Pessimista, optimista, envejosa i confiada: els quatre tipus bàsics de personalitat segons un estudi universitari

La majoria de la població es podria classificar en quatre tipus de personalitat: pessimista, optimista, confiada o envejosa, essent aquest últim patró el més nombrós amb un 30% del total. Aquest és el resultat d’un estudi que ha publicat la revista ‘Science Advances’ i que ha comptat amb la participació d’investigadors de les universitats de Barcelona, Carlos III de Madrid, de Saragossa i Rovira i Virgili. El treball es basa en un experiment organitzat per l’Ajuntament de Barcelona i l’Oficina de Ciència Ciutadana en el marc del festival DAU Barcelona 2014. L’estudi va analitzar el comportament de 541 voluntaris davant d’un centenar de dilemes socials, amb opcions de col·laborar o d’entrar en conflicte amb els altres, en funció d’interessos individuals o col·lectius.

El treball s’emmarca en la teoria de jocs, una branca matemàtica amb aplicacions en sociologia o economia, que examina el comportament de les persones quan han de prendre decisions davant d’un dilema, amb diferents conseqüències en funció del que decideixi també l’altra part implicada.

“A aquestes persones se’ls va demanar jugar per parelles que canviaven a cada ronda però, a més, cada vegada el joc era diferent, és a dir, podia ser millor cooperar amb l’altre, o fer el contrari que l’altre, o trair. D’aquesta manera tenim dades del que es fa en situacions socials molt diferents”, explica un dels autors de l’estudi, Anxo Sánchez, catedràtic del Grup Interdisciplinari de Sistemes Complexos (GISC) del Departament de Matemàtiques de la Universitat Carlos III de Madrid (UC3M).

“Els resultats obtinguts van en contra de certes teories, com la que apunta que els humans actuen de manera purament racional i, per tant, s’han de tenir en compte a l’hora de redissenyar polítiques econòmiques, socials i de cooperació”, assegura Yamir Moreno, coordinador del Grup de Xarxes i Sistemes Complexos (Cosnet) de l’Institut de Biocomputació i Física de Sistemes Complexos (BIFI) de la Universitat de Saragossa i president de la Societat de Sistemes Complexos, per qui “aquests estudis són importants perquè milloren les teories existents sobre comportament humà, ja que les doten d’una base experimental”.

Després d’aquest experiment social, els investigadors van desenvolupar un algoritme informàtic que tractava de classificar les persones en funció del seu comportament. L’ordinador va distribuir el 90% de les persones en quatre grups: els envejosos constitueixen el grup majoritari (un 30%) i es defineixen com aquelles persones a les quals no els importa el guany obtingut, sempre que sigui superior al dels altres; els optimistes (un 20%), que decideixen pensant que l’altre escollirà el millor per a tots dos; els pessimistes (un20%), que trien l’opció menys dolenta perquè creuen que l’altre el fastiguejarà, i els confiats (un 20%), que cooperen sempre, són col·laboradors nats i els és igual guanyar que perdre.

Hi ha un cinquè grup “indefinit” (un 10%), que l’algoritme no va poder classificar d’acord amb un comportament clar, la qual cosa permet inferir que comporta un ampli ventall de subgrups integrats per persones que no responen de manera determinant a cap d’aquests patrons, sostenen els investigadors.

Anxo Sánchez ho explica amb un dilema concret: dues persones poden caçar cérvols juntes, però si estan soles només poden caçar conills. L’envejós triaria caçar conills, perquè com a mínim estarà igual que l’altre o millor; l’optimista escolliria caçar cérvols perquè és el millor per als dos; el pessimista, conills perquè així s’assegura que té alguna cosa, i el confiat cooperaria i caçaria cérvols sense pensar-s’ho dues vegades.

Experiment de participació ciutadana

L’estudi està basat en un experiment organitzat per l’Ajuntament de Barcelona i l’Oficina de Ciència Ciutadana de Barcelona en el marc del festival DAU Barcelona l’any 2014. “Un dels valors principals d’aquest estudi és que en l’experiment hi ha participat la ciutadania en el marc d’una activitat pública de la ciutat”, apunta Josep Perelló, líder del Grup OpenSystems del Departament de Física de la Matèria Condensada de la Universitat de Barcelona i també coordinador de l’Oficina de Ciència Ciutadana de Barcelona. En aquest sentit, “els resultats s’han compartit amb els participants, així els subjectes de l’estudi es converteixen en participants actius de la investigació”, conclou l’investigador.

“El que és realment curiós és que la classificació la va fer un algoritme d’ordinador que podria haver obtingut un ampli nombre de grups i, en canvi, ha llançat una classificació òptima en quatre tipus de caràcters”, explica Yamir Moreno.

“Aquests algorismes de classificació s’han utilitzat anteriorment amb èxit en altres camps com la biologia. No obstant això, aplicar-los a l’estudi del comportament humà és força revolucionari, ja que treballs previs prefixen els comportaments esperats abans de realitzar l’experiment, en lloc de deixar que un sistema extern ens digui a posteriori de forma automàtica quins són els grups més lògics”, comenta Jordi Duch, investigador del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, un altre dels autors de l’estudi..

“Anteriorment, els experiments es feien amb desenes de persones. Ara, amb aquesta plataforma, es pot augmentar considerablement el volum de participants en l’estudi, fer proves amb població heterogènia i també registrar moltes més dades específiques sobre com actuen durant l’experiment. Això ens ha obert la porta a poder plantejar proves molt més complexes que les que s’havien fet fins ara en aquest camp “, afirma Jordi Duch.

Així doncs, el fet de tractar de respondre què mou l’interès col·lectiu o individual en els processos de negociació és útil per a la gestió de negocis, organitzacions o per a la reformulació de polítiques. A més, també serveix per obrir la porta a millorar les màquines, a fer “robots més humanitzats”, conclou Sánchez.