Condemnen Leo Messi i el seu pare a 21 mesos de presó per frau fiscal

L'Audiència de Barcelona ha condemnat el jugador del FC Barcelona Lionel Messi i el seu pare, Jorge Horacio Messi, a 21 mesos de presó per tres delictes contra la Hisenda Pública. A més, el jugador i el seu pare hauran de fer front a multes de més de 2 MEUR i 1,5 MEUR, respectivament. Segons ha informat el TSJC en un comunicat, la secció vuitena de l'Audiència ha notificat aquest dimecres la sentència. Com que la pena imposada és inferior a 2 anys, no es preveu que Messi i el seu pare hagin d'ingressar a presó i, a més, la sentència no és ferma i és susceptible de recurs davant del Tribunal Suprem.

En una sentència de 58 pàgines, l'Audiència veu provats els tres delictes fiscals de Messi, amb la cooperació necessària del seu pare, en la declaració de l'IRPF dels anys 2007, 2008 i 2009, que van suposar una evasió d'uns 4,2 milions d'euros a través d'empreses radicades en paradisos fiscals que gestionaven en nom seu els drets d'imatge del futbolista. La fiscalia demanava un 18 mesos de presó per al pare, mentre que l'Advocacia de l'Estat, representant de l'Agència Tributària, demanava 22 mesos i mig de presó per a cadascun dels dos. Tots dos ja van pagar abans del judici el deute amb Hisenda, les multes i els interessos.

Segons considera demostrat el tribunal, a principis del 2005, quan Messi encara tenia 17 anys, es va intentar simular la cessió dels drets d'imatge a societats instrumentals de Belize i Uruguai, i alhora aquestes simulaven contractes de prestació de serveis amb empreses pantalla de Suïssa i Regne Unit. A partir del 2007 les empreses van canviar, però el sistema era molt similar. El primer ideòleg de la trama hauria estat l'assessor fiscal argentí Rodolfo Schinocca, però el 2006 van sorgir conflictes entre la família i l'assessor, i la família Messi va demanar l'assessorament del bufet barceloní Juárez Veciana, especialitzat en dret internacional i esportiu.

Els contractes d'imatge de Messi van ser signats amb el FC Barcelona i empreses patrocinadores com Adidas, Pepsi, Konami, Procter&Gamble, Danone, Telefónica o Banc Sabadell, a més d'empreses de Qatar o Kuwait, entre altres. Així, Messi va tenir el 2007 uns ingressos nets de 2,57 milions d'euros, que va ocultar, cosa que suposa un frau d'1,06 milions d'euros a Hisenda. El 2008 va cobrar 3,84 milions i en va defraudar 1,58, mentre que el 2009 va ingressar 3,8 milions nets i en va defraudar 1,53.

El pare del futbolista, Jorge Horacio Messi, va al·legar que eren els seus assessors fiscals, primer Schinocca i després Juárez Veciana, qui el van assessorar per cedir els drets a empreses, moltes de les quals controlava ell mateix, la seva dona o el seu fill. Alhora, el davanter argentí es va escudar en els assessors fiscals, però també en el seu pare, de qui va dir que s'encarregava de tots els aspectes legals i fiscals i que ell només es dedicava al futbol. De fet, va admetre que no es llegia els contractes i que signava tot el que li deia el seu progenitor.

L'Audiència fa un exhaustiu repàs del complicat entramat d'empreses i contractes per acabar concloent que no hi ha cap motiu aparent perquè Messi cedís els seus drets d'imatge a un complex conglomerat d'empreses pantalla sense empleats que poguessin fer la feina que teòricament tenien encomanada si finalment ell mateix cobrava els rendiments. El tribunal arriba a la conclusió que la principal i potser única intenció era defraudar a la Hisenda espanyola, ja que cap de les empreses estava radicada ni a Argentina ni l'estat espanyol.

Així, els magistrats recorden que tot i cedir els seus drets a altres empreses, el propi Messi també signava els contractes tot i que no era necessari, contractes que, segons el tribunal eren "incoherents", ja que contradeien contractes anteriors. En un d'aquests contractes, amb Adidas, el propi Messi va signar davant de notari que "coneix íntegrament el contingut" del redactat.

Per això, el tribunal considera Messi culpable del delicte per dol eventual o ignorància deliberada. És a dir, va decidir seguir signant els contractes sabent que podien ser fraudulents o no volent saber-ho perquè justament sospitava que eren irregulars. De fet, l'Audiència recorda diversa jurisprudència del Tribunal Suprem sobre aquest concepte d'ignorància deliberada i cita una sentència que la inclou que va signar l'advocat de Messi, Enrique Bacigalupo, quan era magistrat de l'alt tribunal espanyol.

"Per què un fet antijurídic pugui ser imputat al seu autor es necessària la capacitat personal d'evitar el fet, i la impossibilitat de conèixer l'antijuridicitat del fet exclou la infracció de la norma, ja que seria un error de prohibició vencible o invencible", diu l'Audiència. Però aquest no és el cas de Messi. "El desconeixement evitable, derivat de la indiferència, no és un error i no pot provocar una descàrrega de la responsabilitat; no pot errar aquell que no té interès en conèixer", assegura la sentència. "Existia una sospita justificada de que els ingressos conseqüència de l'explotació dels drets d'imatge no tenien un origen clar i nítid, des del moment que es cobraven a través d'altres societats i que, tot i així, seguia sent el jugador el perceptor", conclou.

Per tot això, considera que Messi és culpable dels tres delictes i el seu pare, que "controlava" tots els aspectes legals i fiscals del fill, i era el titular d'algunes de les empreses que gestionaven els drets, n'és el cooperador necessari.