Vilanova estrena el primer túnel acústic a Europa per investigar l’equilibri dels oceans

El Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques (LAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) inaugura, a la seva seu al port de Vilanova i la Geltrú, el primer túnel acústic d’ús no militar destinat a estudiar l’impacte sonor de l’activitat humana en els ecosistemes marins i a recuperar-ne l’equilibri acústic natural en els oceans. La nova infraestructura suposarà un avenç clau en els projectes que el LAB duu a terme a través d’una xarxa internacional de sensors instal·lada a l’Àrtic, a l’Amazones i al Japó, entre d’altres zones.

El Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques (LAB), vinculat a l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG), és el primer centre científic de control de soroll oceànic a nivell mundial i està reconegut internacionalment per la seva tasca en l’estudi de l’impacte de la contaminació acústica en els animals. El túnel acústic, amb una capacitat de més de 150.000 litres, simula les condicions de l’oceà, de manera que permet als investigadors recrear a escala de laboratori el que passa en l’entorn marí, sense necessitat de traslladar-se a les zones d’estudi per testejar els instruments.

De l’Ebre a l’Amazones

El tanc suposa un avenç clau per als projectes de recerca d’aquest laboratori, dirigits per Michel André, director del LAB, ja que permet testejar i calibrar de manera fidel l’equipament tècnic abans de traslladar-lo a les zones d’estudi. Un d’aquests projectes es duu a terme a l’Amazones i està centrat en la conservació dels dofins roses, actualment amenaçats per les activitats humanes. El desplegament de sensors acústics "intel·ligents" en el riu i en la selva, quan aquests estan submergits, permet monitorar els moviments dels mamífers marins, entendre la seva distribució i alertar de les amenaces que s’apropen a les seves poblacions. El projecte consisteix a establir una xarxa d'estacions acústiques capaces d’enregistrar i analitzar dades acústiques en temps real i transmetre-les als servidors del LAB, instal·lats a Vilanova i la Geltrú. Aquesta xarxa consta, des del juliol de 2015, de quatre estacions acústiques i en el futur en disposarà de desenes. Segons Michel André, ‘aquesta tecnologia permet calibrar els sensors, que són com oïdes intel·ligents que enregistren els sons acústic dels fons marí, i alertar  del perill de la contaminació acústica en la vida dels animals marins’.

L’estudi de la plaga del cargol poma, una espècie d’invertebrat amfibi que ha proliferat al Delta de l’Ebre i que és nociu per als camps d’arròs de la zona, és un altre dels projectes on s’utilitzarà el túnel acústic. En anteriors estudis, el LAB ha demostrat que l’activitat humana al mar provoca greus lesions auditives als cefalòpodes, ja que utilitzen la informació sonora per menjar i reproduir-se. En aquesta línia, ha estudiat i demostrat que la sensibilitat a l’exposició sonora del cargol poma és similar a la dels cefalòpodes, atès que també són animals invertebrats i disposen dels mateixos òrgans sensorials responsables de l’equilibri i la posició.

Aprofitant aquestes dades, ‘el LAB pot contribuir a eliminar la plaga al Delta exposant l’animal invasor a nivells de so adequats que no li permetin la vida a la zona, ja que l’incapacitarien per alimentar-se i reproduir-se’, explica Michel André. Mitjançant la utilització del túnel acústic podran determinar la combinació de paràmetres, com ara el temps d'exposició, l’amplitud i les freqüències de so, que permetin eliminar la plaga sense danyar la resta de l’ecosistema.

Aquest projecte pot significar també un avenç internacional, ja que el cargol poma, que es va importar a Àsia com a aliment, és una plaga a Taiwan i el Japó, i s’ha demostrat que el seu consum pot causar, fins i tot, malalties.

Limitar els efectes negatius en els animals marins derivats de la construcció de parcs eòlics al Japó és l’objectiu d’un altre dels projectes clau del LAB. Actualment, arrel de l’accident nuclear de Fukushima, el govern japonès està apostant per les energies renovables com a alternativa a l'energia nuclear i, en concret, pels parcs eòlics marins. En el procés de construcció dels molins, s’introdueixen càrregues acústiques d’alta intensitat que afecten la fauna marina. El LAB detecta i identifica, en temps real, la presència d'espècies animals sensibles a l’impacte acústic. Amb aquesta tecnologia i amb la implantació de models de gestió de riscos, el LAB contribueix a mitigar els efectes nocius en els animals marins.

Així mateix, l’estudi per combatre els paràsits que afecten el salmó a Noruega és una altra de les línies de recerca del LAB amb la nova infraestructura científica.

Tecnologia puntera a Europa

La nova infraestructura, amb unes dimensions de 9m x 4m x 4m, està suspesa sobre suports que l’aïllen de les vibracions transmeses per l'entorn, i les seves parets són absorbents per tal de limitar la reflexió acústica (com en les cambres anecoiques). El disseny i les característiques del túnel permeten simular l’entorn natural del mar en qualsevol condició i, per tant, calibrar els sensors acústics d’acord a les característiques de cada zona d’estudi. Aquests sensors es fan servir per enregistrar fonts sonores naturals, biològiques i artificials.

Preparat per contenir aigua salada, aquest tanc està dissenyat per experimentar els límits de tolerància al soroll artificial de la fauna marina.
La instal·lació s’ha finançat amb Fons FEDER del Ministeri d’Economia i Competitivitat i fons propis del LAB.