Els hospitals tenen greus dèficits per detectar bevedors de risc entre els pacients

La detecció de problemes amb l’alcohol és fonamental per canviar la conducta i millorar el pronòstic d’un malalt ingressat, però en els hospitals europeus només es registra el consum d’alcohol a la història clínica en el 43% de casos i tan sols en el 7% es quantifica aquest consum. Així ho indica un estudi liderat per l'Hospital Universitari de Bellvitge que ha seguit 2.100 pacients ingressats en 43 hospitals de vuit països. Els resultats mostren que el 53% dels pacients estudiats van declarar veure alcohol i que d'aquests, un 16% van ser classificats com a bevedors de risc. Les dades també mostren que les dones i les persones grans pateixen uns nivells d'infradetecció del consum d'alcohol superiors a la resta.

L’Hospital Universitari de Bellvitge va ser pioner amb la posada en marxa, l’any 2002, del primer programa de detecció del consum problemàtic de l’alcohol entre els malalts ingressats. Un programa que ara, liderat per l'Hospital Universitari de Bellvitge, s'ha ampliat a 43 hospitals de vuit països i que ha de servir per obtenir dades més àmplies i concloents i realitzar comparacions entre països i segments de la població.

Segons destaca la doctora Beatriz Rosón, coordinadora de l’equip de detecció precoç de l’alcoholisme de l’Hospital Universitari de Bellvitge i primera firmant de l’estudi ALCHIME, aquest tipus d’actuació "permet, en primer lloc, prevenir complicacions relacionades amb un cessament abrupte del consum, i és també una gran oportunitat per iniciar una intervenció que ajudi a abandonar aquesta conducta de risc". "Quan el pacient veu clar que el consum pot estar relacionat amb la malaltia, està especialment motivat per deixar-ho; es tracta d’una intervenció barata, ràpida, sense efectes secundaris, i molt efectiva", destaca.

Els resultats indiquen que, dels 2.100 pacients inclosos a l’estudi, 1.116, el 53%, van declarar beure alcohol. Aquests van ser sotmesos a un qüestionari estandarditzat que va permetre valorar el seu nivell de consum en una escala del 0 al 12. D’aquests, 346, el 16% del total, van ser classificats com a bevedors de risc o amb dependència de l’alcohol. Aquesta dada sobre malalts hospitalitzats supera en 7 punts el percentatge de bevedors de risc en la població general europea.

L’estudi també va trobar diferències significatives per tipus de pacient i per països. Així, es va comprovar que les dones i les persones més grans pateixen uns nivells d’infradetecció del consum d’alcohol superiors als de la resta. Aquesta diferència es podria deure, segons els autors, al fet que el personal sanitari té una menor sospita de consum problemàtic en aquests dos col·lectius. Així mateix, la recerca ha trobat més infradetecció de l’alcohol als hospitals d’aquells països on es consumeix més alcohol, possiblement a causa d’una tradició cultural de menor percepció de risc.

La ingesta d’alcohol té a veure amb un ampli ventall d’afeccions, des de la cirrosi hepàtica i la pancreatitis fins als càncers de llavi, boca, laringe, esòfag o fetge. També és causa de pèrdua de gana, deficiència vitamínica, problemes de pell, impotència sexual, obesitat, pèrdua de memòria o desordres psicològics, entre d’altres. Així mateix, és un factor d’importància cabdal en els accidents de trànsit, fins i tot amb consums molt moderats. Es considera que existeix un hàbit de risc, en homes, quan s’ingereixen setmanalment més de 28 unitats (per exemple, un got de vi o una cervesa), o més de 6 en una sola ocasió. En dones, els nivells de risc són més de 17 consumicions setmanals o més de 4 en una sola ocasió.