Alerten de l'augment d'aficionats a videojocs que perden diners en ser expulsats "discrecionalment"

En els últims temps estan augmentant els casos d'aficionats als videojocs que perden quantitats importants de diners quan són expulsats d'alguna plataforma en línia. En l'actualitat, molts jugadors inverteixen grans quantitats en millorar els seus personatges virtuals, aconseguint noves armes o capacitats per lluitar en jocs contra altres jugadors connectats. Els anomenats 'gamers' poden estar anys jugant i invertint gairebé diàriament petites quantitats de diners, però en un moment determinat poden ser expulsats definitivament i de forma "discrecional" del joc si l'administrador els acusa d'haver fet trampes. A més de no poder tornar a jugar, perden tots els diners invertits.

L'advocat especialitzat en videojocs, internet i identitat digital i vocal de la Secció TIC del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona Alberto Cuesta explica a l'ACN que cada cop es donen més casos com aquests. Cada cop hi ha més jugadors a tot el món, de més edat i per tant amb capacitat d'invertir més diners, i cada cop hi ha més expulsions indiscriminades o no raonades que comporten la pèrdua de diners. En els casos que no arriben als 100 euros, els jugadors no solen reclamar més enllà de l'empresa distribuïdora del joc, però al seu despatx d'advocats els reclamants han invertit de mitjana uns 10.000 euros sumats en diversos anys. A més, els afectats a tot el món es poden comptar per milers, ja que en poc temps un sol servidor va expulsar un total de 400 jugadors que suposadament havien fet trampes.

Cuesta explica que els administradors de les partides de videojoc són jugadors veterans que s'han guanyat la confiança de la distribuïdora, tot i que no hi tenen cap relació laboral, i que poden tenir un servidor a qualsevol lloc del món. Quan aquest administrador ho considera, pot arribar a expulsar, 'banejar' en l'argot del sector, algun jugador, si els sistemes informàtics detecten que ha usat els anomenats 'hacks' o 'cheats', que són trucs i 'softwares' il·legals per aconseguir noves eines o habilitats fora de les vies de la distribuïdora oficial. Però els motius reals de l'expulsió poden ser "enveges" o les ganes d'eliminar un jugador que s'està fent molt poderós.

Un altre aspecte que denuncia Cuesta és que alguns dels perfils i comptes donats de baixa per suposadament haver fet trampes després es "revenen" en el mercat il·legal. És a dir, que l'administrador dóna de baixa un usuari, no li retorna els seus diners i després reven aquell avatar a un altre usuari, que paga per tenir ja un personatge format, armat i capacitat. Això comporta, a més, un risc per la privacitat de l'usuari original, ja que en el seu compte hi poden haver dades personals i bancàries.

El problema més important arriba quan el jugador vol reclamar i demana que li donin proves de la seva suposada trampa. Cuesta explica que normalment l'administrador no dóna cap tipus de prova i que la distribuïdora sol fer cas a l'administrador, "com si fos un guàrdia urbà que ha posat una multa", ja que té més credibilitat i autoritat. "No hi ha debat ni judici", ha criticat. Per això, considera que no es respecten els drets dels consumidors, i ha recordat que les lleis obliguen les distribuïdores a aplicar la llei del país del consumidor.

Aquest fenomen és més habitual en els jocs a través d'ordinador, que són els que solen comportar jugar en línia, amb múltiples jugadors i amb possibilitat de pagar per adquirir millores al personatge o al propi joc.

Per tot això, Cuesta recomana als jugadors que han perdut els diners que acudeixin a un despatx d'advocats especialitzats en aquest sector, ja que normalment les associacions de consumidors o les agències públiques de consum "no coneixen prou la matèria". També insta a crear una 'agència anti-hackers', com si fos una agència antidopatge, per establir normes clares, detectar realment els jugadors que sí que fan trampes i destriar-los d'aquells que no, i retornar els diners als expulsats. Així, considera que els 'hackers' fan molt de mal a les distribuïdores, però tampoc es pot pretendre que les pèrdues econòmiques les assumeixin aquells jugadors que sí que compleixen les normes.