Fàrmacs i tècniques de distracció per reduir el dolor als nens en cures i punxades

L'Hospital Sant Joan de Déu està implantat el programa 'Hospital sense dolor' a través del qual està estenent l'ús de fàrmacs i tècniques de distracció i reforç per reduir la sensació de dolor que tenen els nens que se sotmeten a petits procediments com poden ser una cura, una punxada, un sondatge o la retirada d'una via. El programa es basa tant en l'ús de fàrmacs com analgèsics, sacarosa i pomades però també en les tècniques de reforç positiu fent el nen partícip i explicant-li què és el que se li està fent, fent servir petites joguines de distracció i afavorint la presència dels pares, entre d'altres. Una altra tècnica que es fa servir i per a la qual s'està formant el personal es l'òxid nitrós, una teràpia inhalatòria no invasiva i que dóna uns resultats molt positius en la reducció del dolor.

El programa busca un "canvi cultural" ja que es pretén passar de la idea que els nens han de suportar el dolor que els hi provoca els petits procediments i fer servir tècniques com immobilitzar al nen a passar a una situació on l'acostament al nen és més proper i on es fan servir eines per reduir aquest dolor, tal i com ha explicat la coordinadora del projecte i anestesiòloga Marina Perelló. 'Hospital sense dolor' inclou un conjunt d'actuacions per prevenir i minimitzar el dolor i l'ansietat dels nens davant d'aquests procediments.

Una primera línia d'actuació és l'ús de fàrmacs que s'engloben dins del 'kit de no fer mal' i que conté analgèsics, cremes anestèsiques locals, la sacarosa que disminueix el dolor en nounats i que per exemple és molt útil a la prova del taló; i medicaments conta l'ansietat com poden ser els ansiolítics. També s'està estenent l'ús de l'òxid nitrós al 50%, que és un gas homogeni amb una barreja d'un 50% d'oxigen i un 50% d'òxid nitrós. El resultat és un alleujament del dolor i la disminució de l'ansietat. El 'kit' també incorpora un dispositiu amb forma d'abella que mitjançant el fred i la vibració distreu els nervis propers a la zona d'intervenció.

Una segona línia d'actuació és la distracció ja que l'angoixa i la por poden fer augmentar la percepció del dolor per part dels nens. És per això que es busca distreure el nen centrant la seva atenció en algun element agradable per tal que s'entretingui mentre li estan fent el procediment. Per aconseguir-ho, els professionals compten amb una maleta amb petites joguines per a totes les edats per tal que el pacient s'entretingui jugant mentre per exemple li retiren un catèter. Un dels elements de distracció que està donant més bons resultats són les bombolles de sabó ja que, a més de distreure's, el nen sense adonar-se fa exercicis de respiració que l'ajuden a relaxar-se.

Un altre instrument que es fa servir és el 'detector de valentia' que és un torniquet amb una estètica infantil que ajuden a convertir les punxades, un dels moments més temuts pels nens, en alguna cosa relacionada amb el joc ja que mentre el professional va ajustant el torniquet el nen pot anar observant l'escala de valentia amb dibuixos.

Un altre punt del projecte és el vocabulari i el tracte que es dóna als nens. La infermera Encarna Gómez ha explicat que els professionals que tracten amb nens tenen un argot propi per tal de explicar alguns procediments i que fan servir en cada cas un llenguatge adient per al pacient, de tal manera que aquest també estigui informat sobre què li faran. A més, es reforça la presència dels pares en aquests procediments per tal de que el nen estigui millor. Un cop finalitzat el procediment els nens reben un 'diploma de valentia'.

El professionals disposen també d'una targeta de cartolina amb una escala de dolor per tal que els nens indiquin quin és el nivell de dolor que han sentit. Això permetrà als professionals mesurar el dolor per tal de tenir tota la informació necessària. Perelló ha explicat que el dolor 0 és molt difícil d'assolir però que l'objectiu és estar per sota de 3 en una escala de 0 a 10, que equival a dolor lleu.

El programa, amb el suport de la farmacèutica Galenicum, es va començar a implantar fa sis mesos i l'objectiu és que la seva implantació finalitzi en un any. Hi ha moltes tècniques que ja es fan servir en algunes unitats de l'hospital però l'objectiu és que arribi a totes i per això s'estan fent cursos de formació als professionals.