De l’educació a la feina: neix un nou projecte per ajudar el benestar laboral de les persones amb discapacitat

Un dels obstacles que es troben les persones amb discapacitat intel·lectual és el de donar el pas de l’educació a la feina. Per això Teresa García, juntament al seu marit Eugeni Caireta, han creat un projecte que l'associació SOS a la Capacitat Intel·lectual ha fet seu, amb el principal objectiu de crear unes garanties fermes per aquestes persones per vetllar pel seu benestar laboral al llarg de la seva vida. “El model ideal que proposem des de SOS a la Capacitat Intel·lectual, seria aquell en el qual les persones no fossin valorades per la seva discapacitat, sinó per les seves capacitats”, determina la fundadora de l'associació, Teresa García. El projecte ja ha estat presentat a l’expresident de la Generalitat, Artur Mas, i a les conselleries d’Ensenyament i d’Empresa i Ocupació i Benestar Social.

Teresa García és mare d’un fill amb síndrome de Down de 21 anys, que actualment està cursant l’últim curs de formació professional (FPI) a l’institut Can Puig de Sant Pere de Ribes, d’on són residents, una situació que ha acostat a aquesta família a la mancança de garanties que tenen aquestes persones.

El projecte vol combatre els obstacles que tenen les persones amb discapacitat intel·lectual quan acaben la seva formació i arriba el seu moment de trobar feina: “Una persona amb discapacitat intel·lectual, quan neix –o quan es troba amb aquesta discapacitat, és atès pel departament d'Ensenyament quan és nen, o per Benestar Social quan és adult. Quan aquests departaments han considerat que llur tasca ha acabat, la persona passa per l'Equip de Valoració i Orientació laboral, que cataloga la discapacitat en percentatges i orienta el futur d'aquesta persona”. El procés esmentat per Teresa García, però, presenta alguns inconvenients de cara al futur d’aquestes persones: “aquesta valoració és feta amb una sessió que sol durar uns quinze minuts en els quals, menystenint moltes vegades els informes dels educadors que els han tractat, fan aquesta orientació”. L’orientació sovint conclou en que aquestes persones siguin enviades a tallers ocupacionals (el TEGAR en el cas del Garraf), ja que és “de les úniques sortides que pot oferir l’administració”.

Els canvis que es proposen des de SOS a la Capacitat Intel·lectual són variats. La base pel canvi seria la de que els processos d’inserció al mercat laboral siguin públics i de qualitat i es doni una atenció universal, de tal manera que hi hagi un centre de referència que s’encarregui de garantir un benestar econòmic mínim per aquestes persones, que no tinguin períodes d’inactivitat, i que tothom tingui una feina en un centre de treball ordinari. Seguint aquestes directrius, l’entitat té tot un ventall de propostes per promoure el canvi, com potenciar la formació professional i continuada de la vida d’aquestes persones. “No pot ser que als 21 anys els alumnes hagin de deixar la seva formació i llançar-se sols al mercat laboral, de manera més precoç que la majoria de joves del nostre país”, valora Teresa García. La lluita perquè aquestes persones no quedin en períodes d’inactivitat també és un dels eixos importants, ja que per ells deriva “a un abandonament personal” i “a desaprendre coses que ja tenen assumides o a malalties que se sumarien a la pròpia discapacitat, com envelliments prematurs”.