Guillem Anglada-Escudé: "Fins ara hem estat buscant planetes; el següent pas és buscar-hi vida"

Guillem Anglada-Escudé, professor d'astrofísica a la Universitat Queen Mary de Londres, lidera l'equip que ha descobert 'Pròxima b', el planeta més proper al nostre sistema solar que podria ser habitable. "Fins ara hem estat buscant planetes; el següent pas és buscar-hi vida", explica Anglada-Escudé. 'Pròxima b' "té característiques similars a la Terra pel que fa a la massa i l'energia que rep de la seva estrella" i ofereix "la possibilitat real" de saber si "estem sols a l’univers”, explica. L'astrofísic visitarà Catalunya el proper dimarts 25 d'octubre en el marc d'una conferència que tindrà lloc al CosmoCaixa de Barcelona. "M'agradaria poder treballar el meu país, però seria un pas enrere", lamenta.

'Pròxima b' té 1,3 vegades la superfície de la Terra i orbita l'estel Pròxima Centauri, de la qual està més a prop que nosaltres del Sol. Es tracta d'un planeta "amb característiques similars pel que fa a la massa i a l'energia que rep de l'estrella", assegura Anglada, qui afegeix que la quantitat d'energia que rep fa pensar que "la superfície sigui temperada i potser hi hagi aigua líquida".

Tot i que ja es tenia constància de l'existència d'uns 3.500 planetes fora del nostre sistema solar, el descobriment de 'Pròxima b' és important perquè es tracta de "l'exoplaneta més proper a la Terra", explica Anglada-Escudé. Tot i això, en termes astrofísics, la proximitat cobra un altre sentit. "Es troba exactament a 4,2 anys llum de distància, això vol dir que amb la tecnologia actual, tardaríem uns 10.000 o 20.000 anys en arribar-hi", constata.

"El següent pas és començar buscar vida en altres planetes"

El descobriment de 'Pròxima b' "ha estat possible gràcies a més de 15 anys de recerca i 200 persones implicades", assegura Anglada-Escudé. La troballa, realitzada a través del potent telescopi de La Silla, a Atacama, Xile, va ser publicada a la revista 'Nature' el passat mes d'agost. L'astrofísic català assegura que el descobriment de 'Pròxima b' suposa un "canvi de paradigma". La proximitat del planeta ofereix per primera vegada "la possibilitat real" de saber si "estem sols" a l'univers, assegura. "Fins ara hem estat buscant planetes. Ara, el següent pas és començar a buscar-hi vida".

L'objectiu de la recerca d'ara endavant és entendre "com d'especial és la Terra i respondre a la pregunta si estem sols i, si no ho estem, perquè ningú no parla amb nosaltres", explica l'astrofísic d'Ullastrell. "Encara no tenim els instruments en els telescopis per poder-ho fer, però s'estan construint". El telescopi espacial James Webb, que es llençarà d'aquí dos anys, podria començar a buscar evidències sobre la presència d'atmosfera a 'Pròxima b' o en altres planetes similars i podria contribuir a saber si tenen gasos hivernacle i aigua, una composició similar a la de la Terra, assegura.

Descobrir si hi ha vida en un dels planetes dels quals es té constància comporta confirmar una "llarga llista de requisits". Primer cal comprovar si té atmosfera, el que podria saber-se i "d'aquí quatre o cinc anys, potser menys", vaticina Anglada-Escudé. "Aleshores es podrà veure si hi ha oxigen i aigua" el que serien "indicadors de presència de vida", explica.

"Tot i que hi ha moltes condicions necessàries, també hi ha condicions suficients per afirmar que en un planeta hi ha vida", continua. Una d'aquestes, segons apunta l'astrofísic, és la presència de combinacions de gasos no estables o "química fora de l'equilibri". "Si trobem un planeta i té oxigen, metà i diòxid de carboni, això seria una condició suficient per dir que amb molta probabilitat hi ha vida", afirma, ja que només un procés biològic pot generar la presència de tots aquests components.

"En la propera dècada sabrem si la vida és una cosa comuna a la galàxia"

Anglada-Escudé es mostra convençut que les probabilitats que hi hagi vida més enllà de la Terra són "més grans que un 1%, però no el 100%" i afirma que aquesta possibilitat s'anirà "refinant a mesura que as'investigui el nostre Sistema solar". L'astrofísic català creu que en 10 anys es podrà començar a jutjar "si la vida és una cosa comuna a la galàxia", però es mostra escèptic a l'hora de trobar civilitzacions similars als humans. "Pot haver-hi qualsevol forma de vida una mica gran, fins i tot dinosaures", assegura.

La presència de vida en d'altres indrets, no obstant, no suposarà l'enviament paral·lel de missions d'exploració. La distància no és l'únic inconvenient, sinó que les condicions dels planetes també poden ser molt adverses. "Encara que sigui un planeta amb vida, anar-hi i passejar per la seva superfície així a la fresca és altament improbable", afegeix, apuntant que la "vida és molt agressiva".

"He provat de tornar a Catalunya i no hi ha hagut manera"

Guillem Anglada-Escudé treballa des de fa un any com a professor a la Universitat Queen Mary de Londres i, tot i que admet que li agradaria tornar a Catalunya, lamenta que "científicament és un pas enrere". Segons l'astrofísic, no només els recursos per a la investigació són més limitats sinó que, a més, lamenta que "la seguretat laboral és mínima". "Aquí hi tinc plaça de professor, si tornés ho faria amb menys categoria laboral i amb molta menys flexibilitat", assegura.

L'astrofísic, de 37 anys, va marxar als Estats Units el 2007 com a estudiant de post-doctorat i explica que va ser precisament llavors "quan va començar la crisi". "He estat provant de tornar des de fa molt temps, però ara, a més, hi ha una gran quantitat de gent molt bona", explica i lamenta que, fins ara, l'han "refusat de totes les maneres possibles".

El proper dimarts 25 d'octubre, Anglada viatjarà a Catalunya per impartir la conferència 'Pròxima b, nanes vermelles i la cerca de vida més enllà del Sistema Solar' al CosmoCaixa de Barcelona. El científic català ho té clar, li agradaria tornar de manera permanent. Malgrat que la decisió "no és científicament avantatjosa", "m'agradaria treballar en el meu país, perquè és casa". "Científicament és un pas enrere, però a la vida no és tot la ciència i la feina sinó que hi ha altres coses", afirma.