Prop de la meitat dels immigrants amb feina que atén la Creu Roja cobren un 10% per sota del salari mínim

Prop de la meitat de les persones immigrants ateses per la Creu Roja que tenen feina, amb o sense contracte, cobren menys de 600 euros, gairebé un 10% per sota del salari mínim interprofessional de 655,20 euros. Aquesta és una de les conclusions del novè estudi de l'Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja a Catalunya, el primer monogràfic sobre la població migrada. El document constata que la pobresa entre els immigrants s'ha cronificat i que la situació laboral és molt precària. El 36% de la població immigrada que atenen rep prestacions tot i que el 57,4% no té feina. Els responsables de l'estudi subratllen que aquesta dada "desmunta el tòpic" que la majoria de beneficiaris d'ajudes són d'origen immigrant.

L'estudi 'Les persones immigrades en situació vulnerable' indica que la situació laboral i econòmica de les persones immigrades enquestades és molt precària: el 30,8% treballa i un 13,6% ho fa sense contracte. D'aquest 13,6%, el 6,6% compagina feines amb i sense contracte i el 7% només treballa sense contracte. Principalment, treballen al servei domèstic (40,3%), seguit del sector serveis (15,8%) i la construcció (6%).

En els últims 5 anys, la situació laboral ha empitjorat en el 77% dels casos (el 28,8% perquè ha perdut la feina i el 48,4% perquè ha empitjorat les seves condicions laborals), circumstància que també ha perjudicat la situació administrativa. Del 5,1% de les persones que es troben en situació irregular, 1 de cada 3 han perdut la condició de regularitat en els últims cinc anys, principalment per no poder renovar el contracte de treball. El 64,9% està en situació administrativa regular (i un 20,4% té la nacionalitat).

Tot i la precarietat laboral, només el 36% de les persones immigrades en situació vulnerable rep algun tipus de prestació, percentatge que era del 50% l'any 2013, segons va revelar l'informe 'Habitatge i col·lectius vulnerables' de l'Observatori de Vulnerabilitat. El 2013, el percentatge de població autòctona en situació vulnerable –que no analitza l'estudi presentat aquest dimarts- que rebia prestacions era el 69%.

Pel que fa a les causes per les quals la població immigrada, tot i presentar majors índexs de vulnerabilitat que l'autòctona, presenta menys dependència de les prestacions són d'origen divers. En treballar sense contracte en molts casos, perden el dret a prestacions com la de d'atur i, en ser majoritàriament joves, també cal destacar que poques d'elles reben pensions en relació a la població autòctona. En alguns casos, pot ser que la manca d'informació o de comprensió sobre els ajuts disponibles els privi de sol·licitar les prestacions, ha apuntat el president de Creu Roja a Catalunya, Antoni Aguilera.

En total, el 53% de les famílies ingressen de 300 a 700 euros al mes, mentre que el 17% no té cap mena d'ingrés. En aquesta situació, els resulta molt difícil afrontar les despeses i encara més enviar remeses als familiars que es troben al país d'origen (el 72,3% no ho fa perquè no té prou diners). Només en concepte d'habitatge -majoritàriament lloguer- i subministraments, tenen despeses de 300 a 800 euros al mes en el 65% dels casos. Més del 50% té alguna mensualitat pendent de pagament.

Aquesta situació de precarietat també ha perjudicat la salut física o emocional en el 64,3% dels casos, percentatge que, en els darrers estudis de l'Observatori en què s'ha enquestat població tant immigrada com autòctona, ha arribat a valors més alts (màxim el 84% el 2013). Ara bé, la diferència també es pot deure a la major joventut de la població migrada respecte a la població general o a factors culturals de percepció de la salut. El 97% disposen de la targeta sanitària convencional i el 74% dels que tenen malalties cròniques tenen el tractament totalment o parcialment finançat.

L'estudi parteix de 899 enquestes a persones ateses en projectes de lluita contra la pobresa de la Creu Roja a Catalunya, que representen un univers mostral d'un total de 5.500. La procedència majoritària és el Magreb (45%), mentre que el 27% han nascut a Amèrica (majoritàriament a Amèrica del Sud o Central) i el 15% en d'altres punts de l'Àfrica. Més de la meitat d'aquestes persones porten més de dotze anys vivint a Catalunya i, durant aquest temps, el 64% entén, parla i escriu el castellà, percentatge que es redueix al 13,2% en el cas del català.

La franja d'edat majoritària se situa entre els 30 i els 39 anys, és a dir la majoria es troba en edat productiva i reproductiva, i el 86% viu amb família i fills, el 24,8% després d'haver fet el reagrupament familiar. Pel que fa al sexe, és majoritàriament femení (62% dones i 38% homes), tot i que, segons les nacionalitats d'origen, hi ha diferents patrons migratoris en clau de gènere. Les dones són majoria entre la població migrada procedent d'Amèrica del Sud i Central, mentre que la proporció s'inverteix entre el col·lectiu de persones d'origen magrebí i de la resta d'Àfrica.

La propera "batalla": la profunditat de la crisi

El coordinador de Creu Roja a Catalunya, Enric Morist, s'ha mostrat molt preocupat per la "profunditat de la crisi" i ha assenyalat que la "batalla futura" és ajudar "aquelles persones que no se'n surten; que porten molts anys a l'atur i que han perdut les prestacions". La responsable de l'Observatori, Pilar Millán, i l'assessora del projecte, Anna Sabaté, han remarcat la importància de millorar la situació laboral i l'accés a la feina per sortir de la precarietat i la cronificació de la pobresa. "La pregunta al final és com els podem ajudar des de Creu Roja i la resposta no varia: 'Amb feina'", ha destacat Millán, que ha afegit: "Ens diuen que amb feina estarien contents, perquè no volen haver de demanar ajudes".

El 28,5% de famílies amb fills en edat escolar no poden pagar el menjador

Les dificultats econòmiques també van en detriment de la cobertura de necessitats tan bàsiques com l'alimentació. L'alimentació del 51,7% de les persones enquestades depèn principalment d'ajudes i donacions d'amics o familiars. A més, de les famílies que tenen fills i filles a càrrec en edat escolar, el 43% dinen a l'escola (el 43% amb beca per a tots els fills i filles i el 56% amb beca, però no per a tots els fills i filles o no del 100%). El 28,5% ha de dinar a casa perquè no pot pagar el menjador i el 66% té dificultats per garantir que els fills i filles tinguin una alimentació adequada en períodes de vacances escolars.

De fet, l'ajuda alimentària ha centrat bona part de les accions dels programes de lluita contra la pobresa de la Creu Roja, també amb la població migrada. El 62% dels enquestes han rebut kits amb productes bàsics, el 13% targetes de prepagament per a alimentació i l'11% aliments frescos. A més, el 7,5% ha rebut ajuts econòmics per fer front a despeses d'habitatge o subministraments.