SOS Racisme acusa les administracions "d'esforçar-se per invisibilitzar la xenofòbia". ACN
ACN |
Barcelona
18-03-2016 17:18
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
SOS Racisme ha acusat aquest divendres a les diverses administracions públiques de fer "esforços per invisibilitzar la xenofòbia i el racisme" presents a la societat catalana i espanyola. Així, l'entitat creu que les administracions practiquen un cert racisme actiu, però sobretot passiu, en permetre i no castigar actes o discursos xenòfobs. Això provoca, segons l'entitat, que bona part de les víctimes d'actuacions racistes acabin no denunciant la seva situació, tant per desconeixement dels seus drets, com per por o desconfiança en l'administració.
En la presentació de l'Informe sobre l'estat del racisme a Catalunya', l'entitat ha explicat que el Servei d'Atenció i Denúncia (SAiD) per a víctimes de racisme i xenofòbia va atendre durant el 2015 un total de 442 persones, una xifra similar a l'any anterior, i en els últims 24 anys ha atès més de 8.000 persones. De les 310 persones ateses per primer cop, 137 eren casos clars de discriminació racial, però només 80 van acabar en denúncia, administrativa o judicial, un 58%, davant dels 92 casos del 2014. De tots els casos de discriminació, el 31% eren per part de policies, cosa que l'entitat considera molt greu, ja que s'està cronificant, i un altre 31% eren conflictes entre particulars, que en els últims anys també han augmentat.
Dels casos no denunciats, el 53% era per decisió de la víctima, en considerar que no serviria de res, per por, desconfiança o normalització de la situació discriminatòria, i el 24% va ser per impossibilitat de trobar a la víctima. El percentatge més alt de casos no denunciats, un 82%, es dóna en la prestació de serveis privats, com l'accés a locals d'oci o lloguer de vehicles, seguit dels mitjans de comunicació i l'àmbit laboral, amb un 57%. Els conflictes entre particulars es van deixar de denunciar en un 44% dels casos. El que més es denuncia, un 94% és la discriminació en l'accés a drets socials, sobretot per la limitació d'accés a la sanitat pública pels immigrants irregulars. De fet, les queixes per aquest tipus de discriminació han passat del 8 al 20% dels casos gestionats, el 38% d'aquests són per accés a la sanitat pública, un 25% són d'educació i un 12% són d'habitatge.
Els casos denunciats també s'han agreujat, ja que dels denunciats per la via judicial, que són la meitat, els delictes penals han passat del 40 al 70%, tot i que en aquesta xifra també hi té a veure el dimensionament del racisme com un problema social, amb la consideració com a circumstància agreujant. Tot i això, SOS Racisme considera negatiu arribar a la via penal, perquè una sentència no sol resoldre els problemes de convivència i els processos s'allarguen. El problema sobretot és en els casos de discriminació policial, ja que és molt difícil aconseguir la condemna de l'agent i l'entitat ja considera una "victòria" l'absolució de la víctima, que sol ser denunciada pel cos de seguretat. En altres casos s'han fet reclamacions patrimonials per vulneració de drets socials.
El perfil de les persones que acudeixen a SOS Racisme és un home (65%) de l'àrea metropolitana de Barcelona, amb nacionalitat espanyola o immigrant regular (80%) i d'entre 35 i 45 anys. Els col·lectius als quals és més difícil d'arribar per a l'entitat són les dones, els joves i els pobres, sobretot si viuen en ciutats mitjanes i petites fora de l'àmbit de Barcelona.
Per tot això, la presidenta de SOS Racisme, Alba Cuevas, i la coordinadora del SAiD, Alícia Rodríguez, creu que les administracions han de fer més per visibilitzar el problema i, sobretot, no afavorir-lo amb actituds que també discriminen segons la raó d'origen. Així, per exemple, Cuevas ha recriminat que el Parlament encara no hagi aprovat la Llei per a la No Discriminació o que l'aplicació de la instrucció de la Generalitat per atendre els immigrants sense papers a la sanitat pública hagi estat insuficient. També ha recordat que encara hi ha identificacions policials per perfil ètnic, dificultats en l'empadronament o accés a la nacionalitat, i les expulsions exprés.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!