ACN |
Barcelona
29-10-2016 10:19
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
A l’Estat espanyol la taxa d’ocupació dels ciutadans amb pares de fora de la Unió Europea és menor a la dels fills dels autòctons, tot i que els primers solen tenir més estudis. Així ho confirma un informe publicat per l'Eurostat aquest divendres, i que mostra que els immigrants de segona generació registren un 44,9% d’estudis superiors respecte al 41,5% dels d’ascendència autòctona. Malgrat aquesta diferència, la taxa d’ocupació dels fills d’immigrants és 4,7 punts per sota de la dels nadius: 64,4% respecte a 69,1%. Espanya és entre els estats amb una major diferència pel que fa a nivell d'educació superior rebuda per immigrants de primera generació (28,7%) i els de segona generació (44,9%).
En quant a l’àmbit laboral, han trobat més feina els fills amb pares de fora de la UE, que no pas la primera onada de nouvinguts. Mentre el nombre d'integrants de la segona generació registra un 64,4% d’ocupació, l'altre es queda en un 59,8% segons Eurostat.
El document, que expressa els resultats obtinguts als 28 estats que formen la Unió Europea, recull dades de l'any 2014 referents a l'ocupació i l'educació superior dels immigrants de primera i segona generació en comparació amb els residents d'ascendència nativa, prenent com a objecte d'estudi aquelles persones de 25 a 54 anys. Entre els Estats membres de la UE que han registrat les proporcions més altes de segona generació d'immigrants en la població total resident es destaquen Estònia (21,4%), Letònia (19,1%), Luxemburg (16,2%), França (14,3%), Suècia (11,2%), Bèlgica (11,0%), Eslovènia (10,6%) i Croàcia (10,3%).
L'estudi també recull que durant el 2014 a la Unió Europea, els immigrants amb pares de fora de la UE tenien unes taxes més altes respecte a el nivell d'educació superior que havien rebut, concretament un 38,5% a les famílies on un dels pares és procedent de la Unió Europea, i un 36,2%, en els casos on els dos progenitors vénen de fora. En el cas dels seus companys nadius amb ascendència autòctona, la proporció va ser del 30,9%. Pel que fa als immigrants de segona generació, també van registrar una proporció més gran que els immigrants de primera generació, ja sigui nascuts en un altre Estat membre de la UE (33,3%) o d'un país no pertanyent a la UE (29,4%).
Un balanç de la població europea
En termes generals, un 82,4% de la població de la UE dins de la franja d'edat avaluada en aquest estudi tenen ascendència autòctona, una xifra que suposa 251.700.000 persones. Un altre 11,5% (36,5 milions) van néixer a l'estranger i finalment el 6,1% (18,4 milions) es consideren immigrants de segona generació, dels quals el 4,4% (13,3 milions) tenien almenys un pare nascut a la UE i l’1,7% (5,1 milions) tenien dos pares provinents de fora la Unió.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
