Les famílies de nens prematurs reclamen la presència de la figura del psicòleg a les unitats especialitzades

A Catalunya, el 6,6% dels parts són prematurs, una taxa que no ha canviat els darrers anys. Si que ho ha fet però, la supervivència i per això, els hospitals han hagut de treballar cada vegada amb més nadons, i més petits cosa que ha obligat als hospitals a canviar la manera de treballar. Principalment s'ha buscat una interdisciplinarietat que involucri obstetres, neonatòlegs, infermers i famílies, 4 agents que fins fa poc, actuaven per separat en aquests casos. Precisament les famílies troben a faltar una xarxa més gran de suport i reivindiquen la presència d'un psicòleg a la unitat que els ajudi a suportar la pressió de l'ingrés i doni suport als professionals en la gestió de les males notícies.

L'Elisabet Farga va donar a llum a dues bessones a les 27 setmanes de gestació, i després de passar-se més d'un mes fent repòs per evitar precisament un part prematur. Una de les nenes ha aconseguit viure i fa poc que acaba de complir un any. L'altra però, va tenir més problemes i va morir al poc temps de néixer. A la maternitat de l'Hospital Clínic de Barcelona, l'Elisabet va rebre tot el suport i ajuda necessària per superar la situació però va trobar a faltar algunes atencions que la van motivar a impulsar l'Associació de Prematurs de l'Hospital Clínic. Des de la plataforma, l'Elisabet vol ajudar a altres famílies que s'han trobat en la seva situació i treballar per cobrir les seves mancances.

Una d'aquestes mancances és la figura del psicòleg. Tot i que reconeix que l'Hospital té un departament concret, reclama la integració d'aquesta figura en la unitat de prematuritat. L'Elisabet explica que la pressió als pares prematurs ''és brutal'', perquè es passa per un prepart, amb una estada prèvia que la mare no sap com acabarà, un part i un postpart que inclou no saber l'evolució de la criatura cada dia. Per aquest motiu defensa que s'ha ''d'universalitzar'' aquesta figura per ''alleugerir'' la pressió als pares però també, per ajudar als professionals que dia a dia es troben amb morts neonatals i males notícies que generen tensions.

La doctorand Juanita Cajia que des de fa uns mesos treballa en aquesta unitat comparteix la mateixa opinió. Considera que durant el postpart de prematuritat apareixen molts dols que gestionar-los és ''fonamental'' pel ''desenvolupament emocional de les famílies''. De fet, considera que l'estança a aquesta unitat representa ''un estrès enorme a la família'' i cal que els pare si mares trobin un suport amb qui recolzar-se.

De moment, el màxim suport que troben les famílies són les infermeres, i l'Elisabet destaca especialment la seva tasca i l'evolució del seu paper. De fet, l'Anna Ciurana, coordinadora del servei d'infermeria de neonatologia del Clínic, admet que durant un temps la infermera es tendia a ''fer-se seu el nen'' i la família ''ho veia des de fora''. Només dos o tres dies abans de rebre l'alta, els pares entraven i se'ls donaven les explicacions pertinents perquè poguessin seguir les cures a casa.

Ara, es treballa perquè els pares puguin anar a veure el fill sempre que vulgui, i tot i que la situació no és òptima, ja que no tenen habitacions amb intimitat, es potencia el contacte amb el nadó perquè sigui menys la sortida de la unitat sigui menys angoixant per la família i el mateix nadó. D'alguna manera és potenciar el que s'anomenen cures centrades en el desenvolupament, que implica poder fer pell amb pell, passar més hores a la unitat o no haver de demanar hora per entrar a veure el nadó, cosa que encara es compleix en alguns hospitals.

Més supervivència, canvi de paradigma

Actualment, la taxa de prematuritat a Catalunya és del 6,6% i representa el 75% de la mortalitat perinatal i més d ela meitat de la mortalitat perinatal a llarg termini. La morbi-mortalitat també és més gran en el grup de nadons nascuts abans de les 28 setmanes de gestació. La taxa de supervivència però ha anat creixent gràcies als avenços mèdics i cada cop és més gran, però a la vegada comporta gestionar les seqüeles que es donen al llarg de tota la vida.

Malgrat que els primers dos anys el creixement és molt gran, aquests infants poden desenvolupar problemes derivats d'haver nascut abans de temps en l'edat adulta. La manca d'estudis que incideixin en les causes i conseqüències de la prematuritat encara dificulta la reacció davant de cada cas, tenint en compte que cap prematur és igual però en general, els problemes poden allargar-se durant tota la infància i fins i tot donar-se en l'edat adulta.

Ho explica el cap de neonatologia Francesc Botet, que destaca els problemes respiratoris com a principal escull per aquests infants, i que tot i poder portar una vida normal, durant uns anys en què poden passar desapercebuts, poden ressorgir en l'edat adulta amb una funció pulmonar disminuïda o fins i tot desenvolupar hipertensions o malalties metabòliques que són més freqüents en nens prematurs.

En aquest sentit, Botet posa en valor que els darrers anys s'ha treballat per poder atendre aquesta prematuritat abans que es doni que això ha estat possible gràcies a la col·laboració amb els serveis d'obstetres. Anys enrere, les seves feines no es relacionaven i en canvi, actualment es treballa amb la cura prenatal, la lluita per evitar avançar el part potenciant una actitud conservadora a la vegada que es busqui la situació idònia pel nadó a la sala de parts.

Així ho explica també la doctora Montse Palacio, obstetra i cap de la unitat de prematuritat de l'Hospital Clínic de Barcelona, que recorda que temps enrere l'atenció se centrava en el nen prematur, i en canvi, s'està posant consciència a tot el que es pot fer per retardar el naixement de l'infant, perquè el millor prematur és ''el que naixerà la setmana següent''. Reconeix que en parts a terme és difícil determinar les causes que engeguen el procés i per això hi ha un gran grup de prematurs dels quals no tenen elements per saber perquè passa.

Més investigació

Per saber què passa i perquè passa des de l'Associació es reclama més investigació en aquest àmbit. L'Elisabet Farga creu que és imprescindible perquè avanci la perspectiva de la prematuritat i tots els esforços que es fan des de les unitats serveixin per alguna cosa. Així, com a entitat, s'han fixat com a objectiu aconseguir que La Marató de Tv3 del 2018 es dediqui a la investigació de la prematuritat.