Estratègies per superar les addiccions al mòbil

No pots estar sense tenir el mòbil a mà? Doncs pateixes nomofòbia. Aquesta és només una de les psicopaTIClogies que han sorgit a causa del mal ús dels smartphones i les xarxes socials. S'anomenen així per a diferenciar-les dels trastorns de salut mental que ja estan establerts i diagnosticats per organismes oficials com l'Organització Mundial de la Salut (OMS). La seva irrupció no és estranya si es té en compte que segons l'estudi «How many times do you check your mobile phone per day?», elaborat per Oracle Marketing Cloud, cada persona consulta el seu mòbil cent cinquanta vegades al dia. Però com es manifesten aquestes psicopaTIClogies? El subdirector acadèmic dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, Manuel Armayones, les analitza en el llibre El efecto smartphone. Conectarse con sentido (Editorial UOC), en el qual explica les estratègies que s'han de dur a terme per a superar aquestes addicions.

Tot i que ni l'OMS ni els ministeris dels diferents països no han reconegut, de moment, l'addició a internet en els sistemes de classificació de malalties mentals, cada cop hi ha més persones que busquen tractament psicològic perquè tenen la percepció de perdre el control davant del seu telèfon i s'hi senten «enganxats». En aquest sentit Armayones deixa clar que no són les noves tecnologies les que «enganxen» sinó les persones que, en funció del seu estat emocional, poden fer-ne un ús abusiu. Quan s'arriba a aquest punt ‒afegeix‒ són els especialistes els que han de determinar quines orientacions cal donar-los per a solucionar-ho.

Quines són les característiques de les principals psicopaTIClogies i com es poden evitar?

FoMO (fear of missing out) és la por a perdre'ns alguna cosa del que està passant a les xarxes socials relacionada amb les persones a qui se segueix. La persona té la necessitat, quasi compulsiva, d'entrar contínuament a pàgines com Facebook o Instagram. Segons el psicòleg de la Universitat d'Essex Andrew Przybylski i el seu equip, que fa anys que investiguen aquesta psicopaTIClogia, és més freqüent en adolescents i joves i, sobretot, entre els homes. Qui la pateix, a més, té un baix nivell de satisfacció amb la vida. «Les persones amb més necessitats socials insatisfetes són les que més consulten les xarxes socials», assegura Armayones. El problema és que en lloc de sentir-se bé després d'haver passat una estona a Facebook, acaben amb una sensació de tristesa. En aquest sentit, un estudi publicat al Journal of Social and Clinical Psychology conclou que, després de sortir d'aquesta xarxa social l'estat anímic de la persona és depressiu (que no vol dir que causi depressió) i que com més temps passa connectada a Facebook, més s'accentua aquest estat. Com es pot evitar? Armayones recorda que són els usuaris de les xarxes socials els que tenen el seu control, o almenys, molt més del que es pensen. «Som nosaltres els que compartim la nostra vida personal i per tant deixant-ho de fer s'acabaria el problema», explica. Ara bé: com aquesta solució és gairebé inviable, el psicòleg recomana evitar cometre errors a l'hora d'interpretar el que es veu a les xarxes socials.

La nomofòbia és la fòbia a no tenir el mòbil a mà. «Hi ha gent que se l'emporta al lavabo, el porta a la roba d'estar per casa mentre fa neteja o el té a la cuina per si li truquen», exemplifica Armayones. La nomofòbia es manifesta en dues variants: la fòbia a no tenir el mòbil a prop i la por que s'acabi la bateria abans d'arribar a casa; en aquesta segona també s'inclouria no tenir cobertura. Una de les solucions per a evitar-ho és, segons l'expert, exposar-se a situacions en què no es porti el mòbil a sobre, com ara anar a comprar, o portar-lo sense bateria. «En aquests moments t'adones que no som imprescindibles i que el món continua girant sense que nosaltres estiguem connectats», deixa clar. Una altra via és apagar el mòbil a la nit. «L'única connexió que no pot fallar és amb nosaltres mateixos i per a això no necessitem dispositius, la bateria ens dura tota la vida i la cobertura és bona», apunta amb ironia el psicòleg.

La vibració fantasma, també coneguda com a trucada fantasma, és la sensació que el mòbil vibra o sona quan en realitat no ho fa. «Són situacions habituals en una societat que tendeix a mantenir-nos hipervigilants», explica Armayones. Aquesta hipervigilància contínua pot generar, però, ansietat o desgast emocional. Per a evitar-ho l'únic que ha de tenir clar la persona és que amb les vegades que utilitza el mòbil al llarg del dia ‒cent cinquanta cops de mitjana‒ és difícil perdre's algun avís. «Si el que ens preocupa és la trucada fantasma, la solució més senzilla és apagar el mòbil», diu.

Ment erràTICa és saltar de web a web, passar d'un contingut a un altre amb els hipervincles per trobar la millor informació, la millor oferta, el millor producte... Produeix una insatisfacció crònica perquè la persona es passa la vida buscant sempre alguna cosa millor. «Ens pot portar a una situació d'ansietat i saturació mental i acabar amb la sensació que hem perdut miserablement el temps», explica Armayones. L'estratègia per a evitar aquesta psicopaTIClogia és controlar el temps que es dedica a la recerca d'informació i anotar el que es troba en una llibreta per a ser conscients de com avança o no la recollida d'informació. «Quan tenim un volum important d'informació s'ha d'aturar la recerca», diu Armayones. Una altra via per a superar la ment erràTICa és descarregar i guardar els documents més interessants a l'ordinador, apagar el router i llegir les webs descarregades. «A la xarxa podem trobar informació infinita, però el nostre temps, energia i paciència són força finits», apunta l'expert.

L'efecte Google és utilitzar el buscador com una extensió de la nostra memòria per a recordar per exemple el telèfon d'algun familiar o una cita al metge. Alguns experts defensen que està afectant la memòria de les persones perquè cada cop es necessita traspassar menys informació des de la memòria a curt termini a la de llarg termini. Com es pot evitar? Segons Armayones, el que s'hauria de preguntar és si es pot evitar. «Entre els experts hi ha diversitat d'opinions: n'hi ha que asseguren que Google eixuga el cervell i d'altres que defensen que les TIC són imparables i podrien fins i tot connectar el nostre cervell a internet», explica. Per a ell s'ha de continuar investigant sobre els pros i els contres de tenir a l'ordinador o al telèfon mòbil molta de la informació que abans guardàvem al cervell. «Lluny de ser un problema, és un recurs de gran ajuda, que ens permet dedicar els nostres esforços intel•lectuals a un altre tipus de reptes», afegeix.