Un estudi mostra per primer cop que els consumidors de cocaïna presenten alteracions al cervell

Un estudi de Sant Pau, l'Idibell i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha demostrat per primera vegada que els consumidors de cocaïna presenten "alteracions en la funció i estructures" del seu cervell. L'estudi, que s'ha publicat a la revista Addiction Biology, revela que el cervell dels consumidors de la droga no detecta correctament les conseqüències adverses del propi comportament. També destaca que aquests consumidors tenen dificultats en l'atribució de prioritats, la presa de decisions i la inhibició de conductes inadequades.

L'estudi ha estat liderat pel grup d'investigació en Neuropsicofarmacologia Humana de l'Institut d'Investigació Biomèdica Sant Pau (IIB Sant Pau), en col·laboració amb la Unitat de Conductes Addictives del Servei de Psiquiatria de Sant Pau, el grup de Plasticitat Cerebral de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell) i el Departament de Farmacologia i Terapèutica, de la UAB.

En l'estudi, els investigadors van utilitzar tres tècniques diferents de neuroimatge per ressonància magnètica per estudiar els patrons d'activació cerebrals i la integritat de la matèria gris i blanca dels consumidors de cocaïna.

Els investigadors van exposar els consumidors de cocaïna a un joc d'atzar mentre es mesurava l'activació cerebral associada a aquesta activitat i van descobrir que mostraven un estat d'hiperactivació en l'estriat ventral, una regió profunda del cervell que forma part del denominat 'circuit de recompensa'. Aquest circuit és molt antic des del punt de vista evolutiu i està format per una sèrie de regions interconnectades que afavoreixen comportaments bàsics, com són menjar o tenir sexe.

Durant l'estudi, els consumidors de cocaïna van mostrar majors activacions que els individus sans, tant quan els resultats obtinguts en el joc d'atzar van ser favorables (guanyar diners) com quan eren adversos (perdre diners). Aquesta hipersensibilitat generalitzada de l'estriat ventral es va veure acompanyada d'un perfil d'activació anòmal a l'escorça prefrontal. Aquesta regió del cervell és una àrea molt més evolucionada i s'encarrega de la regulació de la pròpia conducta, essent capaç d'inhibir els comportaments automàtics i impulsius que afavoreix l'estriat ventral.

Els resultats van mostrar que mentre en els individus sans un resultat desfavorable en el joc d'atzar produeix una activació robusta d'aquest àrea, en els consumidors de cocaïna es manté desactivada sense respondre a les conseqüències adverses del propi comportament.

L'estudi va trobar també diferències estructurals entre els cervells dels consumidors i no consumidors. L'anàlisi del volum de la matèria gris cerebral va trobar una hipertròfia del nucli caudat i de l'escorça orbitofrontal, dues àrees cerebrals que pertanyen al circuit de recompensa que s'han relacionat amb els comportaments compulsius.

D'altra banda, l'anàlisi de la integritat dels feixos de matèria blanca va trobar incrementada de nou en les àrees implicades en el processament de la recompensa, però disminuïda fora d'aquestes. Els feixos de matèria blanca s'encarreguen de la transmissió d'informació entre àrees distants del cervell. En els consumidors de cocaïna aquestes vies de connexió es trobarien reforçades entre aquelles estructures que tracten la gratificació, però degradades entre àrees que controlen processos cognitius importants com són la regulació de la pròpia conducta i l'atenció.

Segons els investigadors, aquests dèficits poden explicar diverses manifestacions de l'addicció com són la cerca compulsiva de drogues i els problemes d'autocontrol. Els investigadors postulen que el fet que es trobi alterada no només la funció cerebral, si no també la seva estructura, pot explicar les grans dificultats experimentades pels drogodependents per abandonar el consum de drogues i l'alt nombre de recaigudes que presenten aquests pacients. Això porta a deduir les conseqüències negatives de l'ús d'aquesta substància per a la salut i la vida social dels consumidors.

Segons apunten els investigadors, el consum repetitiu de substàncies que produeixen plaer i eufòria poden conduir al desenvolupament d'una addicció i aquest trastorn de naturalesa crònica i recurrent es caracteritza per la pèrdua de control sobre l'ús de la substància.