"Volem que el pas sota la via del carrer de l'Àncora s'obri de manera definitiva i per a tots els vilanovins"

Fèlix Senabre és, des de finals de març, el nou president de l'Associació de Veïns del Barri de Mar. Ell i el vicepresident, Carles Andreu, s'han reunit amb EIX DIARI per explicar quina línia seguiran els pròxims 4 anys. Estimen el barri i això ho demostra les múltiples propostes que tenen per millorar-lo. Per exemple, volen convertir la plaça del Port en una "splash pad", un parc públic amb sortidors d'aigua, i habilitar l'antic edifici de les calderes de la Pirelli com a centre cultural. Més enllà de tot això, Senabre i Andreu persegueixen dues finalitats: fer bullir el barri i aconseguir obrir Vilanova al mar.

Quin és el principal objectiu de la nova junta?
Fèlix Senabre: Som un grup de persones que treballem pel barri i hem d'aconseguir que la gent ens vegi com una eina útil i necessària. Seria perfecte que els veïns opinessin sobre les transformacions que es produeixen al territori i ens fessin arribar aquells problemes en què els puguem ajudar.

En aquest sentit, les necessitats més urgents de la zona serien...
F. S: Si es mira des del punt de vista urbanístic, el més urgent és aconseguir que cada cop que es faci alguna actuació al barri es tingui en compte el parer l'Associació de Veïns. Per exemple, ara s'està pensant fer una carretera que travessi l'Ortoll i connecti el carrer de Doctor Zamenhof amb la costa. Des de la junta hi estem radicalment en contra perquè això vol dir que algú pensarà que els cotxes podran baixar de Vilanova, seguir tot el passeig marítim i sortir per l'altre cantó, i no volem que un espai al costat del mar es converteixi en un cinturó de ronda.

Un dels temes més actuals és la problemàtica del pas sota la via del carrer de l'Àncora.
F. S: Feia temps que cada cop que es trencava la màquina de picar bitllets, Renfe castigava el barri amb 15 dies de portes tancades. L'Ajuntament va fer molta pressió perquè l'operadora ferroviària no tanqués el pas definitivament i tornés a establir els carnets especials. Des del mes d'abril es poden aconseguir aquestes targetes però has de demostrar una sèrie de requisits. Per exemple, viure en uns carrers i uns números concrets o tenir més de 65 anys o una discapacitat de més del 65%. Les condicions que ha posat Renfe són tan estrictes que la gent acaba no demanant aquest pas especial.

Quina creieu que seria la millor solució?
F. S: Demanem que el pas sota la via del carrer de l'Àncora s'obri de manera definitiva i per a tots els vilanovins. Aquesta fórmula seria una bona solució per tota aquella gent que vulgui baixar al barri de Mar, ja sigui a l'institut, a la platja, al Far .... És la seva manera natural de passar.
Carles Andreu: El pas subterrani ha estat molts anys obert. Quan vaig venir a viure aquí l'any 2000 hi podia passar tranquil·lament. Si Renfe no està interessada a obrir-lo perquè la gent no es coli, hi ha altres solucions, com posar més revisors o instal·lar màquines a la sortida de les escales de les andanes.

Què en penseu sobre l'opció de construir un pas nou?
F. S: Aquest mes d'abril l'alcaldessa es va reunir amb el Conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, per parlar de la necessitat de construir un pas nou, que aniria segurament des de la plaça d'Eduard Maristany fins al carrer de l'Àncora. Estem a favor del projecte, però no sabem ni quan es farà ni amb quins diners. Som més partidaris d'aprofitar el pas que ja tenim i fer pressió perquè l'obrin a la ciutadania.

Les peticions relacionades amb el carrer de l'Àncora no acaben aquí.
F. S: No, des de la junta de l'Associació de Veïns del Barri de Mar volem que les maneres d'arribar a aquest pas siguin les més correctes i útils possibles. S'ha d'ampliar la cera que limita amb l'aparcament de l'estació de trens i posar un carril bici, ja que en aquesta zona s'hi concentren molts estudiants. Hi trobem l'Institut de Baix a Mar, l'Escola Oficial d'Idiomes i l'Escola l'Arjau.

D'altra banda, un altre assumpte important és la reforma de la plaça del Port. De fet, aquest 2016 començaran les obres. Gran part de la nova junta sou els fundadors, ara fa 2 anys, del Col·lectiu de Baix a Mar, partidari d'eliminar aquest espai.
F. S: Si, vam formar aquest grup per denunciar que Vilanova cada cop es tanca més al mar. Estem en contra que es posin edificis a la plaça del Port i, si fos per nosaltres, també trauríem aquesta plaça tan gran on ningú sap què fer-hi. La ciutat ha de poder ensenyar bé el front marítim, una de les coses més maques que té, i tots aquests elements impedeixen veure'l amb facilitat.

Finalment però, es mantindrà la plaça.
F. S: En una negociació tothom ha de cedir. Nosaltres demanàvem treure la plaça però ni Ports de la Generalitat ni l'Ajuntament hi estaven d'acord. Llavors, vam pactar convocar un concurs per decidir què fer amb ella i el passeig marítim, tot alhora. No té sentit pensar un projecte per remodelar la plaça del Port sense tenir en compte la seva integració urbana. Així va ser com al ple de setembre del 2014 es va aprovar fer un procés participatiu i un concurs d'idees per trobar una solució que agradés a la majoria.

I la proposta guanyadora va ser "Voramar".
C. A: Sí, al març del 2015 va obtenir el primer premi. Aquest projecte va en la línia de concentrar els edificis a tocar del port pesquer i deixar la resta d'espai lliure perquè sigui més fàcil veure el mar.

Tot i així, teniu alguna idea per aprofitar la plaça del Port?
F. S: Si, com a Col·lectiu de Baix a Mar el primer que volíem era treure-la i, com a segona opció, convertir-la en una "splash pad", un espai lúdic amb fonts i sortidors d'aigua. Vam pensar que s'havia de posar una cosa que no tinguessin els nostres competidors i se'ns va ocórrer aquesta atracció que ja existeix a Croàcia i a ciutats com Nova-York i Chicago. A més, Vilanova està especialitzada en turisme familiar i és molt probable que una família esculli el nostre municipi si sap que hi pot trobar activitats pels infants.

Parlem ara de l'Eixample de Mar, també voleu que es facin actuacions en aquesta zona.
F. S: Creiem que és urgent donar sentit a aquest espai perquè no es degradi, sobretot el parc de l'Eixample de Mar. Per aconseguir-ho donem suport a algunes propostes que s'han fet i que donarien molta vida al barri, per exemple, fer-hi horts urbans, instal·lar un circuit de parkour o un skatepark. També demanem des de l'Associació de Veïns, i això ja és ciència-ficció, que l'antic edifici de les calderes de la Pirelli s'habiliti com a centre cultural, amb una biblioteca i una petita sala de cinema. Tot plegat, són propostes que intentem que vagin quallant entre els qui tenen la possibilitat de dur-les a terme.

I pel que fa als pisos buits?
C. A: Aquest tema és complicat perquè només hi ha dues solucions: o els pisos es comencen a arreglar i a vendre, que amb l'actual situació econòmica és difícil, o es tiren a terra perquè ja fa molts anys que estan obsolets.

Per acabar, en aquesta entrevista hem pogut veure que la nova junta de l'Associació de Veïns del Barri de Mar busca principalment dues coses: que es millorin els accessos al barri i es doni més visibilitat al front marítim.
F. S: La via del tren és una barrera que divideix la ciutat. La meva teoria és que si tenim un passeig digne i endreçat i una bona comunicació amb el centre de la vila, el mar es veurà més proper i, per tant, t'atraurà molt més baixar a veure'l. Cal mirar també, que aquestes maneres d'arribar-hi siguin no contaminants.