Un 21% de les consultes d'alumnes a les infermeries dels instituts catalans són sobre salut mental

Un 21% de les consultes que fan els alumnes a les infermeries dels instituts catalans són sobre salut mental. Així ho ha indicat en una entrevista a l'ACN la directora del Pla de Salut Mental, Cristina Molina. De les 11.000 consultes recollides amb el programa Salut i Escola, un 4% es van derivar després a especialistes de salut mental. En total, els Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) de Catalunya van atendre 62.634 casos al 2014, el que suposa un 4,4% de la població menor de 18 anys, d'acord amb les dades del Departament de Salut. A més, Molina ha avançat a l'ACN que Salut i Ensenyament treballen conjuntament en un protocol que es preveu començar a aplicar el curs vinent.

Sobre aquest, ha assenyalat que els tres pilars fonamentals són incidir en la formació dels equips docents i mèdics, revisar la detecció precoç i oferir una atenció integrada des de l'àmbit educatiu i sanitari. En qualsevol cas, ha precisat que es tracta d'una renovació de l'apartat de salut mental dins el programa Salut i Escola. També ha afirmat que un grup d'experts està elaborant una guia específica per orientar el personal d'infermeria als instituts en la detecció precoç de problemes de salut mental en els adolescents, i alhora formar els professors en eines d'educació emocional o d'identificació de senyals d'alarma i factors de risc en aquest àmbit.

La directora del Pla de Salut Mental ha exposat que el plantejament del programa és donar una "resposta modulada" en funció de cada cas detectat als centres educatius. Les intervencions poden consistir en reunions amb els CSMIJ per establir "adaptacions" per l'alumne en l'àmbit escolar, o bé crear dins el centre una aula de suport especialitzat per donar un reforç educatiu i sanitari, tal com ha detallat a l'ACN l'assessora del Pla de Salut Mental i cap de psiquiatria infantil i juvenil de l'Hospital Sant Joan de Déu, Montserrat Dolz.

En alguns casos més greus, Salut i Ensenyament poden traslladar l'alumne a una Unitat d'Escolarització Compartida (UEC), que es van posar en marxa al curs 2014-2015 com a experiència pilot. Dolz ha explicat que són casos en que "estar en una aula ordinària" ja no és "adequat". "Aquest alumne passa una temporada o un curs acadèmic en una aula on es treballa conjuntament educació i sanitat, amb mestres, psicopedagogs, psicòlegs clínics i, si cal, un psiquiatra", ha afegit. La doctora ha remarcat que es tracta d'una estada temporal per "sortir del moment de més gravetat" de l'alumne i poder tornar al centre educatiu d'origen.

Al seu torn, Cristina Molina ha dit que Salut i Ensenyament estan ultimant "un mapa per veure quins territoris necessiten aquest tipus d'unitats". La directora del Pla de Salut Mental també ha destacat el paper dels 22 hospitals de dia per adolescents a Catalunya i ha subratllat que compten amb un docent per garantir que l'alumne mantingui el ritme acadèmic mentre segueix un tractament.

Una "reflexió" després del cas de l'institut Joan Fuster

El 27 d'abril del 2015, l'exconseller de Salut Boi Ruiz va anunciar que el programa Salut i Escola es sotmetria a revisió en l'àmbit de la salut mental. Ruiz va fer aquestes declaracions arran del cas que s'havia produït una setmana abans: un alumne de 13 anys de l'institut Joan Fuster de Barcelona va entrar al centre amb una ballesta, va matar un professor i va ferir quatre persones més. Quan ha passat poc més d'un any, Salut i Ensenyament volen concretar en un protocol les mesures de suport als alumnes amb trastorns mentals.

Tanmateix, Molina ha remarcat el caràcter "excepcional" de l'incident i ha assegurat que els dos departaments ja treballaven en un pla integral abans que es produís. En la mateixa línia, Montserrat Dolz considera que aquest cas va implicar "una reflexió professional i tècnica" sobre la detecció i atenció a la salut mental, tot i que "no va fallar el sistema".

"Aquesta reflexió es va fer i s'està portant a terme", intensificant "la integració del sistema sanitari i l'educatiu", segons Dolz. En aquest sentit, ha defensat la "mirada encertada" del programa Salut i Escola, perquè suposa "una porta oberta als problemes de salut mental" dins l'àmbit educatiu de Secundària, una etapa en que "costa més" que els adolescents parlin directament amb metges o especialistes en un altre entorn.