El virus del papil·loma humà també causa càncer d'orofaringe

Un estudi liderat per l'Institut Català d'Oncologia (ICO) i l'Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (Idibell) confirma que el virus del papil·loma humà (VPH), el responsable des de fa anys del càncer de coll d'úter o d'altres tumors com els de vulva, vagina, penis o anus, també pot causar càncer d'orofaringe. L'estudi, publicat al Journal of the National Cancer Institute, ha analitzat 3.680 casos de tumors de cap i coll per determinar la seva relació amb el virus del papil·loma humà. En aquest sentit, no només s'ha mirat la presència del virus, sinó la presència de biomarcadors que indiquen que, efectivament, el tumor ha estat causat pel VPH.

Segons l'estudi, al voltant del 20% dels tumors d'orofaringe d'arreu del món estan causats pel VPH. No obstant això, s'ha observat una gran variabilitat entre regions i sexe. Així a Amèrica del Sud i al nord, centre i est d'Europa, fins a la meitat dels tumors d'orofaringe serien provocats pel virus, mentre que a l'Amèrica Central, l'est d'Àsia i l'Europa Occidental aquest percentatge no arriba al 20% de mitjana, i al Sud d'Europa al 10%. L'estudi també observa que tot i que el càncer d'orofaringe és molt més freqüent en homes el paper del VPH en aquests càncers és més important en dones.

Així, mentre que la fracció de càncers d'orofaringe vinculada al VPH en les dones és del 38%, en homes no arriba al 20%. Els dos grans factors causants de càncer d'orofaringe són el tabac i l'alcohol per una banda, i el VPH per l'altra. La reducció en el consum de tabac i l'augment del sexe oral, transmissor del virus, s'espera que condueixin a un increment de casos provocats pel VPH. Així, altres estudis han indicat que als Estats Units, on el consum de tabac s'ha reduït els darrers anys, al voltant del 70% dels tumors d'orofaringe són conseqüència del VPH.

D'altra banda, refutant l'evidència científica prèvia, aquest estudi minimitza el paper etiològic del VPH en els càncers de la cavitat oral i de la laringe, en els que s'estima que menys del 4%, serien conseqüència del VPH.

La infecció pel VPH és la infecció de transmissió sexual més comuna a tot el món: al llarg de la vida, més del 80% de les dones sexualment actives n'hauran estat exposades. La família del VPH compta amb més de 150 genotips (tipus virals), uns quinze dels quals són d'alt risc de promoure càncer. La infecció per un d'aquests tipus d'alt risc té una durada mitjana de 8 a 12 mesos i, en els casos més severs, pot arribar als dos anys.

El VPH, responsable de més del 5% dels càncers

S'ha estimat que el VPH és la causa del 100% dels casos de càncer de coll uterí, del 88% dels càncers d'anus, del 74% dels càncers de vagina, del 30% dels càncers de vulva, i del 33% dels càncers de penis, segons indica l'Institut Català d'Oncologia. A nivell mundial, el VPH és responsable del 5,2% de tots els càncers, percentatge que es redueix notablement en el cas dels països desenvolupats, on la seva contribució baixa al 2,2%.

Cada any es diagnostiquen 500.000 casos de càncer de coll d'úter a tot el món, dels quals moren quasi la meitat. A Espanya, es produeixen al voltant de 2.100 casos de càncer i unes 700 morts. Aquest tumor és el quart més present a Europa (després del càncer de mama, d'endometri i d'ovari) i és el segon més freqüent en dones de 15 a 44 anys.

La supervivència mitjana al càncer de coll uterí (carcinoma invasor) és de deu anys en el països desenvolupats i de cinc anys en els més pobres.

La infecció per VPH és també la causa de les berrugues anogenitals i dels candilomes i pre-càncers del tracte anogenital femení els quals requereixen sovint seguiment clínic, exploracions complementàries i eventualment intervencions quirúrgiques.