Totes les dones podran accedir a la reproducció assistida a la sanitat pública

La sanitat pública catalana donarà accés a la reproducció assistida a totes les dones independentment de la seva condició sexual i de si tenen o no parella. Fins ara només hi podien accedir les dones heterosexuals amb parella, però la llei catalana de l'octubre del 2014 contra l'homofòbia ja preveia eliminar aquesta restricció, cosa que no s'ha fet fins ara, i amb l'acord de diverses entitats defensores dels drets de les dones i els homosexuals. L'any passat vuit hospitals públics van fer 2.413 tractaments de reproducció assistida, 1.251 dels quals d'inseminació artificial, però en els propers mesos hi haurà fins a una vintena d'hospitals públics que ho podran fer.

El conseller de Salut, Antoni Comín, ha presentat aquest divendres el nou protocol juntament amb entitats com LesBiCat, el Casal Lambda, Ca la Dona, l'Observatori contra l'Homofòbia, Gais Positius, Creación Positiva, l'Associació de Famílies LGTBI i la Campanya Feminista pel Dret a la Reproducció Assistida. Comín s'ha mostrat molt satisfet de l'acord, i ha remarcat la rapidesa amb la qual s'ha elaborat el protocol des que ell va arribar al departament el passat gener. Per a Comín, l'acord és "simple però transcendent", ja que simplement deixa d'especificar quin tipus de dona pot accedir al tractament, i només s'exigirà que tingui 18 anys.

Les tècniques de Reproducció Humana Assistida (RHA) estan regulades per un Reial Decret de 2006 que només les preveu per a parelles heterosexuals quan hi hagi un diagnòstic d’esterilitat o una indicació clínica establerta. El Parlament de Catalunya, però, va aprovar per unanimitat la llei 11/2014 que garanteix els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals (LGBTI) i l’eradicació de l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. Arran d’aquesta aprovació, l’any passat el Parlament va instar el Departament de Salut a garantir que no s’apliqués restricció d’accés als tractaments d’RHA, una petició a la que s’hi van sumar un conjunt d’entitats i sindicats. Finalment, aquest mes de març, a l’espera de disposar del nou protocol, el Servei Català de la Salut (CatSalut) va demanar als centres especialitzats que incloguessin totes les dones que ho sol·licitin a la llista d’espera per a aquests procediments.

El nou protocol, que únicament està pendent d’una última revisió tècnica i científica per part del comitè d’experts del Departament, també persegueix altres dos objectius estratègics. En primer lloc, adequar aquests tractaments a les necessitats de les persones que hi accedeixin, en el sentit que s’establiran vies clíniques diferenciades segons si s’accedeix per infertilitat o pel dret a un tractament sense discriminació. En segon lloc, millorar l’accessibilitat territorial a les tècniques d’RHA; per això, es dóna un paper central a les unitats de primària d’atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR) com a porta d’entrada, seguida de donar capacitat als hospitals territorials de referència per a realització de tècniques d'RHA de baixa complexitat. Finalment, com en qualsevol procés de l’àmbit sanitari, prevaldran els principis d’autonomia de les dones i de coresponsabilitat en la presa de decisions durant tot el procés.

Les tècniques d’RHA que incorporarà aquest protocol en l’atenció especialitzada seran sis: l'estimulació ovàrica, la inseminació artificial conjugal, la inseminació amb semen de donant, la fecundació in vitro (FIV) amb gàmetes pròpies, la FIV amb gàmetes donades (espermatozous i/o òvuls) i la microinjecció citoplasmàtica d’espermatozous.

L’aplicació d’aquestes tècniques es farà a una xarxa de centres especialitzats de referència del territori, que està previst ampliar, i en determinats centres especialitzats per aquelles tècniques més complexes, tal i com ja es fa avui en dia.

A Catalunya, la llista d’espera per a tècniques de RHA complexes –FIV- afecta a 2.801 persones i és, de mitjana, de 22 mesos, segons dades de desembre 2015, amb un mínim de deu mesos i un màxim de 31. Aquesta tècnica es realitza als hospitals de Sant Pau, Clínic i Vall d'Hebron de Barcelona, i al Josep Trueta de Girona.

Pel que fa a la inseminació artificial –una tècnica més senzilla i ràpida- el temps d’espera és molt menor i no planteja un problema important pel que fa a l’accessibilitat en la gran majoria de centres. Aquesta tècnica es fa en els quatre hospitals citats, a més del del Mar, de Barcelona, el Trias i Pujol de Badalona, el Verge de la Cinta de Tortosa, i el Joan XXIII de Tarragona. La llista es podria ampliar gradualment, segons la demanda, a un total de 15 o 20 hospitals.

Salut no ha fet els càlculs exactes, però preveu que hi ha entre 10.000 i 36.000 dones que podrien acollir-se a aquestes tècniques. Tot i així, Comín ha dit que això no suposarà un gran increment de les llistes d'espera, perquè la majoria de dones requeriran tractaments senzills i barats, com la inseminació artificial, cosa que tampoc exigirà un increment pressupostari important.

Per fer front al possible augment de demanda de gàmetes, masculins però també femenins, Comín ha dit que s'està preparant un futur banc públic amb el Banc de Sang i Teixits i l'Organització Catalana de Trasplantaments, però de moment se seguiran tenint convenis amb bancs privats.

Celebració i demandes

El conseller de Salut, Antoni Comín, ha celebrat que decisions com aquesta “són les que donen sentit a la política”, ja que aconsegueixen lluitar contra la discriminació i blinden uns drets de ciutadania que encara no s’havien garantit. “És un acord simple però d’immensa transcendència” ha ressaltat Comín abans d’indicar els principis que regeixen el nou protocol: el “respecte màxim” a l'orientació sexual, a la situació clínica i afectiva, a l'autonomia i la capacitat de decisió i a la intimitat i dignitat de les persones. Comín ha subratllat que aquest assoliment no hauria estat possible sense el “compromís de la societat civil i la mobilització de les entitats des de fa molts anys” i s’ha mostrat convençut que “aquest pas tan important animarà i donarà confiança a donar la resta de passes en el camí de la no discriminació”.

El representant del Front d'Alliberament Gai de Catalunya, Eugeni Rodríguez, ha celebrat l’acceleració que ha fet el Departament de Salut en els darrers mesos per implementar un protocol “que garanteix drets garantits per llei” i ha demanat que es faci màxima difusió del protocol entre les dones afectades i els professionals sanitaris. Per la seva banda, Maria Rodó, de Ca la Dona, ha valorat que el protocol “esmena una situació de discriminació i de vulneració de drets fonamentals i aporta una visió feminista que garantirà una aplicació de tècniques respectuosa amb el cos de les dones, amb el dret al propi cos i a la seva autonomia”. També ha demanat que els formularis dels centres sanitaris i el Registre Civil no discriminin certs col·lectius. Per últim, Laia Serra, membre de la Campanya Feminista pel Dret a la Reproducció Assistida, s’ha referit al protocol com “una iniciativa preciosa perquè genera aliances i es vehicula amb el dret a la família”, tot recordant que la salut no s’entén com l’absència de patologia, sinó que “és una qüestió de qualitat de vida i de benestar personal”.