Milers de persones clamen pels drets dels refugiats a Barcelona

Milers de persones han clamat pels drets dels refugiats aquest diumenge a la tarda a Barcelona i han expressat que volen ser un país acollidor. Amb motiu del Dia Mundial de les Persones Refugiades, que es commemora aquest dilluns, més de 40 col·lectius, entitats, partits polítics i sindicats s'han unit per organitzar una 'Setmana de Lluita per les Refugiades', que ha tingut com a punt central la marxa que ha començat a la plaça Universitat sota el lema 'Obriu fronteres, volem acollir!'. Amb aquesta acció, els manifestants han volgut denunciar públicament "la irresponsabilitat, la negligència i l'hostilitat" dels representats polítics de l'estat espanyol i de la resta dels estats europeus davant l'èxode de persones desplaçades, segons consta al manifest de la marxa. Amb lemes com 'Genocidi, això és un genocidi', 'Obriu fronteres, volem acollir' i 'Refugiades, benvingudes' han marxat amb l'oficina d'estrangeria de la capital catalana com a punt d'arribada.

El portaveu de la Plataforma Stop Mare Mortum, Toni Borrell, ha explicat que la manifestació volia fer un doble exercici: de memòria i de denúncia. De memòria perquè ha recordat que tant Catalunya com l'Estat espanyol han viscut l'exili i ha recordat que els seus ciutadans no van rebre "l'acollida que es mereixien" a camps com el d'Argelers, a França. Davant d'això ha lamentat que ara s'estiguin veien "les mateixes imatges a Grècia".

Ha afegit que la marxa volia ser també una denúncia ja que ha apuntat els governs europeus i alguns agents socials de ser "els responsables de més de 36.000 morts al Mediterrani", 2.860 de les quals aquest 2016. "No han fet cap mesura de salvament i són els causants de les vulneracions dels drets humans", ha apuntat.

Tant ell com Miguel Pajares, president de la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat, han denunciat que el govern espanyol no està atenent les peticions d'asil segons els acords als que es va arribar. Pajares ha considerat "ridícul" que dels 15.000 refugiats que es va comprometre a acollir n'hagin arribat poc més d'un centenar. Borrel ha assegurat que el govern espanyol "podria donar sortida a persones establint vies legals i segures" i ha rebutjat les "excuses" que posen, al temps que ha apuntat que també tanca les fronteres a Ceuta i Melilla. "Volem derivar les fronteres de l'Europa fortalesa, insolidària i injusta", ha dit.

Des del Comitè de Solidaritat amb el poble sirià, Josep Lluís del Alcàzar ha reclamat el dret de pas i a quedar-se dels refugiats, així com el dret "de poder tornar algun dia al seu país si ho volen". Del Alcàzar ha apuntat que cal solidaritat no només amb els refugiats que estan venint sinó també amb els que "viuen coma refugiats" al seu propi país per la manca de recursos, recordat que hi ha gent que porta cinc anys a Síria enfrontant-se a bombardejos.

Els manifestants també han denunciat la situació que viuen els voluntaris que han anat a ajudar aquests col·lectius. Ariadna Díaz, de la Brigada Catalana Eko-Idomeni, ha rebutjat que els refugiats estiguin sent desallotjats dels camps autogestionats i que s'hagin traslladat alguns camps a zones "amb gran presència de moviments d'ultradreta", com el de Basílica on ella hi ha estat.

Díaz ha denunciat les condicions que es viuen en aquests camps, on ha assegurat que no hi ha manca d'aigua, temperatures molt altes, manca de dinar per als nadons i, en general, "condicions nefastes". Ha assegurat que els propis refugiats se senten "tractats com a animals" i ha acusat els governs de "tolerar" aquestes situacions.

En aquesta mateixa línia, el manifest d'aquesta marxa denúncia les "vulneracions dels drets humans comeses pels governs i els seus còmplices", a qui han acusat de "tancar les portes" a adults i infants que necessiten protecció i obligar-los a "quedar exposats al negoci impune del tràfic de persones, a fronteres militaritzades subcontractades a règims opressors i a arriscar la seva vida constantment". Han volgut denunciar també "l'acord immoral per a la deportació dels refugiats entre els estats de la UE i Turquia" i les accions policials contra les persones desplaçades per fer càrregues amb gasos lacrimògens, fer repressió contra el voluntariat, els trasllats contra voluntat o amb falses informacions a centres de detencions en males condicions.

El manifest reclama al futur govern espanyol que aculli els refugiats i garanteixi el dret d'asil a totes les persones, que deixi de bloquejar les iniciatives d'acollida i que revisi la llei d'asil espanyola per ser "absolutament restrictiva i injusta". A més, amplia aquestes exigències a la UE reclamant la revocació "immediata" del pacte entre la UE i Turquia i de tots els acords d'externalització de fronteres, la fi dels acords de militarització de les fronteres i la destinació de fons al rescat, acollida i ajuda humanitària, que es protegeixi el voluntariat, el fàcil accés a vies legals d'asil i vies segures per a tots els refugiats, així com la fi de les polítiques que donen suport al manteniment de dictadures, entre d'altres. "Tota persona té dret a la vida, a la llibertat, a la seguretat i a la lliure circulació. Cap persona no és il·legal. Obriu fronteres, volem acollir!", finalitza el manifest.

Entre els participants a la marxa hi havia la presidenta del Parlament, Carme Forcadell; l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez; així com representats de diverses formacions polítiques. Entre els convocants hi havia Xarxa Asil.cat, Justícia i Pau, Stop Mare Mortum, Tanquem els CIE, Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat, CCOO, UGT, SOS Racisme i Observatori DESC, entre d'altres.

985 peticions d'asil a Barcelona

Fins a maig del 2016, l'Ajuntament de Barcelona ha atès 985 peticions d'asil. En els darrers anys aquest nombre ha anat creixent, passant dels 304 del 2012 als 1.374 del 2015, tot i que no totes són noves peticions sinó que algunes són tràmits. Per orígens, predominen els originaris d'Ucraïna, que han passat de 258 a 653 el 2015, registrant un increment del 153%. En segon lloc hi ha els sirians, tot i que les peticions han disminuït de 135 a 123. Els segueixen els originaris de Paquistan (70), Hondures (56) i Veneçuela (49). D'altra banda, el 59% dels sol·licitants atesos el 2015 eren homes, davant d'un 41% de dones. D'altra banda, predominen els joves d'entre 18 i 35 anys (54%) i destaca que el 18% són menors d'edat, fet que s'explica perquè d'Ucraïna, Síria, Hondures i Salvador venen famílies senceres amb els fills a càrrec. El 29% dels demandants d'asil tenen estudis universitaris.

Aquest any, el consistori va posar en marxa el Pla Barcelona Ciutat Refugi que ha permès crear una estructura estable i permanent d'atenció i suport social i 27 places d'allotjament, "cosa que equival pràcticament a les que la xarxa d'acollida estatal tenia fins al setembre a tot Catalunya", ha apuntat el consistori. Actualment hi ha 17 que ja estan ocupades. La previsió és que les places donin servei com a mínim a una cinquantena de persones anualment i l'objectiu és ampliar les places a 45 per tal d'arribar a les 90 persones durant el 2016.