La supervivència dels malalts de càncer supera el 60%, un 15% més que fa 10 anys

La supervivència dels pacients de l'Institut Català d'Oncologia (ICO) és una de les més altes del món amb una taxa de més del 60% als cinc anys del diagnòstic del càncer, un 15% més que fa 10 anys. Segons dades presentades aquest dijous, els nous tractaments i la detecció precoç han fet que malalties com la leucèmia mieloide crònica, que fa 20 anys era mortal, tingui actualment una supervivència del 94% gràcies a nous medicaments com l'imatilib, o que altres com el mieloma (62%) o el limfoma B de cèl·lula gran (68%) tinguin taxes de supervivència gairebé un 20% superiors que 10 anys enrere. Segons l'oncòleg Josep Ramon Germà, l'assignatura pendent és millorar en el tractament de càncers com els de pulmó, esòfag o pàncrees, tots ells relacionats amb el tabac, que "tenen difícil tractament" per la gran quantitat de mutacions dels tumors. "Si no existís el tabac desapareixerien el 27% dels càncers", ha afegit.

L'Institut Català d'Oncologia (ICO), que és el de referència per aproximadament el 50% de la població adulta de Catalunya, ha presentat les dades de supervivència dels seus pacients aquest dijous coincidint amb la celebració del seu 20è aniversari. El director de recerca de l'Institut Català d'Oncologia, Josep Ramon Germà, ha destacat que l'ICO és un dels pocs centres del món que fa públiques aquestes dades prenent com a base estadística tots els pacients que tracten.

Tot i aquest fet, Germà ha destacat que si es comparen les estadístiques de l'ICO amb les de registres com el SEER americà i l'europeu Eurocare, tots dos del 2007, les dades situen el centre català com un dels que tenen més supervivència del món. Així, si a Catalunya se supera per poc el 60% de supervivència, se situa gairebé al mateix nivell que els Estats Units (65%) i significativament per sobre d'Europa, que amb la inclusió dels països de l'Est té un 55% de supervivència mitjana dels pacients amb càncer als cinc anys del diagnòstic.

L'estudi de supervivència presentat ha comparat les xifres de supervivència de sis tipus de càncer, tres de sòlids i tres d'hepàtics, els anys 2006 i 2016. El que té un taxa de supervivència més elevada és el de mama amb un 94%, dos punts per sobre que 10 anys enrere. També ha pujat, en aquest cas un 3%, la supervivència dels pacients amb càncer colorrectal que actualment s'ha situat en el 67%.

Els que més han millorat en els últims 10 anys són els càncers hepàtics. Així, el mieloma té un 62% de supervivència, un 19% superior que el 2006, i el limfoma B de cèl·lula gran, que en 10 anys ha passat del 41% al 68% gràcies als nous coneixements en el transplantament de medul·la òssia. La millora més significativa la registra la leucèmia mieloide crònica, que fa 20 anys tenia una esperança de vida de tres o quatre anys i que avui registra una supervivència del 94% gràcies a nous fàrmacs com l'imatilib. "És un dels pocs que hem aconseguit cronificar", ha assenyalat Germà.

Germà ha explicat que la supervivència creix any rere any gràcies a factors diversos com són l'aparició de la Immunoteràpia, la medicina personalitzada o els avenços en cirurgia i en l'aplicació de la quimioteràpia i la radioteràpia.

Per contra, el càncer de pulmó, tot i tenir una supervivència del 28% (21% en 2006), una de les més altes del món, continua sent un dels que té pitjor tractament. En aquest sentit, Josep Ramon Germà, ha assenyalat que els càncers associats al tabac com el de pulmó, el d'esòfag i el de pàncrees són els més complicats de tractar i ha tornat a insistir en la necessitat que els més joves no comencin a fumar. "Sense el tabac desapareixerien el 27% dels càncers", ha subratllat.