El projecte científic 'Treu La Llengua' ofereix el primer mapa del microbioma del jovent de l'estat

El projecte de ciència ciutadana 'Treu La Llengua' ha ofert el primer mapa del microbioma oral dels joves espanyols. 'Treu La Llengua', del Centre de Regulació Genòmica i l'Obra Social 'la Caixa', ha comptat amb la participació de prop de 4.000 persones en tot el territori espanyol ja sigui aportant la seva mostra de saliva, analitzant una seqüència per identificar-ne l'espècie o proposant un treball de recerca analitzant les dades resultants de la recollida de mostres. En total s'han realitzat 1.500 mostres i els resultats de l'estudi científic, que s'han presentat aquest divendres al CosmoCaixa, revelen un primer mapa del microbioma oral dels joves i apunten cap a diferències significatives segons la ubicació geogràfica o els hàbits alimentaris i d'estil de vida dels joves com ara fumar o tenir mascota.

"Gràcies a aquesta gran quantitat de mostres podem dibuixar, amb gran resolució, el retrat del microbioma oral tipus de la població jove espanyola i trobar-hi diferències subtils respecte el patró general", ha afirmat el professor d'investigació ICREA al CRG i responsable científic de 'Treu La Llengua', Toni Gabaldón. El participant més jove té 11 anys i el més gran 64 tot i que el gruix de participants es troba en la franja de 15 a 17 anys.

Dins d'aquesta homogeneïtat, s'observen algunes diferències significatives, segons destaquen els responsables del projecte. Els actors que contribueixen definitivament en aquestes diferències són, per exemple, la distribució geogràfica, el tipus d'aigua consumida i altres factors relacionats amb l'estil de vida com a ara el consum de begudes ensucrades, el tabac, hàbits d'higiene bucodental o el fet de conviure amb animals a la llar.

Els científics han aconseguit definir les grans famílies que componen el microbioma dels joves de l'Estat i també han pogut detectar alguns canvis en relació a certs factors ambientals. A més, les dades mostren certes comunitats de bacteris que sempre van junts. Destaquen que ara caldrà anar més enllà i definir amb més detall aquestes comunitats per tal de conèixer millor la composició del microbioma, identificar les comunitats més saludables i aprofitar el nostre coneixement i que es tradueixi en propostes que millorin la salut bucal.

A banda de la seva vessant científica, el projecte ha resultat ser també una eina educativa innovadora que ha permès que els docents tractin l'estadística, la biologia, la informàtica, i la recerca de forma contextualitzada en un projecte real.