Dotze detinguts i 48 registres pels contractes de la consultora Efial amb desenes d'ajuntaments catalans

La Guàrdia Civil ha detingut dotze persones en l'operació 'Térmyca' d'aquest dimarts contra la consultora Efial i ha fet 48 escorcolls, 37 a Catalunya, com als ajuntaments de Tortosa, L'Ametlla de Mar, Ascó i Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant. Entre els arrestats hi ha els exalcaldes de L'Ametlla (Baix Ebre) i Anglès (Selva) Andreu Martí i Josep Manel Bassols, respectivament, tots dos de CDC. L'operació, que està dirigida pel Jutjat d'Instrucció número 1 del Vendrell, és una peça separada del cas 3% després que s'iniciés una investigació a l'Ajuntament de Torredembarra el 2014. Alguns dels delictes que s'investiguen són contra l'administració pública, organització criminal i blanqueig, entre d'altres. Les diligències van ser sol·licitades per la Fiscalia Anticorrupció i afecten sobretot consistoris governats en el seu moment per CDC que van contractar els serveis d'Efial.

Segons el ministeri públic, s'investiguen delictes d'organització criminal, blanqueig de capitals, malversació de fons públics, prevaricació, suborn, tràfic d'influències, alteració de preus de concursos i subhastes públiques, frau a les administracions i infidelitat en la custòdia de documents. Les actuacions es van originar en les denúncies de regidors de diversos dels ajuntaments afectats, i les investigacions als jutjats de Tortosa, Gandesa i Reus es van unir a la ja iniciada al Vendrell.

Al llarg de la investigació, s'hauria detectat la creació d'una figura instrumental i fictícia d'entitats públiques empresarials locals que no tenien cap activitat específica i a partir de la qual s'iniciava un entramat fraudulent pel qual es desviaven fons públics municipals dels ajuntaments cap a aquestes empreses i després a d'altres privades, desviament que escapava al control dels secretaris i interventors municipals. A continuació, segons la Guàrdia Civil, gran part d'aquestes quantitats eren desviades a Andorra.

A més, en tot aquest entramat, amb un dels seus epicentres a L'Ametlla, la consultora Efial va ser absorbida per Control de Gestió d'Ingressos (CGI) per estendre la seva activitat presumptament delictiva fora de Catalunya.

A l'estiu del 2014, el consell d'administració de la societat urbanística La Cala Gestió, empresa de l'Ajuntament de L'Ametlla, va rescindir el contracte de serveis d'assessorament amb la consultora Efial, després que transcendís que el titular del jutjat número 1 de Tortosa, imputés l'alcalde, Andreu Martí, i el gerent de La Cala Gestió, Antoni Martos, per l'adjudicació de dos contractes de serveis per uns 860.000 euros a l'empresa investigada, de la qual n'era també soci el gerent.

Efial Consultoria va cobrar un total de 3,5 milions d'euros de l'Ajuntament de l'Ametlla durant el temps que va tenir adjudicada l'administració de la societat municipal la Cala Gestió, entre els anys 2008 i 2014. Segons han explicat a l'ACN fonts de l'actual govern municipal –ERC i PSC-, la societat, que s'ha convertit en l'epicentre de l'operació, s'embutxacava un 5% de l'import de cadascuna de les adjudicacions en les quals participava d'acord amb el contracte signat amb el consistori. De fet, dos dels detinguts en aquest operatiu, el gerent de la societat municipal i, al mateix temps, de la consultora, Antonio Martos, així com l'exalcalde Andreu Martí, encara estan sent investigats pels jutjats de Tortosa per suposats delictes d'activitats i negociacions prohibides a funcionaris públics. El consistori espera els resultats d'una auditoria de procediments amb la vista posada en 54 procediments de contractació possiblement irregulars.

Les denúncies sobre els procediments i adjudicacions que Efial executava des de la Cala Gestió van arribar als jutjats i eren àmpliament conegudes pel veïnat des de ja fa temps, després que un particular portés el cas a l'Oficina Antifrau. Ara, però, la investigació que condueixen el jutge del Vendrell i la Fiscalia Anticorrupció va molt més enllà de la compatibilitat de les atribucions de Martos en aquests procediments, en la seva condició simultània de propietari de la consultora i gestor de la societat pública municipal.

L'operació d'aquest dimarts, de fet, qüestiona la legalitat de tot l'entramat bastit al voltant de la Cala Gestió, amb el qual Efial va arribar a ingressar 3,5 milions d'euros de les arques municipals, segons calcula el govern municipal. Uns diners que, en bona part, haurien acabat formant part d'un circuit de blanqueig de capitals a través d'Andorra, segons els investigadors. En marxa des de 2008 per, teòricament, agilitzar els procediments administratius i aconseguir, sota la fórmula d'empresa amb capital municipal, millors condicions fiscals per gestionar l'adjudicació d'equipaments i obres urbanístiques, la societat va participar en la contractació de desenes de projectes durant els últims anys al municipi: la piscina coberta municipal –amb un cost pròxim als 6 milions d'euros-, la residència d'avis, amb un cost d'uns 5 milions i encara inoperativa, arrossegant un deute milionari-, l'aparcament davant l'Ajuntament o diverses operacions d'urbanització a Tres Cales i Roques Dorades figuren entre els més voluminosos.

Segons l'actual govern municipal, la consultora aconseguia, d'acord amb el contracte signat amb l'anterior executiu de CiU encapçalat per Martí, el 5% de l'import de cadascuna d'aquestes adjudicacions, tot i que, teòricament, havia de renovar periòdicament els contractes de gestió de serveis –el jutjat de Tortosa, precisament, investigava les adjudicacions de la gestió a Efial per valor de 860.000 euros entre 2010 i 2012-. En realitat, però, els ingressos mensuals que rebia de l'Ajuntament ascendien als 35.000 i 38.000 euros mensuals. Al mes de juliol de 2014, Martí va decidir rescindir la relació, pocs mesos després que esclatés la investigació judicial al voltant de Martos i Efial, consultora implicada també en el cas de l'Ajuntament de Torredembarra.

El canvi de govern al consistori de fa un any, que ha xifrat un deute heretat superior als 47 milions d'euros, va posar la Cala Gestió i Efial sota la lupa. "Durant tots els anys a l'oposició teníem els nostres dubtes", ha declarat l'alcalde, Jordi Gaseni. Després de l'auditoria econòmica, el govern municipal de republicans i socialistes va encarregar una auditoria de processos. La idea era comprovar la legalitat dels expedients d'adjudicació per evitar incórrer en noves responsabilitats. "Necessitem aquesta tranquil·litat per veure que tots els expedients oberts eren correctes i no incorríem en cap legalitat com a alcalde i equip de govern", ha afegit. L'estudi previ amb els assessors legals va detectar fins a 54 expedients dubtosos. El resultat d'aquesta auditoria, segons l'alcalde, es podrà conèixer durant les pròximes setmanes.

Per la seva banda, la direcció de CDC de l'Ametlla de Mar i exmembres de govern consistorial al costat de Martí s'han desmarcat de l'exalcalde i la seva gestió amb un contundent comunicat emès a través de les xarxes socials. Qualifiquen de "detestable" el suposat "enriquiment personal amb diners públics" i condemnen "qualsevol pràctica corrupta". En aquest sentit, confien que "caigui sobre ell tot el pes de la justícia" si finalment es demostra que "ha fet un acte il·lícit d'enriquiment personal".

A Tortosa, els agents de la Guàrdia Civil, de paisà i uniformats, han entrat al voltant de tres quarts de deu del matí a la seu de la societat GUMTSA (Gestió Urbanística Municipal de Tortosa SA), ubicada a l'interior de l'Ajuntament de Tortosa, on des del 2007 governa el convergent Ferran Bel.

D'altra banda, la Guàrdia Civil també ha entrat als ajuntaments d'Ascó –liderat per CiU a l'anterior legislatura- entre un quart i dos quarts de deu del matí; i al de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, on governa el PSC. S'han fet registres en un despatx d'enginyers i un domicili del Perelló (Baix Ebre).

Grans xifres

En total s'han detingut dotze persones a les demarcacions de Madrid, Barcelona i Tarragona. A banda dels dos exalcaldes ja citats, han estat arrestats Jaume Beltran, enginyer de La Cala Gestió, empresa de l'Ajuntament de L'Ametlla; Toni Martos, gerent de La Cala Gestió i d'Efial; i càrrecs d'Efial i l'empresa que la va acabar absorbint, CGI: Manuel Delgado, Ramon Solé, Blas Acosta, Lucía Mora, Carles Bock, Oriol Mestre i Xavier Xifra.

L'operació, que es troba sota secret de sumari, també s'ha dut a terme arreu de l'Estat, amb 44 entrades en total, i a Andorra, amb quatre més. Catorze d'aquests registres han estat en domicilis, set en despatxos professionals, com el d'Efial a la Diagonal de Barcelona, dotze en societats mercantils, set en entitats públiques i vuit als ajuntaments de Torrejón de Ardoz, Miraflores de la Sierra i Chinchón, a Madrid; i Trillo, a Guadalajara, a més dels de Tortosa, Ascó, Vandellòs i L'Ametlla de Mar.

En tot l'operatiu, hi han participat 342 agents de la Guàrdia Civil, segons ha informat el cos, procedents de les quatre demarcacions catalanes, Madrid, Guadalajara, Huelva, Granada, Illes Balears i Castelló.

Requeriments d'informació

En total, segons la fiscalia, s'han demanat 16 requeriments a ajuntaments i organismes públics d'arreu de l'Estat, set dels quals a Catalunya, entre els quals l'Ajuntament de Barcelona, que ja ha lliurat la documentació i ha mostrat la seva predisposició a col·laborar.

Pel que fa a l'Ajuntament de Girona, la Guàrdia Civil s'ha emportat cinc contractes d'auditories adjudicades pel consistori, que ja havia entregat a l'Oficina Antifrau el desembre passat, i que s'estenen entre els 4.400 i els 17.600 euros. L'alcaldessa, Marta Madrenas, ha assegurat que són contractes "menors" i que el consistori ha actuat "de manera honesta, clara i transparent" a l'hora d'adjudicar-los a les tres empreses a les quals fan referència: Efial Consultoria SL, CGI i Oliver Camps. L'alcaldessa assegura que alguns d'aquests expedients, que s'estenen entre el 2009 i el 2015, anys en els quals va ser alcalde l'actual president de la Generalitat, Carles Puigdemont (2011-2016), "porten anys penjats a la web".

També les comarques de Girona, la Guàrdia Civil també ha sol·licitat expedients, referits a les mateixes empreses i dins els mateixos terminis, a l'Ajuntament de Calonge (Baix Empordà). En un comunicat ha dit que actuarà amb la màxima col·laboració i transparència, se li ha sol·licitat informació sobre els contractes entre el municipi i Efial, Oliver Camps i C.G.I..

Efectius de la Guàrdia Civil han entrat a l'Ajuntament de la Seu d'Urgell cap a les onze del matí, per, segons fonts del consistori, fer una petició d'informació per part del jutjat sobre les contractacions fetes a Efial. Els agents han estat una mitja hora a la casa consistorial i seguidament han marxat sense endur-se cap tipus de documentació. Des de l'Ajuntament s'ha informat que es preparà la documentació requerida i es farà arribar al jutjat del Vendrell que ha fet el requeriment. L'alcalde de la Seu, Albert Batalla, ha senyalat: "Les adjudicacions estan ben fetes, estan avalades pel secretari i per la interventora, estem molt tranquils, les adjudicacions es fan per junta de govern on hi ha tots els grups municipals". Batalla ha explicat que les contractacions amb la consultora es fan des de mitjans dels anys 90 i que en els darrers anys s'ha treballat per respondre als diversos requeriments que se li han fet.

Des del 2007, a l'ajuntament de La Seu d'Urgell s'han succeït nombroses contractacions per assessoraments a l'empresa Efial sense cap tipus de concurs públic. La suma dels imports d'aquestes contractacions des del seu inici fins a l'actualitat ascendeixen a gairebé 600.000 euros.

El mes d'abril d'aquest any els grups municipals de Compromís per la Seu i d'ERC van aprovar una moció en el ple municipal per la qual no es podien fer més contractacions sense concurs amb Efial.

També ha rebut un requeriment l'Ajuntament de Masquefa (Anoia), on un agent de la Guàrdia Civil s'ha personat a les dependències municipals a les 11.53 hores i ha entrat pel registre d'entrada de l'Ajuntament un requeriment d'informació en forma de "manament judicial" sol·licitant documentació relacionada amb Efial. El consistori informa que l'àrea de Secretaria recopilarà tota la informació per lliurar-la a les autoritats competents. De la seva banda, el batlle, Xavier Boquete, ha manifestat que col·laboraran amb la justícia en tot allò que puguin, però ha lamentat que la premsa n'hagi tingut coneixement abans que l'ajuntament rebés el requeriment. El govern municipal ha convocat una Junta de Portaveus per aquesta tarda a les 18:30h per tal d'informar dels fets als grups municipals i efectuar tots aquells aclariments necessaris.

Bassols, detingut de nou

Entre els detinguts hi ha Josep Manel Bassols, que va ser alcalde d'Anglès (Selva) per CiU durant els anys 1995 i 2003 i que formava part de l'agrupació local de CDC a Girona. No és el primer cop que l'arresten. L'octubre del 2015 ja el van detenir durant l'operació Petrum per la seva relació amb la constructora Oproler, investigada pel 'cas 3%' de suposats pagaments de comissions a canvi d'adjudicació d'obra pública.

El president de CDC a les comarques gironines, Pere Vila, ha demanat prudència i ha exposat que el partit vol "mirar ben bé" quin és el motiu de la detenció, quines imputacions li poden acabar fent i quines conseqüències poden tenir. "Volem saber si és per la seva activitat professional o si està relacionat amb la seva activitat política, si és així, prendríem mesures però fins que no sapiguem per què l'han detingut no podem dir què farem o no farem", ha exposat Vila.

El president desmenteix "categòricament" que Bassols dirigís la campanya de Carles Puigdemont durant les darreres municipals, tot i que no ha entrat a valorar el seu paper en campanyes anteriors, i ha assegurat que el seu paper dins el partit és "residual". "Era alcalde nostre i devia tenir càrrecs orgànics i de responsabilitat, però actualment tenia un paper molt residual", ha conclòs el president de CDC a les comarques gironines.

Reaccions polítiques

L'operació policial ha generat força polèmica política perquè des de primera hora del matí ja hi havia periodistes davant d'alguns consistoris que encara desconeixien els fets. La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, ha acusat el ministre de l'Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz, d'estar darrere de l'operació. "Estem convençuts que és l'autor intel·lectual", ha arribat a dir Munté, atribuint així a Fernández Díaz la paternitat d'una operació que considera "un circ mediàtic i espectacular". En aquest sentit, ha criticat la "nul·la qualitat democràtica" i "l'escàndol" que creu que suposa "haver avisat a la premsa" per "buscar l'escarni" d'alguns polítics.

D'altra banda, davant l'exigència d'explicacions que ha fet el líder del PPC, Xavier García Albiol, a l'actual president de la Generalitat, Carles Puigdemont, per ser l'alcalde de Girona quan se signaven els contractes que ha requerit al consistori la Guàrdia Civil, Munté ha considerat que el popular actua amb "cinisme", donat que reclama la compareixença de Puigdemont mentre "impedeix" que el ministre de l'Interior doni explicacions al Congrés. "Lliçons, cap ni una", ha sentenciat. Dit això, Munté ha assegurat que tant el Govern com Puigdemont donaran "les explicacions que siguin necessàries" sobre aquest cas, tot recordant que els expedients que ha requerit la Guàrdia Civil no tenen cap vinculació amb la Generalitat. Amb tot, ha explicat que tant el president com l'executiu català busquen la màxima "transparència" i mantenen "tranquil·litat absoluta" per la gestió de l'ara president a Girona.

CDC també ha acusat el ministre de muntar un "reality show" amb escorcolls a diferents ajuntaments convergents per "fer mal" al partit a tres dies del seu congrés. En roda de premsa, el coordinador de Règim Intern de CDC, Francesc Sànchez, s'ha queixat que tota aquesta operació s'hagi orientat als consistoris governats per CDC quan hi ha altres ajuntaments afectats, i ha remarcat que totes les actuacions de la Guàrdia Civil tenen ara una "ombra de sospita" després de conèixer les converses entre Fernández Díaz i el ja exdirector de l'Oficina Antifrau. CDC té "absoluta tranquil·litat i certesa" sobre l'actuació dels seus alcaldes, també pel que fa a la gestió de Carles Puigdemont quan era batlle de Girona. Sànchez ha mostrat el respecte del partit per l'actuació de la Guàrdia Civil i del jutge, però no per "l'espectacle i el circ mediàtic que ha muntat l'aparell de l'Estat un altre cop".

C's ha proposat la creació d'una comissió d'investigació al Parlament sobre la "contractació a dit" als ajuntaments. El diputat i secretari de Comunicació del partit, Fernando de Páramo, ha defensat que aquesta comissió sigui específica dels casos locals i ha marcat distància amb la comissió d'estudi sobre corrupció que ja està en marxa. En qualsevol cas, De Páramo ha reclamat "explicacions immediates" a Puigdemont i confia que el president s'explicarà per iniciativa pròpia.

El portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, ha reconegut aquest dimarts que ara mateix qualsevol operació de la Guàrdia Civil "acaba sent interpretable de moltes maneres i amb molt poca credibilitat", però també ha aprofitat per recordar que el seu partit va celebrar un congrés l'any passat "i no li van detenir cap alcalde" just abans. Sabrià també ha opinat que no cal que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, doni cap explicació mentre l'Ajuntament de Girona col·labori amb la justícia.

El PSC i la CUP també confien en la voluntat de Puigdemont de donar explicacions i veu més factible utilitzar la comissió anticorrupció ja en marxa que obrir-ne una de nova sobre aquest cas concret.

Joan Coscubiela, portaveu parlamentari de Catalunya Sí que es Pot, considera que el comportament "mafiós i de gàngster" del ministre de l'Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz, i de l'exdirector de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Daniel De Alfonso, "de cap de les maneres pot justificar que alguns pretenguin tapar les pràctiques corruptes que s'han produït a Catalunya sota el paraigües i protecció de CDC". Per això, Joan Coscubiela considera que el Govern hauria de donar explicacions: creu que tenen alguna cosa a dir després que hagin "fallat" els mecanismes de control al món local, per exemple. Sobre si cal sol·licitar la compareixença parlamentària de Carles Puigdemont, Coscubiela és partidari de deixar-ho "a criteri" del president i també s'ha oposat a impulsar una nova comissió d'investigació parlamentària, específica sobre la corrupció als municipis.