El barri de Vilarnau de Sant Sadurní es queixa d'estar en un segon pla. Ramon Filella
Ramon Filella |
Sant Sadurní d'Anoia
07-10-2016 10:07
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Lluny del Cavatast. Així se senten els veïns del barri sadurninenc de Vilarnau que consideren que l'Ajuntament els té, més d'una vegada, en un segon pla i que les seves demandes tarden massa en ser ateses. La presidenta de l'Associació de Veïns, Pilar Jiménez, assenyala que “som conscients de la importància que tenen per al municipi esdeveniments com el Cavatast o la Fil.loxera, però nosaltres també som Sant Sadurní i a vegades ens sentim una mica arraconats. Sembla que no hi hagi temps per a nosaltres”.
Situat en un extrem del nucli urbà de Sant Sadurní d'Anoia, el barri de Vilarnau destaca pels seus diversos blocs d'habitatges i per la seva plaça central que exerceix de pols ciutadà del sector. En realitat, qualsevol visitant pot tenir la sensació que el barri funciona de manera autònoma a la resta del poble.
Nous bancs pels veïns del bloc 2, la neteja dels excrements dels coloms que, sovint, han de dur a terme els mateixos inquilins dels pisos o la millora de les zones ajardinades són algunes de les demandes que el barri té damunt la taula. Amb tot, Pilar Jiménez destaca “l'eterna promesa d'urbanització del caminet rosa que, després de quatre anys d'espera, encara no s'ha fet realitat”.
Vilarnau, malgrat els problemes, és un barri molt actiu que destaca pel seu arrelat teixit associatiu que ha convertit, per exemple, les seves festes en unes de les de més renom de Sant Sadurní d'Anoia. Pilar Jiménez indica que “estem orgullosos de Vilarnau, però tenim una sèrie de dificiències que costa molt solventar”. La presidenta de l'A.VV recorda que “sempre sentim que ja ens ho arreglaran tot, que no ens preocupem, però va passant el temps i hi ha poques millores en marxa. Darrerament, per exemple, ens han tallat les males herbes de les zones ajardinades, però ha costat molt que ho fessin”. Jiménez afegeix, no obstant, que “també hem de reconèixer que, a vegades, som els mateixos veïns els que no cuidem les coses i ho acaben embrutant tot”.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!