Un 42% de les pacients de càncer de mama acudeixen a teràpies no convencionals per millorar la qualitat de vida

Un 42% de les pacients de càncer de mama han acudit a un o més professionals de teràpies no convencionals per augmentar les defenses, millorar la qualitat de vida i reduir els efectes secundaris dels tractaments. Aquesta és una de les conclusions del projecte Cohort Dama, de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), que té com a objectiu estudiar els factors que poden influir en la qualitat de vida i el procés de recuperació a partir d'un qüestionari extens a més de 2.200 pacients. Les teràpies més utilitzades són l'homeopatia i la naturopatia. L'estudi mostra com les dones de nivell social alt tenen més tendència a utilitzar aquest tipus de teràpies, tot i que no en totes les especialitats apareixen desigualtats. Un 43,6% de les dones van afirmar haver fet alguna teràpia d'autoajut, com la relaxació, el ioga i la meditació. En la utilització d'algunes tècniques d'autoajut també s'observen desigualtats segons el nivell social.

Un total de 955 dones que han participat en l'estudi de Cohort Dama van afirmar haver acudit a alguna teràpia no convencional, com són l'homeopatia, l'acupuntura, la naturopatia, l'osteopatia o la quiropràctica o haver anat a l'herbolari. D'aquestes, 850 hi van acudir directament pel càncer de la mama. Així ho recull el projecte Cohort Dama, centrat en la qualitat de vida de les pacients després del tractament contra el càncer i en el procés de recuperació. Els responsables de la recerca han presentat els seus primers resultats a les participants del projecte aquest dimecres a la tarda.

De les que van recórrer a aquestes pràctiques conegudes com a no convencionals , el 45,2% (471) en van parlar amb l'oncòleg. En 17 casos, l'especialista va desaconsellar que hi acudissin; en 209, no hi van mostrar gaire interès i en els 251 casos restants es van interessar per saber-ne l'evolució o les van animar que hi continuessin anant. Amb el metge de capçalera, les dades són similars.

L'estudi mostra diferències a l'hora de recórrer a aquestes pràctiques terapèutiques segons el nivell socials. "Bàsicament perquè s'han de pagar i no són barates", ha afirmat la investigadora principal de l'estudi, Rosa Puigpinós-Riera, en la presentació. Per grups d'edat, són les més joves les que tenen tendència a acudir a aquestes pràctiques.

Sobre les teràpies d'autoajut, 993 dones hi van recórrer per millorar la qualitat de vida. Tot i que les pacients ho expliquen en menor proporció als professionals que les atenen, aquests les animen gairebé sempre que ho continuïn fent.

Una de les conclusions de l'estudi a partir d'aquests resultats preliminars és que existeixen necessitats no estrictament mèdiques però amb un pes important en l'evolució de la malaltia i de la recuperació de les pacients, que no tenen el suport del sistema de salut. Els investigadors del projecte apunten que, si es demostren l'efectivitat d'aquestes intervencions, es poden dissenyar polítiques sanitàries adreçades a millorar l'atenció integral de les pacients.

La recerca també recull aspectes de la salut física i emocional de les pacients; del suport emocional rebut i altres qüestions relacionades amb la situació laboral o familiar. "L'estudi mostra que les pacients estan satisfetes del tractament i senten que han tornat a néixer, però un determinat grup tenen efectes secundaris que els han modificat la qualitat de vida", assenyala Martín Espinosa, ginecòleg de la Unitat de Patologia Mamaria de la Vall d'Hebron i de l'equip investigador del projecte. L'estudi també recull que alguns hàbits poc saludables "no s'han modificat", com aspectes relacionats amb l'alimentació, el poc exercici físic o el consum de tabac, apunta Espinosa.

El 31,9% de les dones va afirmar que de manera habitual li costava fer activitats físiques cansades i el 18% tenia dificultats per fer un passeig llarg. El 20,1% va afirmar que se sentia cansada i el 20,5%, que li costava dormir. El 20% va assenyalar que se sentia menys atractiva i el 20,8% es va mostrar preocupada per la salut en el futur.

El projecte Cohort va néixer per estudiar la qualitat de vida de les pacients de càncer de mama i recavar informació del procés de recuperació. Un cop acabat el tractament, els efectes secundaris físics i emocionals continuen i, de vegades, s'agreugen. El tractament hormonal, que han de fer el 80% de les dones, provoca diversos trastorns. Els promotors de la recerca van conformar un grup sota el nom de Cohort Dama amb pacients diagnosticades o tractades entre el 2003 i el 2013 en els principals hospitals de Barcelona. Aquesta iniciativa ha permès fer-ne el seguiment i reunir milers de dades qualitatives i quantitatives i facilitar-ne la interpretació.