els pacients per donar-los tractament en funció precisament del que apareix en aquesta part del genoma, i fer-la ''molt més exacta'' i per tant ''més eficaç, més econòmica i millor per al pacient''. Di Croce creu que per utilitzar aquesta informació es tracta de fer tan sols un 'screening', mentre que determinar un compost químic que pugui usar-se en teràpia és molt més llarg i costós.

L'epigenètica ha estat el centre d'atenció d'unes conferències impulsades per cinc centres d'investigació catalans que han debatut sobre els avenços en aquesta disciplina al B-Debate, unes sessions organitzades per l'Obra Social ''La Caixa''.