Una de cada quatre dones nascudes a la segona meitat dels 70 no serà mare, segons un estudi de la UAB

Una de cada quatre dones no serà mare a l'Estat espanyol quan hagi arribat als 50 anys, segons el primer número de 'Perspectives Demogràfiques' elaborat pel Centre d'Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Segons aquest treball, les dones nascudes al 1975 són les més infecundes de totes les generacions nascudes a l'Estat en els darrers 130 anys i entre un 25% i un 30% no tindrà fills. L'Estat espanyol encapçala el retard a la maternitat a Europa, essent l'edat del primer fill de les més elevades del món. Entre 1985 i 2012 l'edat mitjana a la primera maternitat de les dones espanyoles ha passat dels 26 als 30'5 anys. Les causes d'infertilitat van des de la no volguda a la transitòria ja que són dones que poden ser mares però ho ajornen.

El primer número de 'Perspectives demogràfiques' analitza les tendències i possibles causes de la infecunditat a l'Estat. Els professors i investigadors de la UAB, Albert Esteve, Daniel Devolder i Andreu Domingo han destacat que "sorprèn el poc debat que genera que una de cada quatre donis acabi per no tenir cap fill, en contra de les seves pròpies expectatives i desitjos" tenint en compte que la societat està preocupada per les conseqüències que l'envelliment de la població tindrà sobre la sostenibilitat de les pensions, la viabilitat d'un sistema de salut universal, l'augment de la dependència i les seves repercussions en la desigualtat de gènere o en la minva de població en edat de treballar.

Els investigadors identifiquen cinc causes que fan que les dones no tinguin fills. Una d'elles són les dones fèrtils que no desitgen tenir fills i que són menys del 5% (infecunditat desitjada), en segon lloc hi ha un 2% de dones que per raons biològiques no poden tenir fills (infecunditat primària), en tercer lloc aquelles que poden i voldrien tenir fill però no s'ho plantegen perquè consideren que són massa joves (infecunditat normativa), en quart lloc les dones que poden i volen tenir fills i estan en edats socialment considerades per ser-ho però decideixen posposar la decisió perquè no reuneixen les condicions familiars o materials òptimes (infecunditat transitòria) i per últim aquelles dones que quan decideixen tenir fills no els tenen perquè no es queden embarassades, experimentant baixa fertilitat o infertilitat sobrevinguda amb l'edat.

Les dues últimes són les causes més importants per les que les dones no tenen fills. De fet, els investigadors diuen que tot apunta a que la infecunditat actual està associada al retard de l'edat de la primera maternitat i les condicions materials i conjugals que envolten la decisió de tenir fills entre els 25 i els 40 anys. Afegeixen que part d'aquesta infecunditat té el seu origen en la frustració del projecte reproductiu d'aquestes dones, i eventualment de les seves parelles.

El retard és conseqüència de la dificultat de reunir les condicions familiars i materials que facin viable la maternitat, dificultats que obliguen a ajornar la decisió fins a unes edats en les que la fertilitat entra en rendiment decreixents, truncant els projectes reproductius.

Com a conclusió, els autors apunten que la societat hauria de plantejar-se "l'assignació de recursos" i la incorporació de la criança dels fills a les primeres edats "com un pilar més de l'Estat de Benestar". "Ens hem acostumat a carregar a les espatlles de les dones i de les joves generacions les responsabilitats de la reproducció", afirmen.