L'Associació de Pares del Tegar reclama la residència i la creació d'un centre assistit

L’Associació de Pares del Tegar és una associació sense ànim de lucre formada per pares i tutors de persones amb discapacitat intel·lectual. El seu objectiu és millorar la qualitat de vida i defensar els drets de les persones amb discapacitat intel·lectual i és per aquest objectiu que el passat febrer van iniciar una campanya a la plataforma Change.org per denunciar el retard en l’obertura d’una nova residència a les Roquetes ja que la situació que estan vivint el seus fills és insostenible.

Actualment, a la comarca del Garraf només hi ha la Llar Residència Magí Aranda que està sobresaturada i no pot donar cobertura a tots els usuaris que ho necessiten. Per cobrir la demanda d’usuaris generada, l’any 2011 es va signar un contracte de lloguer de 1.650€ mensuals per 4 pisos a la zona del Parc Central de les Roquetes que passaria a ser la Nova Residència Tegar. La residència va ser inaugurada el mateix any, tot i ser una inauguració simbòlica perquè encara faltaven alguns papers. A dates del 2016, la residència està completament equipada i preparada per rebre els primers usuaris però “ens han anat posant molt la traveta”, afirma Diego Delgado, president de l’Associació de Pares del Tegar.

A partir del 2014, any en què es va canviar la junta i l’Associació Alfa va passar a ser l’Associació de Pares del Tegar, s’està lluitant per l’obertura de la residència sense èxit. El gener del 2015 l’antiga Consellera de Benestar i Família, Neus Munté, es va reunir amb els alcaldes del Garraf per conèixer la situació de la residència i visitar els pisos. Alhora es va comprometre a prendre en consideració la seva obertura en el marc dels pressupostos del 2015. El maig passat la secretària de la Consellera Munté, Laura Agut, va parlar amb l’Associació de Pares assegurant que 12 de les 16 places que pretenia donar cobertura la residència estaven aprovades a la partida pressupostària. “La residència s’havia d’obrir abans de juliol perquè sinó després s’agafaven vacances i al Setembre venien eleccions”, destaca el vicepresident de l’Associació, Juan Cid. Al juliol es van trobar amb les portes encara tancades i amb el director gerent de Tegar, Joaquim Martrat, de vacances. El mes de Setembre va a tornar a complicar l’obertura ja que faltava un tràmit de la sortida d’incendis. “L’Ajuntament de Sant Pere de Ribes es va comprometre a agilitzar el procés i els tècnics de l’Ajuntament van ajudar als tècnics del Tegar”, explica Delgado.

El 27 de Setembre es van celebrar les eleccions autonòmiques. Si no hi ha format el Govern no es pot fer cap inauguració, igual que tampoc es poden fer en període electoral. Per tant, tot i que al Novembre ja estava tota la documentació entregada i aprovada – tal i com afirma la junta de l’Associació – la residència va seguir sense obrir portes.

Al desembre de l’any passat Martrat va fer unes declaracions a un mitjà local on afirmava que la nova residència havia d’obrir al gener ja que “ la inspecció ja està resolta i només ens falta que el Departament de Benestar social ens doni el vistiplau”. Altre cop sense èxit, l’entitat va fer arribar una carta a l’actual consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, per demanar una reunió urgent i posar data d’obertura de la llar-residència, tot i que no es va obtenir cap resposta.

L’Associació va decidir iniciar una campanya de recollida de signatures tant de forma presencial – a un punt situat a la Rambla Principal de Vilanova i la Geltrú – com de forma online a través de la plataforma Change.org. Per la recollida de signatures també van trobar inconvenients ja que des de Tegar es van negar a repartir unes butlletes als usuaris i socis on s’informava del dia, hora i lloc per a la recollida de signatures. Aleshores, la Junta Directiva de l’Associació va enviar un burofax a l’Alcaldessa de Vilanova i la Geltrú i presidenta de la Mancomunitat Tegar, Neus Lloveras, per demanar una reunió urgent, però tampoc van rebre resposta. “No és normal que des d’un servei públic ens posin tants impediments. Si fos una associació privada ja seria cosa d’ells, però aquest és un lloc públic” es queixen des de la Junta Directiva.

Tampoc entenen per què Tegar no es disposa a obrir la residència “quan han fet una gran inversió i que estigui tancada suposa pèrdues econòmiques”, afirma el vicepresident Cid, ja que Tegar s’ha fet càrrec de totes les despeses en construcció, habilitació i mobiliari de la residència.

Davant d’aquesta incomprensió, la Junta primer ha intentat establir relació amb l’Ajuntament de Vilanova, però donades les evasives per part del Govern vilanoví han decidit prendre mesures i presentar una carta al Parlament de Catalunya que permeti conèixer la situació actual dels usuaris de Tegar del Garraf.

Des de l’Associació senten que cada vegada se’ls ha anat limitant més, però ells no deixen de lluitar per defensar els drets dels usuaris de Tegar. És per aquest motiu que alerten d’alguns incompliments de la residència Magí Aranda i reclamen més serveis pels seus usuaris.

D’una banda, tal i com s’ha exposat anteriorment, la residència Magí Aranda està sobresaturada ja que té 23 places i hi ha 28 ocupades. Aquest excés de 5 places significa que no hi ha places de “respir” ni places de residència en tota la comarca, però també és una infracció molt greu estipulada a l’article 98 de la Llei de Serveis Socials de Catalunya pel qual no poden haver-hi més usuaris que llits/habitacions. I lligada a aquesta també hi ha un incompliment de les condicions relatives a la higiene i salut ja que segons explica el president Diego Delgado “fa més d’un any que la directiva del Centre Ocupacional Sant Miquel va informar que ja no rentarien més les dents als usuaris, ja que era anti-higiènic, tot i que molts dels usuaris fan dos àpats al centre”.

D’altra banda, l’entitat reclama també la creació d’un centre assistit, que sigui centre de dia i residència per a les persones que ja no poden estar al Tegar. L’objectiu de la residència que hi ha ara és mantenir-los a la residència mentre treballen, però en el moment en què es fan gran els deriven a centres per gent gran. “Ells necessiten una atenció especialitzada, no són com un avi més” assegura Cid. Si es miren les estadístiques per edat dels usuaris, Tegar viu una situació d’envelliment molt elevada ja que el 83% dels seus usuaris són majors de 40 anys i només el 17% queda per sota d’aquesta edat. Aquesta franja entre els 40 i els 50 és molt simbòlica ja que és quan comença l’envelliment d’una persona amb discapacitat intel·lectual, a diferència de la població en general que comença a envellir, aproximadament, a partir dels 65.

Diego Delgado comenta que “des de Tegar no veuen que sigui necessari, però realment si que ho és. Ja hi ha unes deu persones que no poden pujar a les 9 del matí i van a treballar a partir de les 11”. Cal destacar que aquesta iniciativa té el suport de les sis alcaldies que formen la comarca del Garraf ja que ells sí que la consideren molt necessària.

L’últim reclam per part de l’entitat és que consideren que hi ha una manca d’informació elevada i que part de l’oblit de la Generalitat cap a Tegar és perquè “mai s’han molestat en fer una llista per saber quantes places necessiten. Si es fes i es portés al Departament de Benestar Social, la Generalitat s’espavilaria. Però mai s’ha fet res” declara la Junta Directiva.

L’Associació de Pares Tegar seguirà lluitant per l’obertura de la residència i per poder resoldre tots els problemes que s’han anat acumulant els últims mesos. Ara estan organitzant una assemblea per exposar detalladament la situació als pares dels usuaris de Tegar i esperen obtenir una resposta esperançadora de la carta que presentaran pròximament al Parlament.