Els rescats d'excursionistes perduts a la muntanya augmenten un 25%

Els Bombers de la Generalitat han hagut de rescatar 290 excursionistes que s'havien perdut a la muntanya en el que portem d'aquest 2016. Una xifra que, en comparació amb el mateix període del 2015, ha arribat a créixer fins a un 25%. Hi ha dos motius que, sobretot, expliquen aquest augment: no preparar-se bé la ruta abans de sortir de casa i desconèixer el territori. La recerca d'excursionistes a la muntanya és un dels serveis més habituals que fa el Grup d'Actuacions Especials dels Bombers (GRAE). El seu cap, Guillem Amorós, assegura que cada any augmenten aquests serveis, i més tenint en compte que la muntanya atrau cada cop més persones. "Amb petites accions prèvies, com mirar la cartografia, es podria evitar el rescat” assegura Amorós, que demana precaució perquè aviat comença la temporada de bolets, època on solen augmentar el casos de persones perdudes.

Des de gener fins a mitjans de setembre d'enguany a Catalunya els Bombers han fet 102 rescats més que en el mateix període del 2015. La gran majoria són de persones que es perden quan surten a fer excursionisme per la muntanya. Aquest increment, sobretot, s'explica per dos motius: la mala planificació de la ruta i el fet que cada cop hi ha més excursionistes.

En els darrers anys, els Bombers han hagut de fer cada vegada més i més rescats. Una tendència que el cap dels GRAE té assumit que es mantindrà també aquest 2016. "Estic convençut que superarem els 1.237 rescats de l'any passat", diu Amorós.

Fins ara, aquest grup especialitzat del cos de Bombers ha fet gairebé 1.000 rescats a Catalunya (entre serveis a la muntanya, al mar o en rius). La gran majoria dels rescats, això sí, són en zones muntanyoses. Per això, la proximitat de la campanya de bolets, una de les èpoques amb més serveis, fa que des del cos demanin màxima precaució. Els Bombers també aconsellen estudiar bé la ruta abans de sortir, anar ben equipat, mirar la cartografia i no sortir sol si no es coneix la zona.

Guillem Amorós també recorda que, encara que s'estigui familiaritzat amb la muntanya, això no és motiu per descuidar aspectes com l'equipament. "Hi ha persones tècnicament molt bones que van a córrer per la neu amb espardenyes, i això és una imprudència", diu el cap dels GRAE.

Augmenten els rescats a la Costa Brava

Però els rescats a muntanya no són els únics que han augmentat d'un any per l'altre. També ho han fet els marítims. En vuit mesos i mig, els Bombers ja en porten més que en tot l'any passat. En el que portem d'any ja n'han dut a terme 67, mentre que en tot el 2015 van ser-ne 60.

L'augment és especialment destacable a la Costa Brava, on s'han fet 40 rescats, tretze més que el mateix període de l'any passat. De les tres comarques amb costa que té la demarcació, la que més puja és el Baix Empordà, on s'ha doblat el nombre de rescats (de sis a dotze). L'Alt Empordà, però, segueix sent la comarca on més serveis es fan (aquest 2016 han estat setze). Per últim, a la Selva n'hi ha hagut onze.

En total, a les comarques gironines s'han rescatat 238 persones, vuit més que el mateix període de l'any passat. Aquests serveis dels Bombers han augmentat arreu del territori, excepte a les comarques del Pla de l'Estany i el Ripollès. En aquesta última, els rescats han caigut significativament. Aquest 2016 n'hi ha hagut 49, mentre que l'any passat, per aquestes dates, els Bombers ja n'havien fet 83.

En canvi, a la resta de comarques gironines, la tendència és a la inversa. A l'Alt Empordà s'ha passat de 40 rescats a 61; al Baix Empordà, de 31 a 44; a la Garrotxa, de 24 a 26. El Gironès n'ha registrat setze pels dotze de l'any passat i a la Selva n'hi ha hagut 40, onze més que al 2015.

A la resta de Catalunya també pugen els rescats. Destaquen els 383 rescats que s'han fet a les comarques de Barcelona, 24 més que l'any passat. Aquesta demarcació és la que més n'acumula en global. Lleida en can,vi registra una pujada important. Dels 177 de l'any passat s'ha passat als 213 d'aquest any. Això suposa una pujada d'un 17%. Finalment Tarragona, tot i ser la comarca on menys han d'actuar els Bombers del GRAE, és la que registra una pujada més important. S'ha passat de 68 rescats el 2015 a 91 en el que va d'any. Un increment d'un 25%.

Vall d'Aran i Baix Llobregat

A la resta de Catalunya, la Vall d'Aran lidera el nombre de rescats que han fet els Bombers. En total, en aquesta comarca n'hi ha hagut 66. La segueixen el Baix Llobregat, amb 62, i l'Alt Empordà. Si es mira l'estadística per poblacions, a Naut d'Aran és on més serveis s'han fet (38), seguit de Saldes (Berguedà) amb 25 i Collbató, al Baix Llobregat, on els GRAE han actuat en 24 ocasions.

A més d'aquests serveis, en el que portem d'any els GRAE han rescatat 33 persones que s'havien vist atrapades pels rius i set més que han quedat colgades en coves i pous. Aquests últims són especialment complicats i sovint obliguen a mobilitzar les tres seus que els GRAE tenen distribuïdes arreu del territori català.

Tres grups GRAE a Catalunya

El Grup d'Actuacions Especials (GRAE) és un departament del cos de Bombers de la Generalitat especialitzat en rescats marítims, fluvials i de muntanya. Consta d'una plantilla d'uns 75 efectius repartits en tres seus estratègiques: una al parc d'Olot amb tretze GRAE, una altra a La Seu d'Urgell que en té disset, i la més important de totes, que es troba a Cerdanyola (Vallès Occidental). Aquesta seu, a banda d'acollir 24 GRAE compta també amb un grup de 21 bombers experts en activitats subaquàtiques.

A banda, aquesta unitat del cos compta amb el recolzament de tres parcs de Bombers Voluntaris GRAE. Un a la Pobla de Segur (Pallars Jussà), un altre a Vielha i un tercer a les comarques de Girona, a Camprodon (Ripollès).