Neix el primer nadó de la sanitat pública catalana gràcies a la vitrificació d'òvuls d'una dona amb càncer de mama

La Fundació Puigvert ha aconseguit, per primer cop a la sanitat pública catalana, el naixement d'un nadó gràcies a la vitrificació d'ovòcits abans del tractament d'un càncer de mama que patia la mare. La dona va ser diagnosticada el 2010 i immediatament va començar el tractament d'hormonació per extreure-li ovòcits. Menys de tres setmanes després ja va començar el tractament de quimioteràpia contra el càncer i cinc anys després, en ser donada d'alta, va poder descongelar els òvuls, fertilitzar-los i implantar-los. El passat 3 d'abril va néixer el nadó, un nen perfectament sa.

Dues hores després que li comuniquessin el diagnòstic del càncer de mama, l'equip del Programa de Reproducció Assistida de la Fundació Puigvert i l'Hospital de Sant Pau de Barcelona li van comunicar a la Clara, de menys de 30 anys i encara "en estat de xoc", que podia preservar la seva fertilitat. De fet, la pacient ha admès aquest dimecres que gràcies a les pel·lícules sabia els possibles efectes de la quimioteràpia i la radioteràpia, però no sabia que el tractament contra el tumor podia afectar una possible futura maternitat. Això la va afectar més que el propi diagnòstic de la malaltia, però ha agraït als metges que el fet de proposar-li aquesta possibilitat li va donar "esperança" de poder superar el càncer.

Immediatament va començar el tractament d'estimulació ovàrica a través d'hormones injectades que, en el cas de les dones amb càncer, es limita molt perquè els nivells hormonals no siguin gaire més alts que en un cicle menstrual normal. Aquest tractament, sota supervisió ginecològica i oncològica, amb ecografies i anàlisis de sang, dura entre 10 i 15 dies segons la pacient. Es van obtenir tres ovòcits, òvuls immadurs, que es van vitrificar, una criogenització que consisteix en una congelació ultraràpida que evita la formació de cristalls a l'interior de les cèl·lules i en preserva l'estructura.

Aquesta tècnica suposa la supervivència del 90% dels òvuls, davant del 60 o 70% d'altres tècniques com la congelació de teixit ovàric o la congelació lenta, i una taxa de fecundació del 40 o 45%.

Quinze dies després d'iniciar el tractament, va poder començar la quimioteràpia per lluitar contra el càncer de mama. El maig del 2011 li van extirpar el tumor, i després va començar radioteràpia i hormonoteràpia. Habitualment el tractament dura uns cinc anys, però en casos com el d'ella es pot escurçar fins als tres si es vol prioritzar la maternitat. Així, el 2014 va rebre l'alta mèdica i el juliol del 2015 es van descongelar els òvuls vitrificats, dels quals es van obtenir tres embrions. Dos es van transferir a la mare, i un va desenvolupar-se fins a donar a llum el passat abril.

Un dels avantatges més importants de la vitrificació, a banda de l'alta taxa de preservació, és que la dona no necessita cap intervenció quirúrgica, sinó només una petita intervenció ambulatòria, amb anestèsia local per extreure-li els ovòcits per via intravaginal. En el cas de la congelació del teixit ovàric, calen dues operacions: una per extreure un tros de teixit i l'altra per empeltar els fragments d'escorça ovàrica congelats. Aquesta tècnica no necessita estimulació ovàrica hormonal i es pot aplicar a nenes a les quals encara no els ha vingut la regla.

Els estudis apunten que una de cada vuit dones tindrà càncer de mama, i fins un 8% són menors de 40 anys i moltes d'aquestes no són mares. El 75% de les dones amb càncer es plantegen ser mares després de superar-lo.

Des de l'inici del Programa de Reproducció Assistida de la Fundació Puigvert el 2009 s'han realitzat 146 cicles de vitrificació d'òvuls en 122 dones de 17 a 39 anys. 80 d'aquestes dones havien estat diagnosticades de càncer de mama, 16 de càncer d'ovari, 13 de limfoma, nou de sarcoma i quatre d'altres malalties. Com que les dones han d'esperar a acabar el tractament contra el càncer, de moment només s'han descongelat òvuls de tres dones: la que acaba de parir, una que està embarassada i una tercera de qui es va descartar l'implant dels embrions en confirmar-se que tenien una alteració genètica que afavoria el càncer. Des del 1986 la Fundació Puigvert ofereix la preservació de semen als pacients amb càncer i col·labora amb 16 hospitals de la xarxa pública catalana.

La ginecòloga Susana Peón ha explicat que el límit per aplicar aquesta tècnica a dones amb càncer són els 40 anys, quan encara hi ha una reserva ovàrica suficient. L'oncòloga Teresa Ramón y Cajal ha explicat que la poca literatura científica que hi ha sobre la matèria no mostra evidències que l'hormonació per a l'estimulació ovàrica suposi cap inconvenient per lluitar posteriorment contra el tumor.

La pacient que ha estat mare ha explicat que tot i que ha estat molt ben cuidada per l'hospital i la família mentre tenia el càncer, va voler "passar pàgina", tornar a "prendre el control de la vida" i tirar endavant amb la maternitat. Durant la seva malaltia, va conèixer en persona o per internet moltes dones joves que desconeixien que el tractament contra el càncer podia afectar la seva fertilitat, ja que cap metge els ho havia dit. Per això i altres motius va decidir obrir el blog 'Rompiendo estadísticas' per parlar de la qüestió.