Elena Longares, directora de l'estudi 'Estat de la LGTBIfòbia a Catalunya 2015' i Eugeni Rodríguez, president de l'OCH. ACN
ACN/ Marc Ferragut |
Barcelona
14-04-2016 09:20
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
L'Observatori Contra l'Homofòbia (OCH) ha presentat aquest dimecres l'informe 'Estat de la LGTBIfòbia a Catalunya 2015', en el que s'han registrat 113 incidències per LGTBIfòbia. D'aquestes, un 30% corresponen a agressions, sumant les verbals (15,04%), físiques (9,04%) i vexacions o assetjaments. El col·lectiu més afectat per la LGTBIfòbia són els homes gais o bisexuals, que representen el 55,7% de les incidències, mentre que el 16,8% de casos es dirigeixen a la comunitat LGTBI en general i un 13,3% a persones transsexuals. El president de l'OCH, Eugeni Rodríguez, ha manifestat a la presentació de l'estudi que la població LGTBI no sap "què és una vulneració de drets ni on adreçar-se". A més, ha reiterat la petició d'un desplegament efectiu de la Llei contra la LGTBIfòbia, en vigor des del 18 d'octubre del 2014, especialment en educació i salut.
El director de l'OCH ha demanat crear un sistema "que sigui claríssim", de manera que es pugui explicar un protocol definit a l'hora de notificar casos d'LGTBIfòbia amb mesures com "que es pogués fer les denúncies a totes les comissaries dels Mossos d'Esquadra". En la mateixa línia, ha remarcat la necessitat d'establir un marc d'infraccions i sancions. "Han de començar a passar coses" com que s'expulsi un alumne homòfob d'un institut, ha manifestat Rodríguez, a tall d'exemple.
Actualment, la majoria d'incidències s'han acollit a l'itinerari de denúncia del deure d'intervenció, és a dir, actuacions automàtiques de persones empleades per l'administració pública. Aquesta via ha canalitzat el 39,8% d'incidències, a través de Fiscalia (4,42%), Mossos d'Esquadra (3,54%) i sobretot, Benestar Social (31,86%). En contrast, els casos que l'OCH ha rebut com a incidències i no s'han denunciat representen el 27,43%.
Com a balanç de l'estudi, Rodríguez ha apuntat que hi ha "una diversificació" dels àmbits d'afectació de la LGTBIfòbia. "El primer sempre són les agressions", tot i que s'ha registrat una davallada respecte anys anteriors, ha apuntat. En qualsevol cas, la directora de l'informe, Elena Longares, ha precisat que les xifres registrades al 2015 no són contrastables amb les de l'any anterior perquè s'ha canviat la metodologia. Per primer cop els resultats s'extreuen únicament de les incidències que han estat presentades per escrit a l'Observatori Contra l'Homofòbia, amb les dades de cada persona afectada.
Sobre la tipologia dels casos, el director de l'OCH ha posat el focus en els produïts a Internet i a les xarxes socials, que suposen el 13,27%. Seguidament, les incidències d'odi i exaltació són l'11,50% i les de caràcter institucional són un 10,62%. En educació, la taxa es situa en el 9,73%. Una altra dada destacada a l'informe és la presència per primer cop de vulneració de drets sexuals i reproductius, amb dos casos. Sobre aquest aspecte, Rodríguez ha valorat positivament el compromís acordat amb el Departament de Salut per garantir aquest dret.
Territorialment, el 89'9% dels casos recollits corresponen a la província de Barcelona, en xifres absolutes. Ara bé, fent la ponderació en relació a la població de cada àrea, l'índex d'incidència a Barcelona suposa el 51,7%, mentre que a Girona és d'un 25,6%, més que Lleida i Tarragona juntes, amb un 14,7% i un 8,1% respectivament.
Dos exemples de bullying en alumnes LGTBI
El president de l'OCH ha denunciat dos casos concrets d'LGTBIfòbia en instituts de la província de Barcelona durant el 2015. D'una banda, una noia lesbiana que va patir "insults i menyspreus" a les aules, hauria estat expulsada per mal comportament i hauria optat per canviar de centre.
En el segon cas, Rodríguez ha explicat que una alumna hauria signat exàmens i treballs amb nom de noi durant 4 mesos, el professorat del centre no hauria identificat que es tractava d'un cas de transsexualitat i se l'hauria enviat "al psiquiatre" perquè es va avaluar "que era un problema mental". "És aberrant la manca d'informació que hi ha", ha sentenciat. El cas ja ha estat comunicat a Ensenyament, segons ha afirmat Rodríguez.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!