Els fills d'una dona de Canyelles jutjada per enverinar mortalment el marit la defensen durant el judici

L'Audiència de Barcelona ha començat a jutjar aquest dimarts una dona acusada de matar el seu marit enverinant-lo i intentar-ho amb el seu fill el juny del 2014 al domicili familiar de Canyelles. La fiscalia demana 19 anys de presó per a la dona, 14 per homicidi i cinc més per intent d'homicidi. Però tant el fill enverinat com els altres dos han intentat durant el judici exculpar la seva mare i han dit que el pare, per motius econòmics però sobretot de salut, no volia ser una càrrega per a la família. La dona, segons la fiscalia, hauria enverinat amb medicaments psiquiàtrics els seus tres gats i el gos, i després va intentar el mateix amb el seu fill, que pateix psicosi i ansietat, el seu marit, malalt del ronyó, i ella mateixa. No obstant, ella i el fill van sobreviure.

Segons sembla, el matrimoni passava per certes dificultats econòmiques, ja que el pare s'acabava de jubilar i cobrava una pensió relativament baixa. Necessitaven ajuda econòmica puntual dels seus fills. Això desanimava l'home, que pocs dies abans de la seva mort va dir a un dels seus dos fills que "mai més" es quedaria sense diners per a la seva néta. Antonio C. es va veure encara més enfonsat anímicament quan li van dir que li haurien de trasplantar un ronyó. Sovint tenia dificultats per moure's i l'havien d'ajudar i netejar, cosa que no acabava d'acceptar. La seva dona es va oferir voluntària per ser donant de ronyó i tot i que l'home pensava que no serien compatibles, finalment sí que ho va ser, cosa que encara va enfonsar més el seu marit. En el moment dels fets, ja estaven tots els papers a punt per la intervenció, a l'espera del permís judicial.

A banda d'això, un dels seus tres fills té psicosi i crisis d'ansietat des de fa més de 20 anys, era drogoaddicte i havia mantingut fins feia poc una relació sentimental amb una prostituta, també drogoaddicta i malalta de Sida i hepatitis C, cosa que els pares desaprovaven. El noi, que sovint vivia a casa dels progenitors, patia atacs i havia de prendre molta medicació, medicines que els seus pares sabien on eren.

Una setmana abans dels fets, l'home va insistir per fer un dinar amb tota la família, cosa poc habitual, i els seus parents admeten ara, sense detectar-ho aleshores, que semblava una mena de comiat i que feia dies que estava "estrany". Així, per exemple, la seva vídua ha explicat que l'home va voler acabar en dos mesos el terra de l'aparcament familiar que feia vuit anys que s'havia de fer.

L'acusada ha explicat que el matí dels fets el seu marit li va dir: "marxo amb tu o sense tu, fins aquí arribo, no puc més". Ella, ha dit, li va "donar la mà, com sempre", metafòricament parlant. A l'hora de dinar, van cuinar, tots dos junts, patates i llom. Segons la dona, ella no va afegir cap medicament ni al menjar ni a la beguda, però no ho sap segur, i també ha admès que el seu marit potser sí que va afegir-hi alguna droga per intoxicar-los a tots. El que sí que ha admès la dona és que van enverinar els animals domèstics perquè no els volien abandonar ni deixar amb ningú altre. La dona ha dit que el seu marit, paleta de professió, quasi no sabia escriure i per això ha justificat que no deixés cap nota de suïcidi.

L'acusada ha assegurat que no volia fer mal al seu fill, que justament aquell dia va tornar a casa dels seus pares després de passar-se tres dies sense dormir i consumint 'crack'. Quan va arribar a casa, va menjar estirat al sofà el que li havia donat la seva mare, i es va quedar adormit "com sempre" i sense notar res estrany.

Quan es va mig desvetllar, ja al vespre, va veure la seva mare "adormida" al sofà del costat i el seu pare estava estirat al terra de la seva habitació, al pis de dalt. Enmig de moltes incoherències va enviar uns missatges de Whatsapp a un amic, dient-li que la seva mare havia matat el seu pare i els animals, cosa que ell diu no recordar. Aquest amic, que feia temps que no veia, va mig entendre els missatges, es va preocupar i va trucar-lo, però l'Ismael no agafava el telèfon. Des de Masquefa (Anoia), l'home es va desplaçar a la casa de la urbanització Les Palmeres, de Canyelles. Va trucar el timbre exterior i no li van obrir la porta, va saltar la tanca exterior i va veure un gat mort. El timbre de la casa tampoc va servir perquè li obrissin la porta. No tenia cap altre número de telèfon a mà i va tornar fins a casa a buscar una vella agenda on hi havia apuntat el telèfon de la germana del seu amic, a qui va avisar.

La dona va avisar el seu altre germà i van anar tots dos al domicili familiar, on van trobar la mare inconscient, el germà mig inconscient i el pare mort. Van avisar els serveis d'emergències que van poder reanimar la mare i el germà amb dosis d'antídot.

A preguntes del fiscal, l'acusada ha dit que no recordava haver dit davant dels mossos i els tècnics sanitaris que la van atendre inicialment frases com "vaig tirar de tot al menjar", "els he posat tot el que he trobat", "me'ls volia endur per davant", "Déu meu, què he fet?" o "em vull morir", frases que sí que han confirmat diversos testimonis. Un mosso també ha explicat que el fill enverinat li va dir quan es va desvetllar: "falto un mes i mira la que s'ha muntat" i "la meva mare ha matat els gats i el gos".

La dona va quedar ingressada a un hospital durant diversos dies mentre es recuperava de la intoxicació i després va ser detinguda per homicidi i intent d'homicidi. El seu fill intoxicat va ingressar temporalment en un psiquiàtric. Cap dels tres fills presenta acusació contra la seva mare, ni li reclama indemnització, cosa que sí que fa la fiscalia en nom d'ells, i, de fet, la visiten cada setmana a la presó.