Barcelona clama per la pau i contra tot tipus de violència

Barcelona ha recuperat l'esperit de l''Aturem la Guerra' del 2003 i que es va mobilitzar contra la intervenció militar a l'Iraq. Aquest ha estat la sensació de la manifestació que s'ha organitzat aquest dissabte a la tarda i que duia per lema 'Mai Més'. "Ni terrorisme, ni guerra, ni feixisme, ni retallada de llibertats. Per la pau, la justícia social i els drets humans aquí i arreu" és el que han clamat unes 3.000 persones, segons xifres de la Guàrdia Urbana, pels carrers del centre de la capital catalana. Com a símbols, el "reciclat" torpede emmarcat en la senyal de prohibició, i ara, el símbol de la pau que a la vegada representa la torre Eiffel de París.

La marxa ha sortit poc després de les cinc de la tarda de la plaça Universitat i ha recorregut els carrers Pelai, Fontanella, Via Laietana, Ferran i fins la plaça de Sant Jaume, on s'ha llegit el manifest. Pere Camps, director del Barnasants i un dels impulsors de la manifestació que compta amb el suport de desenes d'entitats, partits polítics, i sindicats, ha dit en declaracions a l'ACN que "la resposta davant el terrorisme fonamentalista no ha de ser només amb bombardejos que no porten enlloc". Pel que fa a com ha canviat el món en els darrers 12 anys, Camps ha lamentat que en la manifestació del 2003 "alertàvem als governs que la cosa empitjoraria" amb intervencions militars. "I així ha estat, estem en pitjors condicions", ha assegurat.

La manifestació a Barcelona s'emmarcava en la iniciativa 'No en el meu nom', en la que han pres part 25 municipis d'arreu de l'estat espanyol contra el terrorisme gihadista però, també, contra la resposta bèl·lica als atemptats de París. "Per nosaltres, el respecte a la vida, als drets humans i a la convivència, són peces fonamentals d'una existència digna i en pau", deia el manifest. "I és per això que, ara i sempre, rebutgem radicalment la violència en totes les seves formes, ja sigui directa, cultural o estructural", afegeix.

"Davant l'amenaça que els nostres governs responguin amb intervencions militars als mateixos països que pateixen el terrorisme, o amb l'enduriment de les lleis d'estrangeria i les repatriacions forçoses, o amb el tancament de fronteres i la vulneració dels drets humans a qui busca acollida, o amb limitacions de les nostres llibertats en benefici d'un suposat augment de la seguretat, creiem que la societat civil s'ha de mobilitzar per evitar una escalada al desastre", indica el text llegit per diversos representants de la plataforma. "No permetrem que en el nostre nom s'iniciï una nova guerra, no avalarem cap bombardeig, no acceptarem cap nova retallada de les nostres llibertats, no callarem davant la proliferació de discursos islamòfobs, racistes i feixistes, i no permetrem més lleis xenòfobes ni més centres de detenció il·legals o il·legítims", conclou el document.

Les entitats promotores inscrites fins ara són SOS Racisme Catalunya, Assemblea Nacional de Catalunya, Comissió Obrera Nacional de Catalunya, FundiPau Fundació per la Pau, Intesindical Alternativa de Catalunya, CONFAVC, Fundació Solidària la Flama, Llum del Nord, Fundació Pau i Solidaritat, CCAR, CIEMEN, Trevol, Secretariat d'Entitats de Sants Hostafrancs i la Bordeta, Xarxa d'Economia Solidària Xes, Xaraxa d'Intercanvi de Sants, AICEC-ADICAE, ARC, Stop Mare Mortum, Òmnium Cultural, Federación de Asociaciones de Colombianos en Catalunya Fedascat, Asociación Casal Colombiano, La Fede, Coordinadora d'Entitats del Poble Sec, UGT- Catalunya, Amics de la Plaça de Santa Madrona, Sindicat de Professionals de la Comunicació i la Federació d'Associacins de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB).

A més, la plataforma compta amb el suport de partits polítics com ERC, ICV, PSUC-Viu, CUP, BCN en Comú, PSC, CDC, EUiA.