Pla general d'alumnes examinant-se de la prova de selectivitat aquest 14 de juny de 2016 al Campus Ciutadella de la UPF. ACN
ACN |
Barcelona
12-07-2016 17:17
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
El doble grau de Física i Matemàtiques a la UAB, el mateix doble grau a la UB i Medicina al Campus Clínic (UB) tornen a ser les carreres amb les notes de tall més altes, seguida per Filosofia, Política i Economia de la UPF. En la preinscripció universitària per al curs 2016-2017, que ha arrencat aquest dimarts, 7 de cada 10 alumnes han entrat a l'opció triada en primera preferència (un 67,8%, dos punts més que l'any passat) dels 46.107 preinscrits fins al moment. En paral·lel, Medicina al Clínic, Psicologia a la UB i ADE a la UB són les carreres més demanades. En aquest sentit, la secretària general del Consell Interuniversitari de Catalunya, Mercè Jou, ha destacat la "gran demanda" dels graus relacionats amb ciències de la salut que "ajudaran a mantenir el pol d'atracció que té a veure amb medicina i biomedicina". "Catalunya és puntera en recerca en aquest sector i si hi ha relleu, ho continuarem sent", ha sentenciat.
La nota de tall del grau de Física i Matemàtiques de la UAB és de 13,2; el de la UB és de 12,92; el de Medicina del Clínic de 12,74 i el de Filosogia, política i economia de la UPF de 12,66. Li segueixen Medicina a Bellvitge i a la UPF, com també bioquímica i biologia molecular i biotecnologia de la URV. En aquest sentit, 166 centres mantenen la nota de tall respecte la de l'any passat, 212 l'augmenten i 69 la disminueixen. En aquest sentit, Prujà ha aconsellat als alumnes que no hagin entrat en primera opció "que esperin" a la nova assignació de notes de tall de la setmana vinent. "No tenen res a perdre, només a guanyar", ha especificat.
Pel que fa a carreres amb més demanda, a Medicina del Clínic, Psiologia i ADE de la UB li segueixen en quarta posició Medicina a la UAB, Enginyeria informàtica a la UPC i Medicina a la UdL. El cap de l'Oficina d'Accés a la Universitat, Jesús Maria Prujà, també ha qualificat de "molt bona notícia" l'increment d'alumnes assignats a les titulacions d'Arts i Humanitats.
El curs vinent s'incrementen en 12 el nombre de places, arribant a les 39.854. Del total d'alumnes assignats, 11.841 ho fan a la UB mentre que 8.521 a la UAB i 5.180 a la UPC. També creix el nombre d'alumnes assignats de fora de Catalunya, un 18% més, dels qual un 13% són d'altres autonomies. Una xifra que ha esgrimit Mercè Jou per defensar-se de les crítiques sobre el preu elevat de les taxes universitària. "Si fos veritat que les taxes universitàries són més cares a Catalunya, no augmentaria el nombre d'alumnes que vénen de la resta de l'Estat. Els graus són més cars però només per a les rendes més altes", ha reblat.
Per branques, les ciències socials i jurídiques lideren l'assignació amb un 40% mentre que s'ha detectat que unes 3.000 places quedaran sense assignar. "Hi ha una bossa d'alumnes que no trobarà plaça i en gran part són de ciències de la salut. De places en tenim suficients però no encaixa l'oferta i la demanda", ha assegurat Prujà.
Es manté el nombre d'aprovats a les PAU
Pel que fa a les Proves d'Accés a la Universitat, es manté el nombre d'aprovats amb un 97,05% i, per demarcacions, Girona té el nombre d'aprovats més alt. Una xifra que es veu amb "satisfacció" per la coordinadora de les PAU, Pilar Gómez. Pel que fa a la revisió d'examen, menys un 1% del total d'exàmens realitzats ha suposat una modificació de la nota. Això garanteix, segons Jou, "la fiabilitat de les proves" per assegurar "la igualtat d'oportunitats".
L'examen d'Economia de l'Empresa
Mercè Jou també ha admès que el 57,7% d'aprovats de l'examen d'Economia de l'Empresa, que va rebre crítiques, "evidencia" que és el "més baix" dels últims 4 anys, però ha defensat que "això passa amb totes les assignatures" dependent dels anys i, per tant, ha assegurat que es mou "dins de la normalitat". "L'examen d'electrònica només l'han aprovat el 46% dels alumnes presentats i ningú es va queixar", ha reblat.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!