El 80,1% dels catalans amb trastorn mental han estat discriminats en algun àmbit de la seva vida

El 80,1% de les persones que tenen problemes de salut mental han estat discriminades per aquesta raó en algun àmbit de la seva vida i el 54,9% han estat tractades injustament bastant o molt freqüentment, segons un estudi de l'entitat Obertament presentat aquest divendres. Les principals formes de discriminació són la sobreprotecció i el control; el rebuig; el menyspreu, les burles, els insults i la coacció i l'agressió física o sexual. El tracte negatiu afecta els principals àmbits de la vida: l'entorn laboral, educatiu, l'atenció sanitària i les relacions familiars, de parella i d'amistat. El 82,4% de les persones oculten de forma parcial o total que tenen un trastorn per evitar l'estigma i la discriminació i el 88,8% deixen de fer activitats bàsiques, com treballar, estudiar, fer esport o socialitzar-se per por de ser discriminades o vexades.

El president d'Obertament, Israel Molinero, ha avisat a l'inici de la presentació que les dades de l'estudi 'L'estigma i la discriminació en salut mental a Catalunya 2016' eren "molt impactants". "Sabíem que l'estigma i la discriminació afecten moltes persones amb problemes de salut mental i que les conseqüències sobre el projecte vital són molt importants. L'estudi ens permet ara dimensionar el problema", ha afirmat Molinero. L'informe ha estat elaborat per la Universitat Autònoma de Barcelona i Spora Sinergies, amb la col·laboració de l'Obra Social 'la Caixa' i la farmacèutica Janssen.

Segons les dades de l'estudi, el 51,6% de les persones amb problemes de salut mental han estat tractades amb sobreprotecció o control; el 50,7% han patit rebuig o s'han sentit evitades; el 47,4% han patit menyspreu, burles, insults o coacció i l'11,9%, agressions físiques o sexuals. El 56,4% ha patit un tracte discriminatori per part de la família; el 53,1%, en les relacions d'amistat; el 47,5%, en els serveis de salut; el 40,6%, en l'entorn laboral; el 40%, per part de la parella i el 34,2% en l'àmbit educatiu.

La majoria de les persones utilitzen l'estratègia d'ocultar almenys en algun àmbit de la seva vida que pateixen un trastorn mental per evitar l'estigma i la discriminació o per fer-hi front. Amagar problemes de salut mental significa una càrrega afegida, ja que la persona ha de controlar tots els elements que podrien revelar el trastorn mental. "Amagar efectes secundaris, la medicació, les visites als serveis de salut mental. 'Haig d'amagar, haig d'amagar': Això és un sobrecost i un sobreesforç", ha apuntat Aleix Caussa, de l'equip investigador de l'estudi. "Imagineu que heu de viure el dia a dia sense poder explicar una condició important. 'Sóc pare', per exemple. Imagineu que no poguéssiu explicar-ho ", ha comparat.

Les persones amb trastorn mental també pateixen l'estigma anticipat. Es tracta del rebuig o la discriminació que preveuen que poden rebre abans que no s'hagi produït. El 88,8% de les persones amb problemes de salut mental deixen de perseguir alguns dels seus desitjos o deixen de fer activitats socials per por de ser discriminades. El 40,9% ha deixat de fer alguna activitat d'oci, cultural o d'esports; el 39,8%, expressar la seva opinió en públic; el 39,2%, de treballar; el 39%, de buscar feina; el 35,6%, de fer amics; el 33,8%, de buscar parella; el 33,5%, d'estudiar i el 31,7%, de demanar ajuda a família, parella o amics.

Discriminació en l'àmbit laboral: 61,9% d'atur en persones amb trastorn mental

La taxa d'atur de les persones amb trastorn mental és del 61,9%, mentre que la general de Catalunya se situa al voltant del 17%. El 40,6% de les persones manifesten haver rebut tracte injust en l'entorn laboral en alguna ocasió i el 19,2% durant l'entrevista de feina. El 78,9% han ocultat el trastorn a l'entrevista per evitar ser discriminats.

L'estudi recull que les persones amb problemes de salut mental solen estar infraocupades. i la tendència en les empreses a desconfiar de les persones amb trastorn i, conseqüentment, a desplegar practiques de control i de seguiment exagerades de les activitats laborals que desenvolupen.

El 18,9% s'han sentit tractats injustament pels professors i el 29,5%, pels companys

En l'àmbit educatiu, e 18,9% de les persones amb trastorn mental han estat discriminades per part dels professors i el 29,5%, pels companys d'estudi. El 51,3% decideixen ocultar que tenen problemes de salut mental al professorat i el 53%, als companys i companyes.

El 26,1%, discriminats en un hospital; el 40,6%, en la xarxa de salut mental

El 26,1% afirma haver estat discriminat en un centre hospitalari en alguna ocasió pel fet de tenir un trastorn mental i el 9,5%, bastant o molt freqüentment. El 24,9% ha estat tractat injustament als centres d'atenció primària i el 10% considera que aquest tracte ha estat bastant o molt freqüent. Quant a les formes de la discriminació, el 9% ha rebut pressió o intromissió i el 17,6% manifesta haver viscut alguna situació de maltractament, desatenció o haver-se sentit evitat; de sobreprotecció i control o bé d'agressió.

Segons l'equip investigador de l'estudi, les persones poden rebre una pitjor atenció quan els símptomes de malestar físic són interpretats com a conseqüència d'un trastorn mental. L'informe recull que la manca de protocols d'atenció a la salut mental fa que el tractament depengui de la sensibilitat de cada professional en la xarxa bàsica de salut.

El 40,6% de les persones ha estat tractada de forma negativa en almenys una ocasió en la xarxa de salut mental i el 19,5%, bastant o molt freqüentment. El 18,3% de les persones han rebut sobreprotecció o control; el 24,4% han patit algun tipus d'intromissió o pressió; el 14%, burles, insults, coacció, culpabilització o menyspreu i el 12,4% s'han sentit evitades o rebutjades.

Discriminació en les esferes més íntimes: la família, la parella, els amics

El 50,4% de persones amb trastorn mental ha patit un tracte injust per part de la família nuclear i el 38,6%, per part de la família extensa. El 29,8% afirma que la família ha desvelat que té un trastorn mental a tercers sense el seu consentiment i el 29% manifesta que la família s'ha interposat en la gestió de la seva economia. Els autors de l'informe subratllen que la condescendència, la sobreprotecció i el control són altres formes de discriminació més difícils d'identificar, però igualment perjudicials.

El 12,9% de les persones amb problemes de salut mental no han tingut parella des que van ser diagnosticades i el 40% han estat tractades injustament per part de la parella pel fet de tenir un trastorn. El 53,1% manifesten haver estat tractades injustament per part del seu grup d'amistats.

L'ocultació del trastorn i les pressions per no tenir fills: un relat personal

L'estudi revela que el 23% de les persones amb trastorn mental han estat pressionades perquè no tinguessin fills. Pressió que ve sobretot per part de la família i els professionals sanitaris, però també, tot i que en menor mesura, de la pròpia parella.

Precisament aquesta realitat ha comptat amb l'experiència personal de l'activista d'Obertament Isabel Giménez, que ha relatat les pressions que va rebre de l'entorn quan va decidir ser mare. A més d'algunes veus dins la seva família, quan ja estava de sis mesos, una psiquiatra li va dir que s'havia complicat la vida. Ara, Giménez és mare d'uns bessons que tenen un any i s'ha mostrat molt satisfeta del seu projecte vital: "En aquests moments estic en el punt on vull".

Giménez també ha explicat que durant anys va amagar a la feina que patia un trastorn mental. Fa uns mesos va decidir 'sortir de l'armari'. Giménez s'ha mostrat "molt contenta" d'haver fet aquest pas que tant havia temut i que ha suposat "un abans i un després". Per sorpresa seva, els companys l'han continuat tractant igual. De conseqüència negativa, per la revelació, no n'hi ha hagut cap: "Què ha passat en el meu entorn? Absolutament res. I tant de temps que em va costar dir en veu alta el que em passava... per això animo a tothom que faci aquest pas quan estigui preparat".

Munté: "Tots estem cridats a lluitar contra l'estigma i la discriminació"

La presentació ha tingut lloc al Palau de la Generalitat i ha comptat amb la participació de la consellera de la Presidència, Neus Munté, que ha exhortat a combatre l'estigma i la discriminació en salut mental: "Tots estem cridats a lluitar-hi en contra". Un altre dels autors de l'estudi, Miquel Domènech, ha demanat que una societat "més justa i democràtica" sigui aquella que, en veure que una part de les persones pateixen, hi respongui "en termes de polítiques públiques".

També han participat a l'acte el director de l'Àrea Social de la Fundació Bancària 'la Caixa', Marc Simón, i el representant de Janssen Ramón Frexes, així com el vicepresident d'Obertament, Hernán Sampietro.

L'estudi es basa en una mostra de 967 persones amb experiència de trastorn de salut mental i mitjançant 14 grups focals amb afectats en primera persona, familiars, professionals de la salut, personal de recursos humans, professionals de l'educació i joves; un total de 112 persones.