La bronquiolitis, la grip dels nadons poc mediàtica que arriba cada hivern

Els últims dies s'ha sentit a parlar com mai de la bronquiolitis, una inflamació de les vies respiratòries baixes, els bronquíols i els alvèols pulmonars, dels menors de dos anys. Però per als pediatres és una malaltia molt comuna, que els arriba en forma de brots força potents cada hivern. Es podria dir que és la grip dels nadons, però molt menys coneguda i mediàtica que la dels adults. Com aquesta, no és una malaltia greu, excepte en casos puntuals o quan els malalts tenen afeccions prèvies. Se solen tractar els símptomes i no té una cura específica. Sol marxar en cinc o set dies.

En declaracions a l'ACN, el cap de pediatria de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona, Carlos Rodrigo, explica que aquesta malaltia és "històrica", i no sap perquè aquest any se'n parla més, ja que l'any passat ja va tenir una forta incidència. Normalment arriba un o dos mesos abans que la grip dels adults, amb els primers freds, i no hi ha cap patró geogràfic que pugui avançar la seva arribada. Tot i que aquest any el fred no ha arribat amb gaire força, el brot és similar al de l'any passat. Els mesos de més afectació van de novembre a febrer.

El 80% dels afectats ho són pel virus respiratori sincitial (VRS), que es transmet molt fàcilment amb la respiració, la saliva i el contacte directe. A més, roman força temps als objectes, com les joguines, cosa que fa que els nadons el pateixin amb facilitat. De fet, Rodrigo explica que el primer cop que s'agafa sol ser el més greu. Després els nens el pateixen cinc o sis cops més, cada cop més lleus, i a partir dels dos o tres anys ja quasi no els afecta i el passen com si fos un refredat comú.

La bronquiolitis provoca dificultats respiratòries, mucositat i en alguns casos febre. El tractament sol ser molt simple: tractar els símptomes i deixar passar els dies. És a dir, s'intenta netejar les vies respiratòries amb sèrum fisiològic o aigua amb sal i s'administren antitèrmics si hi ha febre. Segons Rodrigo, un mètode molt utilitzat els últims anys però que s'ha demostrat que no funciona és el salbutamol o ventolin. No hi ha vacuna, tot i que s'està investigant, i només en els casos de més risc hi ha una mesura preventiva que són injeccions mensuals, durant els mesos d'hivern, d'anticossos.

En el cas dels menors de sis mesos, que solen ser els més greus, o els que pateixen símptomes més forts, poden haver d'ingressar a l'hospital per ser alimentats per via intravenosa o ser intubats amb oxigen. De fet, la meitat dels menors de sis mesos han d'ingressar a l'hospital, mentre que els que tenen entre sis mesos i dos anys només ho fan al voltant d'un 10%. En total, entre el 10 i el 20% dels nens queden ingressats en centres hospitalaris, i un 1% ho fan a la UCI pediàtrica. Els casos més greus solen ser perquè el nen ja té afeccions prèvies com ser prematur, cardiopaties o problemes respiratoris crònics.

De fet, el brot d'aquest any ha saturat les urgències pediàtriques i alguns hospitals públics han hagut de derivar alguns casos a centres privats perquè no tenien més llits a les UCI pediàtriques, segons va explicar aquest dimecres el conseller de Salut, Boi Ruiz. Va assegurar, a més, que això és una pràctica habitual quan hi ha puntes d'activitat en aquest àmbit. "Les UCI pediàtriques tenen un espai determinat, els llits no es poden improvisar i sempre que hem tingut problemes d'aquest tipus hem pres aquestes mesures", va dir. El conseller va assegurar que el sistema sanitari "dóna resposta en aquest sentit" i va garantir que tots els menors afectats per aquest virus estan sent correctament atesos.

En el cas de la Vall d'Hebron, el doctor Rodrigo ha dit que no s'ha hagut de derivar cap cas a centres externs i que hi ha hagut al voltant d'una dotzena d'ingressos diaris de mitjana.