El nombre de naixements segueix baixant i cau un 2% el 2015 a Catalunya

El nombre de naixements a Catalunya segueix a la baixa i aquest 2015 ha estat de 70.138, cosa que representa una disminució del 2% en relació amb l’any passat (71.589), segons les dades provisionals de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). La tendència descendent del nombre de nascuts –iniciada l’any 2008 i que pot tenir continuïtat fins a ben entrada la tercera dècada d’aquest segle- ve motivada per la disminució del nombre de dones en edat fèrtil, ja que el nombre mitjà de fills per dona (1,39) és lleugerament superior al del 2014. Aquesta disminució de naixements però no és homogènia a tot el territori ja que hi ha 16 comarques on les xifres són superiors a l’any passat (destaca el Pallars Sobirà amb un +33%, el Moianès amb un +19,4% o l’Alt Camp amb un +15,9%). L’àmbit de les comarques gironines, excepte el Gironès, és el que registra els indicadors de fecunditat més positius. Pel que fa a noms, no hi ha sorpreses i Marc i Martina tornen a ser els més posats entre els nounats.

1.040 Marcs i 776 Martines

Marc torna a ser el nom de nadó més freqüent a Catalunya l’any 2015 (1.040 en total), però va reduint la freqüència: 29 de cada 1.000 nens nascuts l’any 2015 es diuen Marc, mentre que al 1997 eren 51 de cada 1.000. El nom de Marc va seguit, en ordre decreixent de freqüència, pels d’Àlex/Álex, Martí, Hugo, Biel i Èric/Eric. Pel que fa als noms de nena, Martina és el nom més usual per tercer any consecutiu (776) i el porten 23 de cada 1.000 nenes nascudes aquest any. En les nenes segueixen a Martina els noms de Júlia/Julia, Laia, Lucía, Emma i Maria/María. Marc és també el nom de nen més posat a tots els àmbits territorials, excepte a Ponent (on és Martí) i a l’Alt Pirineu i Aran (on és Jan). Pel que fa a les nenes, Martina és el nom més posat només a l’àmbit Metropolità i al Camp de Tarragona; Júlia/Julia ho és entre les nenes nascudes a les Comarques Gironines, Terres de l’Ebre, Ponent i Comarques Centrals; i Maria/María és el més freqüent al Penedès.

El 8,1% dels nens, d’una mare de 40 anys o més

L’edat mitjana a la maternitat (31,9 anys) s’ha endarrerit un any des del 2005 pel descens de la fecunditat de les dones joves i per l’augment de la fecunditat de les dones de 35 anys i més. L’augment principal correspon a les edats de 35 a 39 anys, que amb 66 naixements per cada 1.000 dones es consolida com el segon grup d’edat amb més naixements l’any 2015 (després del grup de 30 a 34 anys). Tenir fills després dels quaranta anys és encara un fet minoritari, però cada vegada és més freqüent. L’any 2015 hi ha 5.662 nadons que tenen una mare de 40 anys i més, que representen el 8,1% del total de nascuts vius, mentre que 10 anys enrere aquesta proporció era del 3,6%.

El nombre de nascuts de mare estrangera es redueix un 3,3%

Dels 70.138 nascuts vius, 17.842 són fills de mare estrangera, xifra que representa el 25,4% dels nascuts vius, un percentatge molt superior a la mitjana d’Espanya (17,8%). Per comarques destaca la Segarra, amb un percentatge de mares estrangeres del 50,7%, i el municipi de Salt (d’entre els municipis majors de 20.000 habitants), amb un percentatge del 64,9%. Les dones estrangeres tenen més fills de mitjana que les dones amb nacionalitat espanyola, amb un indicador conjuntural de fecunditat d’1,59 i 1,28 fills per dona, respectivament. Més que en el nombre de fills, la diferència principal està en l’edat a la maternitat: les dones estrangeres són mares 2,5 anys més joves (29,9 anys) que les dones de nacionalitat espanyola (32,5 anys).

Per país de nacionalitat de les mares estrangeres, s’observa un increment dels nascuts vius de mares de nacionalitats europees i una disminució dels nascuts vius de mares de nacionalitats de la resta del món. El 2015 es manté el predomini de fills de mares marroquines (5.653 nascuts vius), seguits pels fills de mares romaneses (1.420), xineses (749), pakistaneses (701), bolivianes (679) i italianes (483).

Urgell, Aran i Pla d’Urgell, on baixa més la natalitat

L’àmbit de les Comarques Gironines és l’únic on augmenten el nombre de nascuts vius (l’1,7%) mentre que els de Ponent i el Penedès són on disminueixen més (-5% i -6,1%, respectivament). En l’àmbit comarcal, hi ha 16 comarques on el nombre de nascuts vius del 2015 és superior al del 2014 (si comparem dades provisionals del 2015 amb dades definitives del 2014). Les comarques amb més creixement són el Pallars Sobirà, el Moianès i l’Alt Camp, mentre que els principals decrements són a l’Urgell, Aran i el Pla d’Urgell.

En relació amb el nombre de fills per dona, les Comarques Gironines, Ponent i les Comarques Centrals són els àmbits del Pla territorial amb l’índex conjuntural de fecunditat més elevat (1,55, 1,50 i 1,49 fills respectivament) i l’Alt Pirineu i Aran (1,20 fills) el que el té més baix. L’àmbit Metropolità destaca per l’edat mitjana a la maternitat més tardana (32,2 anys). Pel que fa a l’edat mitjana en néixer el primer fill, que a Catalunya és de 30,6 anys, només hi ha 3 àmbits (Comarques Gironines, Ponent i Terres de l’Ebre) amb una edat d’entrada a la maternitat de menys de 30 anys.

2 de cada 3 nens nascuts a Salt són de mare estrangera

Pel que fa als naixements de mare estrangera, tots els àmbits mostren percentatges superiors al 20%. Destaquen, molt per sobre de la mitjana catalana, el 33,6% de les Comarques Gironines i el 33,4% dels nascuts a Ponent. Per comarques, a la Segarra més de la meitat de naixements són de mare estrangera (50,7%), i la segueixen l’Urgell (40,6%) i l’Alt Empordà (40,2%). Les comarques amb els percentatges més baixos de nascuts vius de mares estrangeres són el Moianès (12,6%), l’Alta Ribagorça (14,8%) i el Berguedà (15,6%). Quant als municipis de més de 20.000 habitants, al municipi de Salt gairebé dos de cada tres naixements són fills de mare estrangera (64,9%), i el segueixen Palafrugell (49,6%) i Figueres (46,5%).