Vilanova ocuparà una vicepresidència de la xarxa global City Protocol Society, que fixa la seu a Neàpolis

Vilanova i la Geltrú ocuparà la vicepresidència del capítol català del City Protocol Society (CPS) i fixará a Neàpolis la seu permanent com un dels municipis fundadors de l'organisme. La localitat de Sant Feliu del Llobregat, un altre dels socis fundadors, tindrà la tresoreria del CPS que serà presidit per la Generalitat de Catalunya.

La City Protocol Society és una xarxa de ciutats associades per a la creació d'eines per al coneixement i el desenvolupament, la promoció i recerca de solucions innovadores basades en la tecnologia. El CPS és un organisme mixt que defineix protocols que pugui ser replicats en diferents entorns urbans i que serveixin com a models i normes estàndards arreu del món. La secretaria d'aquest secció territorial catalana ubicarà la seva seu a l'agència publica d'Innovació Neapolis i la presidència l'ostentarà la Generalitat de Catalunya.

La City Protocol Society és considera des del govern català com a fonamental en el desenvolupament de l'estratègia SmartCAT. Les accions d'aquesta es despleguen en municipis catalans amb la implementació de projectes i solucions orientades a bastir “ciutats intel•ligents”. Una estratègia que busca compartir aquestes experiències entre totes les administracions, aconseguir la integració de les tecnologies que permetin innovar en els serveis públics promovent una societat més sostenible econòmicament i socialment alhora que més intel•ligent i integradora.

Aquesta xarxa global aprofita les experiències desenvolupades en altres entorns i aprofitant sobretot les que incideixen en la transformació de les ciutats intel•ligents o també treballant de forma conjunta en la recerca d'aquestes solucions. Es tracta d'una plataforma amb un marcat caràcter col•laboratiu en la qual es tenen presents l'aplicació de les tecnologies per resoldre problemàtiques urbanes comunes, avançar en l'eficiència en l'ús dels recursos i, per extensió, en la millor sostenibilitat i progrés social en entorns urbans. Es vol que aquesta xarxa de les ciutats es perfili en un futur com l'embrió d'una Internet de les Ciutats IoC replicant el model de la Internet of Things que permeti escalar solucions de millora urbana i la millor gestió de les ciutats.

Així la City Protocol Society estableix mecanismes de certificació de les ciutats. Mètodes harmonitzats sota els paràmetres de l'era de la informació. Ho fa mesurant indicadors d'eficiència i qualitat avaluant aspectes estructurals, funcionals, metabòlics i socials. Amb aquest nivell de coneixement i avaluació es disposa d'una base que és un excel•lent punt de partida per definir projectes i politiques orientades al progrés de la qualitat de vida dels ciutadans.

Pertànyer a aquesta xarxa possibilita als municipis beneficiar-se de les eines i recursos per desenvolupar projectes i pilotatges per generar “ciutats intel•ligents” o per mesurar i avaluar els indicadors de les solucions basades en l'ús de les tecnologies. Per a la quarta tinenta d'alcaldia i regidoria d'Innovació i TIC, Ariadnna Llorens, és també una oportunitat “per afilerar-se amb ciutats que són exemple de bones pràctiques en aquests àmbits i obtenir suport per assolir els mateixos estàndards de qualitat”.

La CPS és una xarxa global que integra més de 50 ciutats de tot el món entre les quals hi ha Seül, Dublín, Buenos Aires, Hèlsinki, Quito, Bristol, Torí, Yokohama, Lió o Barcelona. Vilanova i la Geltrú i Sant Feliu del Llobregat, juntament amb la capital catalana, són actualment les ciutats implicades en aquesta xarxa en la qual participen també empreses i institucions com Aigües de Barcelona, Funitec la Salle, les escoles de negocis IESE i ESADE, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Rovira i Virgili.

A escala internacional també formen part d'aquesta xarxa les universitats de Chicago, Albany, Younsei, la Rutgers University o la London School of Economics. Hi són també partícips les empreses com Cisco, Capgemini, Indra, IBM, HP, Microsoft o Schneider. Entre les organitzacions sense ànim de lucre adherides al projecte hi ha Ecocity Builders, la New York Academy of Sciences, Consensus Institute Inc o la Turkiye Bilisim Vakfi.

La xarxa s'organitza en un secretariat, diferents capítols territorials i grups de treball específics. Els actuals capítols en procés de creació són el de Catalunya (CAT Chapter) i el dels països baixos (NL Chapter). Es preveu la creació de quatre capítols territorials més a Irlanda, el Quebec, Califòrnia i el que integri la regió dels 4 motors d'Europa.