Prohibir els deures no és la solució

En els darrers mesos s’ha intensificat la batalla contra els deures. Organismes internacionals com l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) i l’Organització Mundial de la Salut (OMS) han alertat sobre els efectes negatius d’aquesta activitat. Fins i tot una campanya impulsada per una mare a la plataforma Change.org, i que ja ha arribat a l’Assemblea de Madrid, ha aconseguit més de 210.000 firmes per demanar que s’aboleixin aquest tipus de tasques en l’etapa de primària. La prohibició, però, és la solució? Guillermo Bautista i Albert Sangrà, professors dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, ho analitzen.

L’OCDE ha avisat en diverses ocasions, l’última el febrer passat, que els deures que es fan al sistema educatiu espanyol són excessius i, a més, no milloren el nivell de rendiment escolar. Per la seva banda, un estudi publicat per l’OMS l’abril passat assegurava que els nens en etapa escolar se senten «pressionats» per aquestes activitats. Les noies de 15 anys són les que pateixen més estrès a Espanya (un 70%), mentre que entre els nois de la mateixa edat el percentatge baixa fins al 60%. Aquest estrès, segons l’organisme, té efectes negatius sobre la salut. «Fa que siguin més freqüents problemes com ara mal de cap, dolor abdominal, mal d’esquena i marejos, i símptomes psicològics com tristesa o nerviosisme», assegura l’informe.

Escoles com les Montessori fa anys que van optar per no posar deures a primària i fer-ho en casos molt puntuals a secundària. En aquesta línia va la petició que ha impulsat des de Change.org una mare, Eva Bailén, després d’haver patit els efectes de l’excés de deures als seus fills.

«Prohibir els deures no és la solució. La majoria de prohibicions acostumen a generar situacions extremes que no són recomanables», assegura el professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació Albert Sangrà. Segons l’expert, els deures poden ser útils en determinades circumstàncies, sempre que els entorns familiars siguin propicis, com ara per a reforçar i recordar el que s’ha après, perquè els pares vegin què treballen els seus fills a l’escola o per a generar un espai de diàleg a partir dels dubtes que els nens poden tenir.

Bautista tampoc no és partidari “d’anul·lar” els deures, però sí de fugir d’aquest terme i de la seva tipologia actual. «S’han de poder incloure estones d’activitat a casa, però no precisament en forma de fulls plens de divisions o d’activitats de llibre de text», explica. Com a alternatives proposa, per exemple, ensenyar als nens a fer una truita, aprendre a planxar o a fer d'altres activitats de la llar, o inventar-se una història entre tota la família sobre algun aspecte de l’actualitat. «Permeten fomentar una formació més integral i el desenvolupament de responsabilitats», defensa. En aquest sentit, insisteix que no s’han de deixar en mans dels nens i les famílies els continguts curriculars més clàssics que no s’hagin pogut treballar a l’escola, perquè es desvirtua l’objectiu fonamental de l’educació i es converteix l’espai de treball a casa en un moment angoixant, «en una mena d’entrenament perquè els nens millorin el que no saben fer bé».

No han de robar hores de son

Es diguin deures o s’utilitzi un altre terme, l’important segons els experts és determinar la funció que han de tenir i que el temps que s’hi destini sigui «raonable». Els alumnes espanyols de 15 anys dediquen 6,5 hores a la setmana a fer deures a casa; són 2,5 hores més que les 4 que recomana l’OCDE. Per a Bautista, ha de ser un temps que no creï angoixa, i no tregui hores de son ni temps per a altres activitats, com l’esportiva. «El temps per a l’oci, el joc i l’entreteniment amb la família i els amics també pot donar moltes oportunitats d’aprenentatge», deixa clar. Per a Sangrà, tot el que superi una hora de feina afegida a l’horari escolar és excessiu fins als 12 anys. «En edats més avançades tampoc no hem de sacrificar el temps de lleure i de descans dels alumnes», puntualitza l’expert.

Deures a l’estiu?

A banda dels deures durant el curs escolar, l’altre etern debat és si s’han de fer aquest tipus de pràctiques durant el període estival. L’estiu passat es va fer viral la llista de deures que va posar un professor italià, Cesare Catà, entre els seus alumnes de secundària de l’Institut de Ciències Humanes Don Bosco, situat a les Marques. Entre les activitats hi havia que ballessin, que caminessin a la vora del mar o que fossin feliços. Seguint la línia d’aquest docent, a qui es va batejar com «el professor més enrotllat del món», els experts de la UOC defensen que les vacances són vacances i s’han d’evitar formats clàssics com els quaderns d’estiu. «No s’han de fer activitats que impliquin malestar o patiment», alerta Bautista. «S’han de fer activitats que siguin engrescadores i que incorporin aprenentatges que posteriorment siguin valuosos en el seu desenvolupament personal», explica Sangrà. Batista matisa que les vacances són precisament un moment per a aprendre d’una manera diferent de la resta de l’any. «No hem de perdre la rutina d’aprendre o de fomentar la inquietud per saber, però s’ha de fer d’una manera alternativa de com es desenvolupa a l’escola durant el curs», conclou.