La població estrangera a Catalunya cau un 5,6% el 2015

El nombre d'estrangers a Catalunya va caure el 2015 un 5,6% respecte a l'any anterior, segons ha informat aquest dijous l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). És el tercer any consecutiu que disminueix aquest col·lectiu, que l'1 de gener del 2015 es va situar en 1.028.069 persones, una xifra que representa una disminució de 61.145 persones en relació amb el 2014. L'any passat, la població estrangera a Catalunya representava el 13,7%, un percentatge similar al del 2007. Les comarques amb majors proporcions de ciutadans d'altres països són l’Alt Empordà (amb un 25,5%) i la Segarra (amb un 24,2%), seguides del Baix Empordà, el Gironès, la Selva i el Pla d’Urgell (al voltant del 19%).

En relació amb l’any anterior, el nombre d’estrangers ha experimentat una disminució generalitzada en la majoria de nacionalitats, encapçalades pels originaris de l'Equador (-24,5%), Perú (-21,0%), Colòmbia (-18,8%), Bolívia (-15,8%) i República Dominicana (-11,9%). Destaca, però, l’augment de la població procedent de la Xina (3,5%), de Rússia (6,8%) i d’Hondures (5,4%).

La població de nacionalitat xinesa ocupa la tercera posició en el rànquing de països i es concentra en zones urbanes (el 54,3% resideix al Barcelonès). Les persones originàries de Rússia i Hondures, que majoritàriament són dones, tenen una presència significativa al Barcelonès, però en el cas dels russos també destaquen a la Selva (12,2%) i en el cas dels hondurenys, al Gironès (23,4%).

Augmenten els estrangers de més de 55 anys

Els estrangers majors de 55 anys han augmentat, mentre que la resta de grups d’edat han disminuït. Les majors reduccions (al voltant del 9%) s'han registrat en la població de 25 a 34 anys i en els trams d’edats joves, de 10 a 14 anys i de 0 a 4 anys. Pel que fa a l’evolució per sexes, la disminució ha estat lleugerament superior en la població masculina que en la femenina, ja el nombre d’homes disminueix en 34.127 (-6%) i el de dones, en 27.018 (-5,2%).

Aquestes variacions en el nombre d’estrangers estan afectades no només per la intensitat dels fluxos migratoris de la població estrangera, sinó també per l’evolució del creixement vegetatiu d’aquest col·lectiu i pel procés d’adquisició de la nacionalitat espanyola. L’any 2014, 21.658 estrangers residents a Catalunya van obtenir la nacionalitat espanyola, el 50,8% dels quals eren originaris d’Amèrica del Sud i d’Amèrica Central.

Per continent de procedència, la població d’origen europeu és la més nombrosa (representa un terç de la població estrangera), seguida de la procedent d’Àfrica (amb un 28,3%), i dels residents d’origen americà (amb un 24,6%). Més allunyada d’aquests col·lectius hi ha la població asiàtica, que representa el 13,6% del total. En relació amb l’any anterior, les majors reduccions corresponen a la població procedent del continent americà (-13%), com a conseqüència de la pèrdua de residents procedents d’Amèrica del Sud (-35.575 persones).

En l’estoc de població estrangera resident a Catalunya hi ha representades 161 nacionalitats. La població marroquina és la primera nacionalitat en 25 comarques de Catalunya, mentre que la romanesa ho és en 11 comarques i Aran. Al Barcelonès la nacionalitat més nombrosa és la pakistanesa; a la Garrotxa, l’índia; al Moianès, la nacionalitat maliana; a l’Alt Urgell, la portuguesa, i a la Cerdanya, la boliviana. Al conjunt de Catalunya, la població marroquina és la més nombrosa (214.250) i equival a la cinquena part del total de la població estrangera (20,8%). El segon lloc l’ocupa la població romanesa (93.668), amb una representació del 9,1%. En el rànquing de nacionalitats se situa després la població xinesa (51.510) amb un 5,0%; la italiana (48.733) amb un 4,7%, i la pakistanesa (42.787) amb un 4,2%.